Fa un any que vaig decidir apuntar-me al gimnàs. I no només m’hi vaig apuntar, sinó que, contra tot pronòstic, he aconseguit anar-hi dues o tres vegades a la setmana. Si algú m’ho hagués dit fa dos anys, li hauria dit que s’equivocava de persona.
El primer dia hi vaig entrar convençuda que el més difícil seria aixecar pes. M’equivocava. El més complicat era entendre què coi m’estaven demanant que fes. “Avui començarem amb press banca, després uns burpees, continuarem amb hip thrust, deadlift, mountain climbers, jumping jacks, un parell de walking lunges i acabarem amb un altre nom d’exercici incomprensible. Ah, i abans feu un bon warm-up.” Però... què collons?
Confesso que durant les primeres setmanes vaig desenvolupar una tècnica infal·lible: copiar el del costat. Si ell s’estirava a terra, jo també. Si agafava dues manuelles, jo també. Si començava a saltar com un cangur hiperactiu, jo també. Amb una mica de sort feia l’exercici correcte. Amb una mica de mala sort encara escalfava quan la resta ja havia acabat la sèrie. Hi va haver dies que pensava que un burpee era una beguda isotònica i un EMOM, una nova criptomoneda.
Després vaig descobrir que allò que tota la vida havia estat una gatzoneta ara era un squat. Que la planxa era un plank. Que les flexions podien ser push-ups. Que les gambades eren lunges. Que el pes mort era un deadlift. Que no fèiem una sessió, sinó un workout. Que no teníem entrenador, sinó un coach. Que no treballàvem l’abdomen, sinó el core.
Com si dir-ho en anglès fes créixer el bíceps més de pressa i, ja ho sabeu, més guai. Aleshores em vaig preguntar si de debò l’ús d’aquests anglicismes era perquè no tenim els equivalents d’aquests termes en català per explicar què fem quan entrenem, però… És clar que sí! Tenim manuelles, gatzonetes, planxes, flexions, gambades, barra, banc, pes mort, escalfament, estiraments... Un vocabulari ric, precís i perfectament útil. Però, quan entrem al gimnàs, sembla que ens faci una certa vergonya fer-lo servir perquè l’anglès sona més modern, més professional, més fitness.
Si podem dir 'gatzoneta', 'manuella' o 'planxa', val la pena fer-ho. No perquè sigui més correcte, sinó perquè és una manera ben senzilla de demostrar que el català serveix per parlar absolutament de tot. També dels gimnasos
Ara bé, també he de dir una cosa en defensa del meu gimnàs. Precisament és un dels llocs on més català sento al llarg del dia. Els entrenadors parlen en català, els companys també, les bromes són en català, les converses al vestidor també. I, sincerament, una de les coses que més m’agrada és aquesta absoluta normalitat amb què s’hi viu la llengua. Podem mantenir una conversa impecable en català i, de cop, apareix un burpee, un leg day, un warm-up o un AMRAP com si res.
La broma al gimnàs ja és recurrent. Com que tothom sap que soc professora de català, més d’un dia ens hem entretingut a buscar com es diu aquell exercici o aquell aparell en català. I la sorpresa és que gairebé sempre hi ha una resposta. No només hem descobert gambades i gatzonetes, sinó que també han aparegut noms de músculs que no havia sentit mai i que, sincerament, costen més de pronunciar que de treballar. Els romboides, els isquiotibials, el psoes, el gluti menor... Al final, entre sèrie i sèrie, també acabem fent una mica de classe de català.
I aquesta és la part que més m’agrada. Perquè ningú no se sent jutjat. Al contrari. Ens en riem, busquem paraules, descobrim equivalents i tots plegats acabem aprenent alguna cosa. La llengua no és una llista de normes; és curiositat. És adonar-te que sempre hi ha una paraula que no coneixies i que potser l’endemà ja formarà part del teu vocabulari.
El llenguatge és contagiós i el món del gimnàs fa molts anys que parla en anglès. I no passa res. Però també crec que, si podem dir gatzoneta, manuella o planxa, val la pena fer-ho. No perquè sigui més correcte, sinó perquè és una manera ben senzilla de demostrar que el català serveix per parlar absolutament de tot. També dels gimnasos. També de les “agulletes” o dels “cruiximents”. També de les suades monumentals que ens fotem un dimarts a les set del matí.
Així que segurament continuaré sense entendre què és un kettlebell swing fins que no m’ho expliquin quatre vegades, però hi ha una cosa que tinc molt clara: al meu gimnàs s’hi parla català, s’hi entrena en català, s’hi agafen manuelles, s’hi fan planxes i s’hi fan cames.