A Alcalá de Henares, una ciutat de la província de Madrid, s’han llevat amb noms nous al carrer. No cal dir que no sembla pas que hagi estat l’Ajuntament, sinó algú que tenia ganes de fer broma. Hi han posat rètols com “Avinguda Mataelefants” o “Avinguda Abu Dhabi”, entre d’altres, tots ells, però, amb alguna referència als successos “polèmics” que han envoltat la figura de Joan Carles I, ara rei emèrit. De fet, no han fet altra cosa que rebatejar el seu carrer.

No pots llegir-ho i que no se’t dibuixi un somriure a la cara en reconeixement de l’enginy de l’ocurrència. Clar, però, has de ser republicà perquè això passi o, si més no, no ser monàrquic, perquè els representants de Vox de la ciutat han posat el crit al cel davant d’aquesta iniciativa. El comunicat de queixa que han emès és prou curiós, perquè sembla que els preocupa principalment que els rètols estaven en una avinguda especialment “col·lapsada” per “unes obres mal planificades”. Segurament nervis perquè la lectura del rebateig no serà només cosa de quatre passavolants. Sobta, però, que no recordin que el que importa no és pas que les condicions de la via ajudin a la lectura, sinó que amb una persona n'hi ha prou perquè arribi a la xarxa, i riu-te tu llavors de l’aglomeració d’ulls.

Tot i que riure és sa, és molt amarg quan és l’única opció que et queda davant uns partits polítics, tant de dretes com d’esquerres, que tanquen files amb la monarquia malgrat els escàndols

A banda que no havien d’haver-se preocupat, al meu entendre, perquè l’alcaldia està en mans del PSOE, un partit monàrquic com n'hi ha pocs, i els nous rètols ―tot i que immortalitzats a les xarxes― han estat retirats d’Alcalá tan de pressa com han pogut.

A mi de tot plegat el que més em sorprèn és que Vox s’indigni amb una iniciativa com aquesta i no amb el rei emèrit, atès que són els fets que envolten la seva figura els que taquen la institució. Si res del que s’ha penjat tingués algun sentit, no hi hauria ni lloc per a la notícia o, en tot cas, aquesta seria molt diferent. És ben bé que no ofèn qui vol sinó qui pot, i pel sol fet d’amagar el que ha passat, els fets no deixen de ser el que són. 

D’altra banda, tot i que riure és sa, és molt amarg quan és l’única opció que et queda davant uns partits polítics, tant de dretes com d’esquerres, que tanquen files amb la monarquia malgrat els escàndols. En el cas espanyol, no estem ni de bon tros al segle XXI o, en tot cas, no ho estan les institucions que ens governen i que es pengen una i altra vegada l’etiqueta de democràtiques mentre blinden les posicions sense ni tan sols ja dissimular els privilegis. No tots, menys encara totes, els espanyols són iguals davant la llei, per molt que el rei i el poder judicial facin una vegada i una altra els mateixos discursos tronats sobre democràcia, avenç, modernitat i independència ahir mateix des de Barcelona. Les paraules, en boca de segons qui, no tenen el mateix significat, no poden tenir-lo de cap de les maneres; no quan els fets són tants i tan evidents.