Segons sembla, la majoria dels catalans preferim tenir un gos a casa que un nen. L’últim cens diu que a Catalunya hi ha 1.254.211 gossos i 1.139.260 menors de catorze anys. He de dir que jo prefereixo els gats, són animals menys sotmesos a la voluntat de l’home i més nets. Cadascú té les seves preferències, no soc aquí per jutjar-les, tants caps tants barrets. Però no ens quedem en la superfície de la bona nova, endinsem-nos en el món dels gossos i dels amos. Entenc perfectament que els catalans preferim els gossos als nens: els nens són tossuts, van a la seva i només pensen a ser influencers; els gossos, en canvi, fan tot el que els dius a canvi de quatre manyacs i un plat a taula. I dic taula perquè han arribat a un nivell de familiaritat tan elevat que ja mengen asseguts a taula amb nosaltres, fan servir el nostre raspall de dents, pixen asseguts al vàter, dormen a dins dels nostres llits i s’assemblen físicament a nosaltres. Un dia vaig dubtar de si havia sortit a tirar les escombraries el veí o el seu gos. Encara no n'he tret l’entrellat. Què diu dels catalans que tinguem preferència pels gossos? Doncs que, si podem triar, preferim tenir el control de la situació. Suposo que és la manera que tenim de compensar tot el descontrol que vivim políticament i lingüística. De fet, volem tenir tant el control de la situació que els gossos acaben sent idèntics a nosaltres, tant físicament com mental. He vist gossos amb el mateix pentinat i somriure que el seu amo i d’altres igual de maleducats.

Potser aquest relleu generacional d’humans a gossos no serà un desastre, sinó que serà la manera de revertir finalment la situació de desemparament que viu Catalunya

Pels que no ho sabeu, el 29 de setembre del 2023 va entrar en vigor la nova llei de benestar animal, una llei que estableix quins són els drets dels animals i quins són els deures dels humans envers ells. Pel que vaig entendre, no es pot deixar els gossos més de vint-i-quatre hores sols a casa, se’ls ha d’identificar, garantir-los assistència sanitària, controlar-los la reproducció i recórrer a un etòleg quan el seu comportament provoqui problemes de convivència (si es passen massa hores a la dutxa o no freguen els plats havent dinat). Un altre punt important de la llei és que el maltractament animal se sancionarà amb multes que poden anar des dels cinc-cents fins als dos-cents mil euros. Suposo que gràcies a això no veurem més gossos vestits com una persona, amb diademes al cap i asseguts en un cotxet de nadó amb un xumet a la boca.

Però deixem-nos de sentimentalismes i d’empatia i tornem al principi de l’article: quines conseqüències pot tenir que hi hagi més gossos que nens a Catalunya? Doncs, d’una banda, per la falta d’educació cívica de molts propietaris de gossos, Catalunya pot arribar a estar més emmerdada que mai (literalment, perquè, metafòricament, ja fa anys i panys que n'està) i, de l’altra, els catalanoparlants seran minoria a Catalunya i el català desapareixerà. M’explico millor: si al fet que els catalans no tenim fills perquè preferim els gossos hi sumem el fet que no para de venir gent a viure a Catalunya sense cap mena de control ni cap obligació d’aprendre el català, tenim com a resultat que, quan es produeixi el relleu generacional, serem minoria lingüística i la llengua es perdrà. L’única solució que hi veig és que els nostres gossos es treguin el nivell C2 de català com més aviat millor. Necessitem professors preparats per afrontar aquest repte, professors que sàpiguen adaptar-se als canvis. S’hauria de començar a pensar un pla d’alfabetització immediatament i adaptar les aules de les escoles perquè s’hi sentin a gust i hi puguin aprendre a combinar els pronoms febles fàcilment. També és imprescindible que se’ls eduqui des de bon principi a mantenir el català amb els nouvinguts (és millor arrencar el problema de soca-rel, que ja sabem com acaba tot si no); així, quan un gos arribi a Catalunya, no tindrà cap problema per integrar-se a la seva nova llar i evitarem que, en un futur, es barallin entre ells perquè no s’entenen. Potser aquest relleu generacional d’humans a gossos no serà un desastre doncs, sinó que serà la manera de revertir finalment la situació de desemparament que viu Catalunya. Chi lo sa!