La febre del turisme arriba a tot arreu del món i això es nota no només a Catalunya i Espanya, on sembla que enguany s’assolirà una xifra de prop de 100 milions de turistes internacionals. El moviment no té aturador, després del revés que va representar la COVID-19. A escala mundial, les dades van en aquest mateix sentit: el 2024 es va enregistrar ja la mateixa xifra de 1.465 milions d’arribades turístiques que el 2019, generant una despesa un 18% superior a la d’aquest any, que ja era rècord. Amb les darreres dades disponibles sobre el que portem de 2025, el nombre de turistes al món ja és un 3% superior a la prepandèmia. Som, doncs, davant un sector en creixement, a remolc de l’augment de la renda i d’un interès creixent per part de totes les generacions per conèixer món.
En aquest context, fins i tot Corea del Nord s’apunta al sector turístic i ho fa amb una actuació de considerable abast, el Wonsan-Kalma Beach Resort, que s’ha inspirat en Benidorm i en Marina d’Or. Abans de donar-ne cap detall, cal que el lector s’ubiqui en el context polític i econòmic del país que l’ha impulsat: un règim dictatorial, desconnectat del món, afiliat a la dèria de l’armament i de l’amenaça bèl·lica, comunista de la vella època, segurament molt pobre, sense connexió comercial amb la resta del món i del qual se’n saben poques coses amb certesa respecte al benestar dels seus habitants, que molt probablement deu ser dels més baixos del món.
El govern del Kim Jong Un ha transformat una àrea costanera que en el passat era zona militar, on es duien a terme proves de míssils (i on el president va passar una part de la seva infantesa), en ressort turístic: quatre quilòmetres de platja, cinemes, centres comercials, restaurants i 54 hotels amb capacitat per a 20.000 persones. El projecte venia de lluny. El 2018 ja se n'havia començat la construcció, però diferents problemes (entre els quals la pandèmia) en van retardar la construcció, que es va reprendre el 2023. Finalment, s’ha inaugurat el mes de juny d'enguany.
Pel que comunica el govern nord-coreà, el ressort està destinat als nacionals, com a lloc per fer-hi vacances, i al turisme estranger, àmbit aquest en què té com a candidats més poderosos i propers —en la mesura en què Wonsan-Kalma sigui atractiu i competitiu— Rússia i, sobretot, la Xina. Per cert, a principis d’aquest mes de juliol, el ministre d’Exteriors rus i Kim Jong Un, el líder suprem, es van reunir al ressort. La veritat és que el turisme estranger aniria la mar de bé per captar divises i alleugerir les malmeses finances d’un país que ha triat estar aïllat de la resta del món i que, a més, està àmpliament bloquejat per motius militars.
Que la dictadura de Corea del Nord inverteixi en turisme de masses no deixa de ser curiós. Més encara en un moment en què a moltes parts del món avançat es comença a qüestionar aquesta classe de turisme
Segons sembla, al seu dia, funcionaris coreans van visitar Benidorm i el van prendre de referència: amples i llargues platges, edificis alts, alineats a la façana marítima, amb equipaments orientats a formar un projecte de turisme de masses com tants n’hi ha arreu del món. Fins aquí les semblances, que són fonamentalment urbanístiques i constructives. Per la resta, pràcticament tot és diferent. Wonsan-Kalma és propietat de l’Estat coreà, un projecte íntegrament públic, no és de mercat, com tota l’economia nord-coreana; l’accés al país no és lliure, tal com correspon a un Estat amb estrictes controls; arribats al complex, la mobilitat fora d’allí és nul·la, característica que li resta atractiu. Sobre la qualitat dels allotjaments, atraccions, restauració, etcètera, està a l'altura dels estàndards nord-coreans, que vol dir el que vol dir. Sembla més aviat una operació de propaganda política per al consum intern dels nord-coreans que no pas un projecte de turisme de masses per captar clients internacionals.
Tanmateix, que la dictadura de Corea del Nord inverteixi sobretot en armes, i ara —encara que sigui puntualment— en turisme de masses, no deixa de ser curiós. Més encara en un moment en què a moltes parts del món avançat es comença a qüestionar aquesta classe de turisme. A veure si (en contra del que pensem alguns), quan les circumstàncies polítiques del país siguin més obertes i es gestioni amb criteris de mercat, Wonsan-Kalma encara resultarà ser un cas d’èxit comercial. De clientela potencial relativament a prop en tenen moltíssima. Només que una petita fracció dels 3.000 milions d’habitants de la Xina i l’Índia hi anessin, faria que el projecte turisme de masses reeixís, com passa amb Benidorm, Lloret, Salou, Torremolinos i altres exponents mediterranis.
Mentrestant, que una dictadura, comunista, bèl·lica, pobre, sense drets humans, aïllada del món, es fixi en el massificat i capitalista Benidorm, i en faci una còpia a la seva manera i es mostri al món, té un punt de sorprenent. Viure per veure!