Reconstrucció, nova normalitat, retorn al real. Són els termes, els conceptes de moda que acompanyen la desescalada, aquesta altra "paraulota". Però, on i a quina cosa tornem?

El 1950, en plena postguerra mundial, l'escriptora i filòsofa alemanya de família jueva Hannah Arendt treia a la llum en un dels seus escrits, "Les seqüeles del règim nazi", l'actitud de fons que era subjacent sobre el gran esdeveniment del retorn dels alemanys a la feina. Això que després es va conèixer com "el miracle alemany" no va tenir uns principis tan lluminosos com sempre s'ha suposat. S'havia produït un "canvi profund", diu Arendt: "L'antiga virtut consistent a buscar l'excel·lència del producte acabat, sense que importessin les condicions laborals, ha donat pas a una mera necessitat cega de mantenir-se ocupat, a la cobdícia de tenir una cosa per fer a cada moment del dia". Per què? Aquesta laboriositat responia, segons l'autora de Els orígens del totalitarisme a un "mecanisme bàsic de defensa contra la realitat", la destrucció de mil anys d'història alemanya sota les bombes aliades i l'horror dels camps de la mort nazis: "I venen ganes de cridar que això no és real, que reals són les ruïnes, real és l'horror recent, reals són els morts a qui ells han oblidat".

Busco en Arendt i altres veus i escriptures explicacions, pistes per il·luminar el present. Una cura contra la indignació, també, que, en el tancament, alterna amb els dies de calma. M'indigna aquesta propaganda que, sobre el fum de les bones notícies que vindran, oculta i defuig la realitat de més de 26.000 morts a Espanya, 11.000 a Catalunya, un quart de milió registrats en el món per la covid-19. És de manual: alguns creuen que com abans es giri full, com més s'estengui el fum del botafumeiro a la gran catedral reoberta de bat a bat, més aviat seran exonerats de qualsevol responsabilitat sobre el que ha passat i el que passa.

Alguns creuen que com abans es giri full, més aviat seran exonerats de qualsevol responsabilitat sobre el que ha passat i el que passa

Treballar, reconstruir, ingressar en la nova normalitat, en la realitat, per fugir de la veritat, com els laboriosos alemanys de 1950? Potser estem ja oblidant la tragèdia dels morts de la covid-19, disfressant-la d'estadística, de freds números, com els alemanys contemporanis d'Arendt miraven cap a un altre costat abans d'afrontar i assumir la realitat del desastre de la guerra i el genocidi? Que bé tot amb el teletreball! I les sèries de Netflix! I ja es pot fer esport! Sabíeu que el coronavirus ha tornat a Corea del Sud?

Ara que els uniformats ja no compareixen en les rodes de premsa de la Moncloa, ara que només queda dret el doctor-enterrador, amb aquestes desenes de milers de morts que el contemplen, el risc no és tant la cronificació de la distància social en endavant -de veritat que fins ara estàvem tan junts?- sinó el silenci sobre l'ocorregut. Assistim als primers compassos de la gran operació amnèsia que succeeix cada gran tragèdia històrica, amb la diferència, que és mentida que això s'hagi acabat. En la gran operació amnèsia estan totes aquestes ments del gabinet del doctor Caligari que intenten transmutar cada mort en un vot, per la via que no el resti en les pròximes eleccions. Que treballen perquè cada pròrroga de l'estat d'alarma es converteixi en 15 dies més de legislatura, caigui qui caigui, inclòs el soldat Rufián. Compte. Fora de la propaganda, no hi ha evidència que res torni a ser com abans. Moltes coses podrien quedar obsoletes per sempre, o com menys, seriosament avariades, inclosos alguns polítics i candidats i els seus assessors electorals.

La proganda ministerial i les campanyes de retorn a l'optimisme pietós ens bombardejaran un dia sí i un altre també com si aquí no hagués passat res

L'oblit creixent dels que ja no hi són, de nosaltres mateixos, està sent subvencionat amb fons públics destinats no a comprar mascaretes sinó a pagar anuncis en els mitjans, a contenir la sagnia de pèrdues i calmar les consciències editorials que poguessin inquietar-se. A llançar terra sobre el que realment passa. En això treballa la propaganda ministerial i les campanyes de retorn a l'optimisme pietós que ens bombardejaran un dia sí i un altre, també com si aquí no hagués passat res. És molt fina la línia vermella. Diu Arendt: "Les mentides de la propaganda totalitària es diferencien de les mentides habituals dels règims no totalitaris en moments d'emergència per la seva constant negació de la importància dels fets en general: tots els fets poden ser canviats, i totes les mentides poden ser convertides en veritat".

Espanya s'està comportant com un país pinotxo en el tractament informatiu oficial de la crisi sanitària

A diferència del que va afirmar el president Pedro Sánchez, no existeix cap rànquing de la Universitat Johns Hopkins segons el qual Espanya és el cinquè país del món que més tests realitza per detectar la covid-19. De moment, el que sabem és que Espanya està entre els països del món -no és l'únic- que més menteix als seus ciutadans sobre la pandèmia. S'acumulen les evidències que Espanya s'està comportant com un país pinotxo en el tractament informatiu oficial de la crisi sanitària.

La desescalada, el desconfinament, les trobades tolerades en no sé quina fase es produiran sobre un quasi-buit de seguretat informativa i sanitària real. Per això potser la propaganda presenta la gent com a robots que tornen a activar-se després d'una aturada del sistema. Robots: aquests éssers perfectes que ni senten ni pensen ni emmalalteixen i sempre poden tornar a posar-se en marxa, fins i tot després de morts. Però ja se sap: entre la veritat i l'economia, el compte de resultats, l'ingrés en la "nova normalitat". Aquesta és la prioritat. "El mort, al sot, i el viu, al rebost" diu el sinistre, per pragmàtic, refrany. El que no diu la dita és què passa quan el rebost és buit. Què succeeix quan la realitat dels vius és una catàstrofe que no té un origen biològic, natural, sinó humà, massa humà, que diria Nietzsche.

 

EN DIRECTE | L'última hora sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món

MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris

MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries

🔴 Segueix ElNacional a Telegram