El repte tecnològic i ètic de les apps per ajudar a combatre la Covid-19 ha estat l'objecte d'un dels debats del darrer plenari al Parlament Europeu. Malgrat que aquest debat no ha transcendit gaire a Catalunya, polítics i especialistes europeus fa mesos que reflexionem sobre com compatibilitzar que les apps siguin efectives sense ser invasives.

Mentre el coronavirus feia miques les nostres rutines i tots ens replantejàvem les nostres prioritats, l'estat espanyol ha aprofitat per collar-nos encara més amb el seu autoritarisme. Des de la confusió i la incompetència pròpies d'un estat fallit, han dinamitat el poc que quedava de les administracions autonòmiques. Lluny de promoure la solidaritat i la responsabilitat col·lectives que cal esperar en una societat democràtica, han optat pel menyspreu a la ciutadania, els uniformes, la narrativa de guerra, i la repressió policial —selectiva, això sí. Ara correm el risc que també aprofitin la pandèmia per dotar-se d'eines tecnològiques per controlar els ciutadans; la temptació és irresistible. De fet, la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial del ministre Marlaska va insinuar que rastrejaria el GPS dels ciutadans per controlar que no canviessin de comunitat autònoma.

Polítics i especialistes europeus fa mesos que reflexionem sobre com compatibilitzar que les apps siguin efectives sense ser invasives

Per sort, però, el debat europeu sobre la tecnologia per combatre la Covid-19 i ajudar els departaments de salut pública, ha deixat els plantejaments espanyols arraconats i fora del carril central europeu. Molts eurodiputats, com la Sophie in 't Veld o jo mateixa, juntament amb el MHP Puigdemont i l'eurodiputat Toni Comín, hem enviat cartes i preguntes parlamentàries a la Comissió Europea qüestionant les intencions autoritàries d'alguns governs europeus – alguns en mans de partits progressistes, obrers, i que tot ho poden, tal com ells mateixos anunciaven a la premsa. En aquestes preguntes adreçades a la Comissió vàrem demanar si la UE promouria la tecnologia DP-3T. Aquesta tecnologia permet avisar al ciutadà si ha estat en contacte amb un positiu de Covid-19 sense haver de rastrejar ningú.

Perquè sí, la tecnologia per ajudar la salut pública sense crear bases de dades centralitzades que controlin la ciutadania com a 1984 existeix. Es vehicula mitjançant el Bluetooth dels mòbils dels usuaris que voluntàriament acceptin informar de si són portadors de la Covid-19. D'aquesta manera, el Bluetooth d'un usuari sa pot rebre l'alerta quan ha entrat en contacte amb un usuari positiu. L'avantatge d'aquesta tecnologia és que l'historial d'ubicacions del ciutadà no és rellevant per fer el servei que li demanem, que és simplement informar als usuaris si han estat en contacte amb algú amb Covid-19. A més, no cal que aquesta informació sigui emmagatzemada en una base de dades centralitzada susceptible de ser utilitzada per a altres finalitats; n'hi ha prou amb què la informació sigui al telèfon de l'usuari, i que s'enviï de manera anònima (amb codis autogenerats i canviants) l'encreuament de Bluetooth, per fer el seguiment epidemiològic de la malaltia.

La tecnologia per ajudar la salut pública sense crear bases de dades centralitzades que controlin la ciutadania com a 1984 existeix

A Europa, sembla que aquesta tesi s'imposarà. Apple i Google han adoptat aquest enfocament a escala mundial i han pactat per primer cop una app conjunta, que posaran al servei dels sistemes sanitaris i que, diuen, no rastrejarà el ciutadà en cap moment: només apuntarà anònimament quins números de Bluetooth han estat a prop d'altres (i sempre voluntàriament). Evidentment, caldrà vigilar mitjançant auditories constants que Apple i Google no virin el seu enfocament sobre l'app, i restar amatents als desenvolupaments i usos futurs que aquestes companyies en faran.

És precisament en èpoques de catàstrofes i de crisi, en temps d'emergència nacional, quan les institucions i els líders polítics demostren quin respecte els mereixen els drets fonamentals. Fa basarda veure com analistes i opinadors que fins fa quatre dies eren els més antisistema ara s'afanyen a defensar qualsevol mesura autoritària del govern de PSOE i Podemos. Els drets fonamentals, com el dret a la intimitat, no són un luxe que ens puguem permetre en temps de bonança, quelcom que va bé reclamar per guanyar vots des de l'oposició. De fet, no són drets si només serveixen per maquillar un estat autoritari quan no se'l qüestiona, i mai hi són quan se'l posa a prova.

Hi ha una via europea, i catalana, que permet que la tecnologia sigui efectiva i respectuosa amb els drets fonamentals: ho estem demostrant al Parlament Europeu. Seguirem atents, denunciant qualsevol abús, perquè mentre els catalans no siguem independents, el Regne d'Espanya, sigui quin sigui el seu govern, aprofitarà qualsevol oportunitat com a coartada per soscavar els nostres drets.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Qui apunyalarà Pedro Sánchez?
Opinió Qui apunyalarà Pedro Sánchez? Jordi Barbeta
Tecnologies de rastreig contra la Covid-19
Opinió Tecnologies de rastreig contra la Covid-19 Maria Àngels Barbarà