Si no fos perquè l'he hagut de mirar sencer per poder escriure això que vostè està llegint, a un quart de dotze, quan duien una hora i dos quarts i encara faltava una hora i dos quarts més per acabar, hauria tancat la TV. Efectivament, parlo del debat a set que ha organitzat el programa 8 al dia de 8TV.

Atresmedia va anomenar el seu espai d'entreteniment com "El debate decisivo" i la cadena del grup Godó com "El debat més decisiu". En un dels tres talls publicitaris ens han anunciat per a aquest dijous una entrevista del mestre Cuní a Artur Mas i l'han batejat com "L'entrevista més esperada". Tenint en compte el que he vist avui, crec que l'ús del concepte "decisiu" està sobrevalorat. Després de la conversa amb el president en funcions li diré si també ho està el concepte "esperada".

8TV també s'ha apuntat a la moda d'ensenyar com arriben els candidats als estudis de la cadena. Des del punt de vista d'espectacle i de vendre el peix, no tinc res a dir. Des del punt de vista informatiu no li trobo cap interès.

La cosa ha començat puntual a les 21.45 amb una introducció d'en Josep Cuní que ens ha servit als espectadors per veure els candidats asseguts en uns sofàs blancs. I he tingut una alegria. Durant el debat a peu dret d'Atresmedia vaig patir tant veient aquella pobre gent sense ni poder-se recolzar en un faristol que encara ara tinc rampes als bessons i al piramidal.

Dels sis homes presents al debat, només dos han vingut amb corbata: Jorge Fernández Díaz i Josep Antoni Duran i Lleida. Xavier Domènech ha estat l'únic sense americana.

Els tres grans temes del debat els han introduït Pilar Rahola, Màrius Carol i Jordi Basté, als quals Cuní ha presentat com "tres periodistes representants del Grup Godó". Al seu torn, la Rahola ha plantejat la relació Catalunya-Espanya amb una metàfora entre Bismarks, Bolívars i els néts de Cambó. Amb aquests referents, la resposta dels set líders ha estat la lògica: parlar del passat, amb aparicions estel·lars com la de Vicens Vives. Quan ha sortit la corrupció, els més afectats s'han dedicat al "i tu més". Ha estat el moment en què Fernández Díaz s'ha posat a parlar en castellà. Desconec el mecanisme intern que l'ha impulsat a fer-ho.

Candidat per candidat

- Jorge Fernández Díaz ha començat dient que la culpa de tot és d'Artur Mas i ha parlat tres cops de la fractura social que pateix Catalunya. Les crítiques més àcides han estat 1/ per Convergència (que no contra Homs) que, segons ell, està en mans de la CUP, "un partit que admira la Veneçuela chavista" i 2/ contra Chacón (que no contra el PSC) a qui ha retret haver marxat a Miami i li ha dit que amb la seva reforma constitucional no representa al PSOE. Ha citat Tarradellas.

 

- Per Carme Chacón, la culpa de tot és de Mas i Rajoy, que han governat només per als rics. Ha defensat l'Estatut i ha criticat la postura que va tenir el PP demanant signatures en contra. S'ha enganxat amb Homs pel tema de la corrupció. Al seu últim minut demanant el vot mirant a càmera, ha fet un Pere Navarro (fer un Pere Navarro consisteix en que, quan portes més de dues hores i quaranta minuts de debat, tu vas i dius: bona nit). Per cert, Fernández Díaz també n'ha fet un.

- Josep Antoni Duran i Lleida ha citat Miquel Roca. Ha criticat un parell de cops la declaració de desconnexió i ha dit dos cops més que som en un cul de sac. S'ha enganxat amb Joan Carles Girauta (Ciutadans) pel tema de la immersió lingüística. Ha fet diverses referències negatives de la CUP i els seus possibles pactes amb CDC i li ha dit a Homs que a Madrid serà impossible negociar cap independència. La seva frase més contundent ha estat: "que els inspectors d'hisenda no toquin les pilotes als que fan bé les coses".

- Quico Homs ens ha venut tota l'estona l'elixir de la independència com a solució a tots els problemes. El seu moment insuperable ha estat quan a Fernández Díaz li ha dit Fernández Teixidó. L'enganxada amb el ministre de l'Interior ha vingut quan li ha retret que, exercint el seu càrrec, té molt d'interès en el que fa el seu partit. Com dient, oi? La resposta de l'interpel·lat, a qui no ha agradat gens el comentari, ha estat dir-li que les ironies se les guardi per les seves rodes de premsa. Ha aparegut més despentinat del que en ell és habitual.

- Gabriel Rufián ha insistit que cal respectar el mandat democràtic que han donat les urnes. A Girauta li ha dit Ginesta i ha provocat moltes reaccions entre els presents quan ha afirmat que la Constitució la van fer feixistes. Després ha matisat que es referia a Fraga. Ha defensat la CUP dels comentaris negatius que ha rebut al llarg del debat, sobretot per part de Duran i ha dit que la reforma constitucional és impossible.

- Juan Carlos Girauta ha demanat tendir ponts en una societat catalana fracturada. Ha reivindicat Vicens Vives com a referent de l'actual Constitució. Ha dit que el dia del retorn de Tarradellas ell era a la Plaça de Sant Jaume i ha citat a Trias Fargas. Ha tret el tema de la incomprensible obra pública feta a Espanya els últims anys i el finançament irregular d'alguns partits. Ha provocat més d'un ennuegament entre els espectadors quan ha dit que el cobrament de les pensions no està garantit.

- Xavier Domènech ha dit que el seu referent en qüestions d'encaix Catalunya-Espanya és Salvador Seguí. Ha demanat dos cops un referèndum, cosa que no ha fet cap altre dels presents. Ha fet d'historiador (la seva professió) per explicar el moment d'aprovació de la Constitució i ha estat l'únic que ha tret el tema de la violència de gènere. Ha parlat "dels polítics" com algú que no són ell.

I després de pràcticament tres hores, s'ha acabat el debat. En Josep Cuní ha estat com aquells àrbitres que quan acaba el partit dius: "ah, però hi havia àrbitre", cosa que és d'agrair. Això sí, quan ha donat pas al seu col·laborador Pipo Serrano, situat a la redacció, li ha dit Pipo Carbonell, nom d'un històric home fort del PSC a la Diputació de BCN i al món mediàtic.