10.20 del matí. Badalona. Plaça de la Plana. Al costat de la fira de Santa Llúcia, Converg... ai, perdó, Democràcia i Llibertat ha convocat un acte en suport de La Marató de TV3. Arriba Quico Homs, únic orador. El primer que diu és bon dia. El segon és: fa frescota, cosa que expressada per algú de Taradell, és un termòmetre sensitiu a valorar. La realitat diu que estem a 13 graus, però els periodistes som un glaçó amb potes.

10.40. Apareix una olla amb xocolata desfeta. Un donatiu dóna dret a un got i a una pasta a triar entre ensaïmada, croissant o melindro. El candidat Homs i la resta de candidats presents dipositen 50€ en una mena d'urna estil 9N. Els militants i els periodistes fem el que podem.

L'acte comença tard perquè el grup electrogen que alimenta el so s'ha quedat sense benzina i n'han anat a comprar més (de benzina, no de grups electrògens). Un espontani exclama: "que provin posant-hi xocolata". Ningú riu.

11.18 comença l'acte amb Homs a l'escenari sense caçadora (coses de ser de Taradell). Com que, mentre esperàvem la benzina, un càmera de TV li ha comentat que li grinyolava això de fer una xocolatada en un acte de La Marató dedicat a combatre la diabetis, el cap de llista de Conver... ai perdó, de Democràcia i Llibertat, aprofita per fer un discurs en què afirma que amb mesura tot és bo i que l'Antoni Castellà (allà present) és diabètic, però li ha dit que endavant amb el cacau i que, de fet, ell també té un got de xocolata a les mans. I aprofita per parlar de les carns processades i de la solidaritat... I jo marxo. No per res, és que tinc un altre acte.

Fiuuuuuuu... Són les 11.45 i sóc a can PP a l'Hotel Barceló Sants de Barcelona. Només entrar em trobo Jorge Fernández Díaz fent declaracions entre una muntanya de periodistes. Mentre, Alícia Sánchez Camacho seu tranquil·lament en un sofà de la recepció acompanyada dels candidats per Tarragona i Lleida, Jordi Roca i Mas i José Ignacio Llorens, respectivament, i la candidata per Girona, Concepció Veray. Ho sento, no puc fer pública la conversa que tenim.

L'escenografia de l'acte té un missatge, però no el capto. Resulta que darrera dels oradors hi ha una pantalla amb fotos de Barcelona fetes des Montjuïc i el Park Güell, però totes són de la ciutat de nit. Segur que vol dir alguna cosa, però ho desconec. Ah, per cert... Escric Park Güell perquè el nom oficial és amb k i no amb c. També desconec els motius, o sigui que si algú ho sap i m'ho pot explicar, li estaré eternament agraït.

Obre l'acte, per cert, Alícia Sánchez Camacho demanant el vot útil pel PP que eviti un tripartit d'esquerres format per PSOE, Podemos i Ciudadanos. De la resta d'oradors, li destaco tres moments:

1) Quan Jordi Roca i Mas, el ja citat cap de llista per Tarragona, es presenta a l'auditori dient que el seu nom és un resum de la història de Democrà... ai perdó, de Convergència, però que fa 17 anys va decidir fer-se del PP.

2) Quan durant la intervenció de Jorge Fernández, el ministre parla de traïdors als pactes constitucionals o de la CUP i una senyora del públic es dedica a cridar "a la cárcel". I ho fa fins a tres cops.

3) Quan reparteixen entre els assistents un entranyable detall nadalenc...

Acaba l'acte i es confirma la sospita: el món del selfie ha fet molt de mal als candidats que no són prou ràpids. Els que no saben fer un Usain Bolt, són atrapats per la militància que, com si fossin grups de zombis, els envolten i els xuclen totes les fotos que poden. I en poden moltes.

Ja al carrer, davant de l'hotel, em trobo un grup de persones de qui no donaré gaires detalls perquè no siguin identificats. M'expliquen que s'esperen uns resultats tan desastrosos pel seu partit que la mateixa nit electoral passaran coses. Just en aquell moment passa per davant nostre un dels autocars que ha portat militants. Al frontal hi porta enganxat un paperet on hi ha escrit "Badalona". Badalona, precisament on he començat el dia. Precisament la ciutat on governava el PP i ja no hi governa a causa d'un pacte entre CUP-Podem, Esquerra i Iniciativa i on també poden passar coses aviat. I grosses. Diuen, diuen, diuen... Li donaré una pista, té a veure amb la marxa de García Albiol com a senador designat pel Parlament (per cert, propiciada per la CUP, que va triar un sistema que permetia al PP tenir un senador, mentre que el sistema proposat per Junts pel Sí els deixava fora).

Cercle doblement tancat. I a aquella hora, al solet estem a 17 graus.