El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (aquella que teòricament es preocupa pels catalans, catalanes, catalanis i per la catalanitat) ha arribat a la sorprenent conclusió que és una gran idea que no sigui obligatori per als nous docents acreditar el nivell C2 de català per entrar a la borsa d’interins, que se’l poden treure durant el curs 2026-2027, que no hi ha pressa (no fos cas que se m’estressessin). Suposadament, es tracta d’una mesura excepcional per la manca de professors (professorat, en woke); es veu que ja no queden llicenciats sobre la faç de la terra que parlin un català de nivell C2. I jo, innocent de mi i sense cap mala fe, em pregunto: i mentre es treuen el nivell C2 de català, en quina llengua impartiran les classes? En castellà?, en anglès?, en amazic?, en !xu (‘El !xu s’inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l’Àfrica meridional’ —mai vagis a dormir sense haver après una cosa nova—)?, en català de nivell A1? Hauran de ser els alumnes que ensenyin als professors com combinar bé els pronoms febles i que els corregeixin cada vegada que diguin tenir que i n’hi ha persones? Tot és possible; ja no em sorprèn res, vist el panorama cultural que ens ha quedat.
I mentre es treuen el nivell C2 de català, en quina llengua impartiran les classes? En castellà?, en anglès?, en amazic?, en !xu?, en català de nivell A1?
Tot això del panorama cultural ho dic bàsicament per una notícia que he llegit aquests dies: es veu que els estudiants de batxillerat i les seves famílies s’han unit per manifestar el seu desacord amb l’examen de matemàtiques de la selectivitat: consideren que exigia un nivell d’interpretació, abstracció i concentració que va resultar “pràcticament impossible” de complir dins del temps estipulat; que era “excessivament llarg, amb més apartats del que tocava i alguna pregunta mal redactada”… Interpretació, abstracció i concentració (llum, foc i destrucció, que diria en Goku): les tres grans mancances de la societat actual que són gasolina per a les xarxes socials (que tothom sap que són les culpables de tot, fins i tot del fet que faci tanta calor). Suposo que quan decideixes que és millor deixar passar curs als alumnes encara que no arribin al nivell que se’ls exigeix (o exigia) o que és millor abaixar el nivell dels estudis perquè els alumnes no es traumatitzin amb un suspens o repetint curs, passen aquestes coses (que, val a dir, són només la punta d’un iceberg les dimensions i les conseqüències del qual anirem descobrint com una telenovel·la de mitja tarda). I la bola es va fent cada vegada més grossa, perquè aquest despropòsit ja fa temps que dura (des que va arribar la bona nova de l’ESO) i alguns d’aquests alumnes que se’ls havia educat fa uns anys entre cotó fluix ara són professors que no saben redactar, que fan faltes d'ortografia a tort i a dret i que troben normal (si és que en són conscients) que als deures d’un nen de nou anys (és un exemple real) hi hagi faltes d’ortografia i que els anunciats dels problemes que ha de resoldre o bé no tinguin cap sentit o bé estiguin mal expressats. I així es tanca el cercle de la idiotització de la població.
Què pot fallar quan rebaixes el grau de complexitat de les matèries per no traumatitzar els alumnes? Que d’aquí a uns anys vagis al metge perquè et fa mal el peu i t’operin el cor i et receptin antidepressius? Que demanis un plat d’escamarlans i al cap de dues hores (anant bé) et portin un plat de salsitxes amb salsa de rocafort? Que facin tampons amb un aplicador que no es desenganxa (com els taps de les ampolles) per disminuir les emissions d’intel·ligència humana? Minúcies, quan es tracta de no traumatitzar els infants... Esperem que quan siguin adults no tinguin la mala sort de coincidir amb un ésser sàdic i despietat que els digui que no, perquè no sé com ho encaixaran i quines reaccions tindran.
Ara que la Gene ha decidit flexibilitzar l'exigència del C2 de català als futurs docents, podem respirar tranquils: ja no ens faltaran professors; algun pronom feble, potser sí, però professors, cap ni un. A veure si el govern espanyol també flexibilitza l'exigència del C2 de castellà als catalans. I ja posats a flexibilitzar-nos a sobre, a veure si Espanya es mostra tan flexible amb Catalunya com amb Palestina, perquè, si no, al final ens pensarem que ens tenen mania o que tot és aparença. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, el cercle s’ha tancat.