El benaurat fantasma de l’abstenció comença a planar sobre els resultats de les eleccions municipals. A Catalunya no hi ha res que s’escampi amb més rapidesa que el cangueli, i els partits processites (conscients que exigir el vot al poble resulta una temeritat) ja han començat a demanar que la penya concorri a les urnes encara que sigui per fer un volt i contemplar la veïna endiumenjada. D’aquí a finals de mesada, els abstencionistes patirem un pressing tremebund amb clàssics com aquell d’obligar-nos a votar amb l’objectiu d’erigir un mur contra l’expansió planetària del feixisme o, fent ús d’un argumentari un pèl més rural, recordant-nos que això de les municipals no va d’ideologies (és a dir, d’independència), sino de quina és la persona que considerem més adequada a l’hora de pavimentar-nos els carrers. Com sempre passa, sota el xantatge només s’hi amaga el cinisme.

A la CUP han tingut molta més gràcia i, superant la previsible turra del processisme, ens han vingut a dir que val la pena votar-los simplement perquè inventen vídeos la mar de bonics. Certament, els cupaires han inundat Twitter amb un curtmetratge enginyós on veiem la presentació del projecte d’un camp de golf per part d’un alcalde (amb tuf sociovergent) davant la preocupació airada dels seus ciutadans. L’espot té molt tremp i compleix parsimoniosament la bíblia progre: mentre l’alcalde recita tòpicament els avantatges de la infraestructura, el poble (majoritàriament les dones, car la dolenteria és masculina) reivindica equipaments com ara una biblioteca, millor transport i que l’aigua s’empri per a alguna cosa de major utilitat que omplir foradets. Acorralat per la bonhomia de la plebs, l’alcalde s’excusa maldant la crisi, els okupes, el crim i les feministes.

La CUP torna a necessitar Convergència com l’aire que respira i s’arrapa a la cantarella de fer fora l’alcalde corrupte sense cap més traça argumental, com si fotre’t les peles no hagués estat igual de fraudulent que robar-te les il·lusions de llibertat.

En efecte, la CUP té molta gràcia parint filmets. He de reconèixer que a mi m’agradaven més els vídeos de la furgoneta, propis d’aquells temps jolius de quan els cupaires m’estalviaren la presència d’Artur Mas i l’Anna Gabriel ens prometia mambo (abans d’anar-se’n d’Erasmus a Suïssa sense que la hi perseguís ningú). Però després d’alliçonar-nos amb l’art de fer truites trencant ous, els cupaires han format part del mateix magma processista que acatà el 155 i el règim posterior. La CUP torna a necessitar Convergència com l’aire que respira i s’arrapa a la cantarella de fer fora l’alcalde corrupte sense cap més traça argumental, com si fotre’t les peles no hagués estat igual de fraudulent que robar-te les il·lusions de llibertat. En aquest sentit, els cupaires poden regalar poca salmòdia, car per no tenir no poden exhibir ni un sol màrtir que hagi passat per la garjola.

A mi em sembla fantàstic que la CUP dissimuli amb gracietes la vergonya d’haver esdevingut un partit sense cap mena d’utilitat, i celebro encara més que recuperi el talent d’un esplèndid secundari oscaritzable com és en Joel Díaz (cal aprofitar-lo ara que continua desclassat, abans que torni inexorablement a l’escalf de TV3). Però després de tantes abraçades amb Convergència, i després d’haver-se empassat la mandanga del Tsunami, i després d’haver cantat tantes òperes en falset durant els anys de repressió, fillets meus, lliçons de corrupció les justes. Fet i fet, la CUP hauria d’agrair moltes coses als seus pares i avis convergents de pro, que la votaren per espolsar-se les culpes dels anys de bonança, amb tantes tardes als camps de golf regalats per l’alcalde. Sense ells no serien aquí; a la vida cal ésser un pèl més agraït i guarir-se les penúries amb una mica més de modèstia.

Volem polítics. A poder ser, independentistes. Per fer vídeos de hihis ja tenim al censor en cap del Polònia. Feu penitència i, ja de pas, regaleu-nos el privilegi de no votar-vos. A vosaltres, tampoc. Abstencionistes, dempeus!