La guerra biològica és antiga, molt antiga. En realitat, la nova dreta en l'oposició i la pseudoesquerra assetjada a la Moncloa no han descobert res de nou (ni tan sols Amèrica; contràriament al que celebren avui, 12 d'octubre, tampoc: els vikings van arribar primer). Llegeixo en la Viquipèdia que ja els assiris, al segle VI aC, enverinaven els seus enemics amb un fong. I que, posteriorment, els mongols i els turcs infestaven l'aigua potable amb animals putrefractes. I, si al segle XVIII els russos catapultaven cadàvers d'empestats per sobre de les muralles de les ciutats assetjades, al XXI Isabel Díaz Ayuso és la bomba vírica que el gabinet del doctor Aznar Caligari ha llançat contra les fràgils estacades rere les quals es parapeta el govern de coalició Sánchez-Iglesias.

Els proposo una endevinalla: què preocupa més Pedro Sánchez? Que Madrid (re)exporti el virus a la resta de l'Estat i tornem al mes a març o que la segona onada s'emporti el seu govern? Vet aquí el fons del fons del famós estat d'alarma madrilenyitzat de Sánchez davant el com pitjor millor del covid per a tothom d'Ayuso i els seus patrocinadors. Tombar el govern: si més no, aquest és l'objectiu confés i en ell convergeixen -no sé si en el mètode- els actors de la coalició que, sense pèls a la llengua, ha presentat aquest diumenge la presidenta madrilenya en una entrevista a El Mundo: la justícia, el Rei, i ella (la Comunitat de Madrid). És a dir: els que manen i els que pretenen pujar al carro. Ayuso és el nou artefacte de l'aznarisme per, superada ja la fase Rivera-Arrimadas, reunificar les dretes amb Pablo Casado com a noi dels encàrrecs i Santiago Abascal de destre mamporrero, que és una ocupació, per cert, de llarga tradició castrense.

Ayuso és el nou artefacte de l'aznarisme per reunificar les dretes amb Pablo Casado com a noi dels encàrrecs i Santiago Abascal de destre 'mamporrero'

En el fragor de la batalla viral hi ha els qui des de la pseudoesquerra intenten capejar discursivament la pluja d'àntrax contra Sánchez i el vicepresident Iglesias mitjançant la falsa equiparació entre Ayuso i Quim Torra. Alguna premsa de la capital ja els ha batejat com a "coronanacionalistes", una hibridació entre el populisme d'importació i inspiració trumpista i algunes espècies autonòmiques autòctones. Ha de ser per això, perquè són iguals, que mentre a Ayuso l'emparen els jutges davant el ministre Illa en la seva negativa al confinament perimetral -d'aquí el contraatac de Sánchez amb l'estat d'alarma a Madrid-, a Torra el fan fora per penjar una pancarta. Ha de ser per això, perquè són iguals, que Ayuso parla de llibertat mentre juga amb la vida de la gent mentre Torra, expulsat de la presidència per defensar els presos polítics, va ser la primera autoritat que en l'Estat espanyol va confinar un territori -Igualada i la Conca d'Òdena- en ple esclat de la pandèmia. La tanatopolítica és la política que es fa amb la mort i la biopolítica el contrari, encara que aquesta no estigui del tot lliure d'aquella o pugui derivar en ella fàcilment.

Mentre a Ayuso l'emparen els jutges davant el ministre Illa en la seva negativa a confinar Madrid, a Torra el fan fora per penjar una pancarta

Aquest seria més o menys el parte de guerra (biològica) just quan avui, al pati d'armes del palau reial de Madrid, es veuran les cares els uns i els altres: Sánchez davant Ayuso, Ayuso davant Sánchez, sota l'atenta mirada de Felip VI i els caps de les magistratures i cossos de seguretat del deep state espanyol. Deia Josep Pla al seu dietari sobre Madrid en l'adveniment de la República que ell no tenia res a fer-hi, allà, i que de la capital espanyola amb prou feines no li interessava res. Avui, 12 d'octubre, a Madrid, els representants dels catalans, majorment, ni hi seran ni se'ls espera. És cert que ni el president de la Generalitat -ni tampoc els lehendakaris- solen acudir a l'acte de la Hispanitat. De fet, aquest any, els organitzadors fins i tot s'han estalviat la invitació al president de Catalunya. Quan van anar a cursar-la es van adonar que l'havien fet fora. Però bé, es diu Sánchez, ja tornaran demà: algú haurà d'aprovar els pressupostos, oi?