Les euroordres activades per Espanya, les detencions, les amenaces de penes de presó severes i la prolongació de la presó preventiva dels diputats electes de Catalunya indiquen que Espanya ha abandonat la possibilitat d'abordar la crisi catalana, que és eminentment política, per mitjans polítics. Espanya ha triat un camí de violència i repressió en un intent d'evitar que els catalans decideixin políticament el seu futur. El seu intent de traspassar la complexa qüestió política al camp del dret penal, desafortunadament, condueix necessàriament a violacions flagrants de les llibertats polítiques i interfereix amb la dignitat dels catalans, que també són ciutadans de la UE.
Com a resultat del seu acord de cooperació en matèria penal, els estats de la UE ja s'han convertit en un instrument en la persecució espanyola de consideracions polítiques legítimes i les seves institucions. Així, la crisi a Catalunya, amb la detenció de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, està assolint dimensions encara més preocupants. El silenci mantingut per la UE és, per tant, confús. La por davant possibles ambicions polítiques similars en diferents parts d'Europa no pot ser un motiu per a aquesta actitud cega, i menys encara per acceptar les pràctiques antidemocràtiques d'un govern.
La por no és bona consellera. La UE necessita la reputació i la confiança dels europeus per no desviar-se dels seus fonaments i valors democràtics. És per això que ja és hora que la UE faci una crida al govern espanyol perquè resolgui el problema de Catalunya a través del diàleg i els mitjans democràtics i polítics. Al cap i a la fi, la Declaració Universal de Drets Humans, que advoca per la llibertat de pensament i expressió, complirà 70 anys el desembre d'enguany.
Milan Kučan va ser el primer president d'Eslovènia (1991-2002)