El nom Convergència Democràtica de Catalunya ja no existeix. El partit encara sí, però renaixerà d’aquí a un mes i mig refundat. Com de refundat? D’aquí a un mes i mig i un dia podrem començar a respondre la pregunta.

De moment el tema és com anomenar la nova (o no tan nova) cosa.

Aquesta humil columna ha tingut accés a la “Carpeta de noms a proposar” que guarda Artur Mas al seu ordinador. I això és el que hi he vist.

Hi ha la proposta molt clàssica que manté el concepte clau fins ara: Democràcia Convergent de Catalunya (DCC), que seria el mateix canviant d’ordre les sigles.

Mantenint les sigles CDC hi ha: Conservadors De Catalunya i Conservadors Democràtics Convergents.

Buscant la reafirmació ens trobem amb: “Sap Allò de la Casa Gran?” (SACG?), però l’interrogant final és considerat massa trencador.

Per als partidaris de no espantar l’electorat de tota la vida hi ha “A Veure, Nou, el que en Diríem Nou, Tampoc Tant” (AVNDNTT) i El Nou Partit d’En Mas (ENPEM).

Reivindicant les arrels, amb diverses intensitats, es proposa: “Una Miqueta Convergents Encara” (UMCE), “Quedi Clar que Nosaltres Som Convergents, Però No Ho Comenti Gaire” (QCNSCPNCG) i l’homenatge a Prince: “Allò Que Abans en Dèiem Convergència” (AQADC).

A l’altre extrem hi trobem: “Convergència? No Sé De Què Em Parla”. (CNSDQEP), un nom amb poc futur perquè aquest “QEP” final recorda el Que en Pau Descansi.

Apostant per una línia descriptiva informativa: “Els que Abans Érem Molt d’en Pujol” (EQAEMDP) i “Un Partit Totalment Nou amb Quico Homs de Cap de Llista i Artur Mas Tancant-la”, però la gran quantitat de sigles resultant complica molt la seva implantació.

Els noms que aposten per una certa crítica-emprenyada són “Ens Hauríem d’Haver Petat Abans en Duran” (EHHPAED) i “D’Aquests de la CUP Ni Ens En Parli” (DACUPNEEP).

En l’apartat de perplexitat: “Algú Sap Per Què Ens Guanya Esquerra?” (ASPQEGE?), que planteja novament el problema de l’interrogant final i “Pujolisme Era un Bon Concepte, amb Masisme Ja Vam Afluixar, Però amb Puigdemontcisme Anem Pel Pedregar”, un nom considerat com una marca difícil d’implantar a causa de l’excessiva llargada.

I, finalment, subratllats amb un groc potent i en un word a part, hi trobem les apostes per un nom el més actual i trencador possible: CSQP (Convergir Sí Que Es Pot), la variant SSQP (Sobreviure Sí Que es Pot) i ECPC (En Comú Podem Convergir). I subratllat en groc i vermell, la proposta que agrada més a l’actual direcció, que per cert continua sent la direcció en el nou partit, malgrat ser aquest un altre partit i ser l’actual direcció del nou partit la direcció antiga del partit antic: “Comungència-Convergència en Comú”, un nom que implica unió, renovació, adaptació als nous temps i, sobretot, que fa veure que no són el que són.

Vaja, una miqueta del que es tracta...