La setmana passada, la candidata del PSC a les eleccions espanyoles, Meritxell Batet, en una entrevista a la SER Catalunya en què parlava de la nova llei de l’habitatge, va afirmar, més contenta que un gínjol, que: "La major part de la població no té problemes per seguir pagant el lloguer". El primer que m’agradaria recalcar és que em va sobtar molt que emprés el verb seguir en comptes del verb continuar (molt més genuí de la llengua catalana en aquest context) per expressar que a la majoria dels ciutadans ens sobren els calés. Seguir pagant és un calc del castellà; en català, tenim altres maneres de dir el mateix, com per exemple: continuar pagant o ser cornut i pagar el beure.

La segona cosa que m’agradaria posar en relleu és que Meritxell Batet, després de l’allau de crítiques que va rebre pel que havia dit, va prendre la valenta iniciativa de disculpar-se públicament, i ho va fer a través de dues piulades. La primera d’elles: "Demano disculpes si avui no m’he explicat bé. Sé el que costa poder pagar-se un habitatge". Va utilitzar una oració condicional: Demano disculpes si avui no m’he explicat bé. És a dir, demano disculpes només si avui no m’he explicat bé. Es va explicar perfectament: "La major part de la població no té problemes per seguir pagant el lloguer". I ho va rematar dient: Sé el que costa poder pagar-se un habitatge. Una frase de primer de demagògia que en realitat no diu res; bé, sí que diu una cosa: no em vull mullar el cul perquè vull quedar bé amb tothom. El problema no és que s’expressés malament, el problema és que va mentir descaradament, i aquest és el motiu pel qual hi va haver l’allau d’indignació. Hauria sigut molt més honest dir: em vaig equivocar, us demano disculpes.

És importantíssim fer un ús adequat de la llengua per evitar ambigüitats semàntiques i fer servir un registre lingüístic que s’adeqüi al context per evitar que et prenguin per qui no ets

La segona piulada, en canvi, era molt enigmàtica: "El pagament del lloguer i les hipoteques representen bona part dels ingressos de les famílies cada mes. Aquest govern és el primer que ha posat límit a l’increment dels arrendaments i protegeix i continuarà protegint les i els llogaters més vulnerables". Dic enigmàtica perquè fa cinc dies i cinc nits que intento desxifrar què carai ens intentava dir amb aquest les i els llogaters. Si intentava desdoblar en masculí i femení, per què només desdobla l’article i deixa en gènere no marcat el nom? I si no intentava desdoblar en masculí i femení, a quin nom acompanya l’article les? I si en realitat no són articles, sinó pronoms febles? Bé, per salvaguardar la meva salut mental, millor que ho deixi córrer.

Com veieu, és importantíssim fer un ús adequat de la llengua per evitar ambigüitats semàntiques i fer servir un registre lingüístic que s’adeqüi al context per evitar que et prenguin per qui no ets. En el cas de Meritxell Batet, hauria de decidir si creu o no en el desdoblament (un desdoblament a mig fer fa lleig), i si finalment es decideix a creure-hi, assumir-ne les conseqüències (piulades tres vegades més llargues). Pel que fa al registre, primer de tot dir que, personalment, penso que es va equivocar de canal, crec que emprar el mitjà oral hauria estat molt més encertat i sincer, però ja que va preferir el mitjà escrit, em centraré en aquest mitjà. Jo hauria fet les dues piulades amb un mateix registre, és a dir, a la primera piulada ("Demano disculpes si avui no m’he explicat bé. Sé el que costa poder pagar-se un habitatge"), parla en primera persona i, per tant, transmet familiaritat; però, en canvi, a la segona ("El pagament del lloguer i les hipoteques representen bona part dels ingressos de les famílies cada mes. Aquest govern és el primer que ha posat límit a l’increment dels arrendaments i protegeix i continuarà protegint les i els llogaters més vulnerables"), utilitza el plural majestàtic (aquest govern) que ens arriba com una gerra d’aigua freda. Estàvem en família, sentint-nos com a casa i, de cop i volta, sense avisar-nos, ens instal·la el govern a casa. Un altre consell que li donaria és que, si en una primera piulada demana disculpes, que, a la segona, no intenti justificar-se dient que aquest govern és el primer que ha posat límit a l’increment dels arrendaments i protegeix i continuarà protegint les i els llogaters més vulnerables, perquè la disculpa perd tota credibilitat.

I fins aquí la meva anàlisi lingüística d’avui. Espero que hagi servit per conscienciar la gent i que, a partir d’ara, abans de parlar o fer una piulada penseu detingudament l’impacte social que podeu provocar. Fins a la setmana que ve.