Guàrdies civils i militars que violen dones que haurien de defensar, jutges que qüestionen el relat de la víctima i admeten a tràmit proves contra ella obtingudes infringint la seva intimitat i, l'última, professors universitaris que defensen a Facebook cinc delinqüents empresonats mentre ens expliquen una pel·lícula pornogràfica en la qual la víctima "es deixa fer i gaudeix evidentment", tot i que el que subscriu aquestes declaracions reconeix que no ha vist el vídeo, però que "està convençut" que va ser una relació consentida pels seus "indicis".

Luciano Méndez, el (encara) professor de Matemàtiques de la Facultat d'Econòmiques de la USC que fa dos anys va demanar a les seves alumnes que evitessin l'escot perquè el "desconcentrava", s'ha convertit ara en advocat defensor de La Manada per gràcia i desgràcia de les xarxes socials, que sempre tenen una porta oberta per al més ximple de la classe. En aquest cas, el professor. Per la seva foto de perfil (una captura de La Sexta) ja sabem que a aquest senyor li agrada xuclar càmera, que només té 61 amics a Facebook i que canvia de look amb certa freqüència. Amb la seva evolució a l'estil Silvia Charro i Simón Pérez, és probable que ben aviat aparegui amb un tatuatge de Franco i completament borratxo.

En una masturbació opinativa sense precedents, Méndez explica la història d'uns bons nois que van tenir la mala sort de topar amb una "xavala sola, borratxa, sense res a fer i sense amics" que de bon grat se'ls va cardar en un portal als Sanfermines del 2016, perquè s'havia fet unes morrejades amb un i, esclar, posar la llengua en boca aliena et condemna a una orgia i que et robin el telèfon. Com a mínim.

Perquè Méndez, expert en psicologia masculina (es va referir a la testosterona com "una hormona complicada"), es posa a la pell de l'agressor per imaginar-se que "si jo fos violador", no s'emportaria la víctima a un edifici on pugui cridar perquè podrien sortir els veïns i agafar-te in fraganti. Tots sabem que, quan estàs envoltada de cinc tarats que et poden matar d'un cop, cridar és sempre l'opció més assenyada. Per què, llavors, la major part de les violacions succeeixen a la càlida llar de les víctimes o dels seus coneguts.

Però és que Méndez, a qui, repeteixo, li encanta imaginar, també va dir fa un parell d'anys que si ell fos masclista, li donaria una hòstia a l'alumna que va protestar pels seus comentaris testosterònics? Déu me'n guard de qualificar les paraules de Méndez com les d'un possible masclista o violador, només que al seu imaginatiu caparró hi ha cada vegada menys lloc per a les matemàtiques.

Independentment de l'opinió d'aquest professor, el més lamentable és que les dones hàgim de continuar escoltant opinions d'homes convençuts que la víctima treu alguna cosa d'aquest procés

Amb el desvergonyiment que només pot donar una ignorància desmesurada, Méndez proposa fins a tres possibles solucions al cas. Que "els tipus" fotessin el camp i la deixessin tirada després d'una relació sexual consentida ("no és elegant, però no se'ls pot castigar per això"); que "la xavala" es veiés sola i digués "a ver qué carallo hago" (recomano encaridament la versió original en gallec) així com "vaja, com m'avorreixo, i a Netflix no posen res nou, crec que denunciaré aquests nois tan macos que m'acaben de donar l'orgasme de la meva vida". I, la meva preferida, la solució definitiva, aquesta que els investigadors fa dos anys que busquen: la noia volia la píndola anticonceptiva i va denunciar perquè se la donessin! Posant-se, fins i tot, d'acord amb ells. Com? Doncs sí, que aquesta noia necessitava la píndola i havia de denunciar "el rollo" en paraules del (encara) professor Luciano Méndez Naya. Han llegit bé. Resulta que ara la víctima, major d'edat, no li va passar pel cap una altra cosa que iniciar un procés judicial perquè li donessin la píndola d'emergència, podent anar a la farmàcia més propera sense ni tan sols passar pel metge. Si de la sentència depenia que l'hi donessin, ja podria haver tingut dues criatures. Gràcies a Déu —i al moviment feminista— la píndola d'emergència és de lliure disposició a Espanya excepte en les farmàcies transitades per aquest individu.

Per tot això i pel seu "clar concepte de la justícia", Luciano Méndez demana la "lliure absolució per als xavals de La Manada" perquè, segons els seus "indicis", són "unes belles persones". Bé és cert que en la versió original en gallec sembla que diu "ovellas persoas", que significa "ovelles persones", i jo ja no sé què pensar. I reconeix que el que caldria haver fet era denunciar la víctima però els pobres jutges van haver de complir amb "l'histerisme social".

El nou rector electe de la USC, Antonio López, va anunciar a la SER que la Universitat de Santiago emprendrà vies legals perquè hi pot haver delicte penal i l'actuació disciplinària té limitacions. Recordem que l'altra vegada van tardar cinc mesos per decidir suspendre'l de sou i feina durant dos mesos i ara Luciano gaudeix de la seva feina com a professor d'alumnes de l'edat de la víctima i d'alumnes que podrien convertir-se en agressors. I tot això, amb els nostres impostos amb què es finança la universitat pública.

Independentment de l'opinió d'aquest (encara) professor, el més lamentable és que les dones hàgim de continuar escoltant opinions d'homes convençuts que la víctima treu alguna cosa d'aquest procés, sense comprendre, ni de lluny, el sentiment de vergonya i la culpabilitat associades a una agressió sexual. La víctima, que era una adolescent en el moment de l'agressió és, sense cap dubte, una autèntica valenta, un exemple a seguir per totes les dones que pateixen agressions sexuals diàriament i que, com ella, però sense la repercussió d'ella, carreguen amb la xacra de la desconfiança i de la provocació en el seu cercle més proper. Ningú no vol convertir-se en LA VIOLADA, senyors. Ningú no vol, com ja li ha passat a ella per la filtració de les seves dades personals, rebre amenaces de tots aquests potencials violadors que vomiten les seves palles —mentals— i cultiven l'espurna de l'odi envers les dones perquè d'altres, els de veritat, ens continuïn violant en portals, cases, cotxes i qui sap si en campus universitaris.

Llàstima que les violacions no tinguin tanta gràcia com les hipoteques fixes.