El 2022 serà l’any en què les vendes catalanes de béns als mercats internacionals assoliran el seu rècord històric. D’acord amb les estimacions de l’agència de la Generalitat ACCIÓ, se superaran els 93.000 milions d’euros, una xifra mai assolida fins ara en valors monetaris corrents. En realitat, però, el rècord té una excepcionalitat limitada atès que la tendència al llarg del que portem de segle ve essent d’un inequívoc creixement un any rere l’altre, amb les excepcions de dos parèntesis puntuals (2009-2010, crisi financera; i 2020 crisi de la pandèmia). El registre exportador no està gens malament per una economia que el 2022 haurà generat un PIB al voltant dels 260.000 milions d’euros.

Tanmateix, la progressió de la venda en mercats exteriors no és una excepció a nivell internacional, ni tampoc a nivell d’altres comunitats autònomes. La globalització dels sistemes productius i de consum d’una manera o altra s’havia de notar en els registres d’intercanvis comercials. Més encara en una economia històricament oberta com la catalana, que s’ha beneficiat de 1) la seva tradició industrial, 2) la seva proximitat geogràfica amb Europa (amb França com a primer client en una UE que ens compra el 70% de les vendes a l’exterior), 3) la gran presència d’empreses estrangeres exportadores en el nostre territori (Seat-Volkswagen és la primera exportadora, seguida de la catalana Grifols), entre altres factors.

En aquest context, davant el bon dinamisme de la venda en mercats exteriors, un conegut de fa molts anys em pregunta quina és en l’actualitat la importància del mercat espanyol per a l’economia catalana, creix, es manté o disminueix? Vegem-ho consultant una font d’informació que en fa l’estimació i el seguiment temporal a nivell de totes les comunitats autònomes espanyoles. Aquesta font és C-Intereg, que aporta dades des del 1995 ençà, tot distingint entre les vendes que es fan a l’interior d’una pròpia regió (intraregionals), les que es fan a altres regions espanyoles (exportacions interregionals) i les que es fan fora del mercat espanyol (exportacions internacionals).

Per bé que centrarem l’atenció en les vendes a fora de Catalunya, val a dir que les interiors o intraregionals dintre la propi mercat català en els darrers set anys són molt semblants en import a les que es fan a la resta d’Espanya (abans de 2015 eren fins i tot inferiors, es venia més a la resta d’Espanya que al propi mercat interior català).

Centrats en les vendes fora del mercat català, d’acord amb la font indicada, el 1995 les vendes exteriors es destinaven en un 64% al mercat espanyol i en un 36% a l’exportació internacional. En el període que va d’aquell any 95 fins a l’actualitat el que s´ha produït ha estat una progressiva pèrdua de pes de les vendes a Espanya i un augment sostingut de les vendes d’exportació, fins al punt que l’any 2021 els percentatges pràcticament s’havien capgirat: les exportacions foren el 64% de les vendes exteriors catalanes de béns, i les vendes a la resta d’Espanya el 36%.

El 2010, per primera vegada, es produeix el “sorpasso” comercial de vendre fora, més a mercats internacionals que al mercat espanyol. De llavors ençà, la tendència és un augment de pes de l’exportació fins al punt de capgirar-se els percentatges

Si es representa gràficament en línies l’evolució any a any de la distribució per mercats exteriors, el que hom observa és que en surt el que ben bé podríem anomenar la “tisora comercial exterior” de Catalunya (vegeu el gràfic aquí). En efecte, la dita figura posa en relleu una tendència prou clara d’augment de pes de les exportacions i de reducció de pes de les vendes al mercat espanyol, amb un punt en el temps (els anys 2008 i 2009) en que les vendes a l’exterior anaven meitat i meitat a cada mercat, una mena d’eix de les fulles de la tisora. El 2010, per primera vegada, es produeix el “sorpasso” comercial de vendre fora, més a mercats internacionals que al mercat espanyol. De llavors ençà, la tendència és un augment de pes de l’exportació fins al punt de capgirar-se els percentatges.

Tanmateix, el fenomen comercial d’augment de pes relatiu dels mercats d’exportació es produeix, com era d’esperar, a altres regions espanyoles. Amb la singularitat que els punts de partida (1995) i d’arribada (2021) són diferenciats respecte a Catalunya. Per posar dos exemples, el pes d’exportació del País Valencià es troba sempre 2-3 punts percentuals per sota del de Catalunya (per tant depèn una mica més del mercat espanyol); en canvi Andalusia, malgrat l’augment del pes de l’exportació, el 2021 encara segueix venent més a la resta d’Espanya que als mercats exteriors. En qualsevol cas, vet aquí com estan canviant les dependències econòmiques des del punt de vista comercial.

Amb perspectiva catalana, sigui enguany, sigui l’any vinent, l’exportació podria ben bé registrar un altre rècord i enfilar-se cap a la xifra emblemàtica de 100.000 milions d’euros. I si les coses no es torcen, la dependència del mercat espanyol, amb una alta probabilitat, seguirà disminuint.