Estimat molt espanyol meu; estimada molt espanyola meva,

T'escric aquesta carta perquè comprenc la teva profunda desolació. Aquesta ràbia infinita, aquest puny tancat que, contingut, colpeja sobre la taula al ritme d'"Europa és una merda". Imagino aquestes llagrimetes desesperades que se t'hauran escapat: amargues i petites, descontrolades i esbojarrades. Tranquil·litat.

Agafa aire. Beu aigua. I torna a respirar. Mira cap al cel i contempla els núvols passar, escolta el vent. I prova d'eliminar de la teva ment aquesta imatge que segurament t'assalti cada nit, la de governs de peluts comunistes, maçons i jueus confabulant tots junts i rient-se de tu.

Sé que encara no havies digerit bé l'assumpte del Cuelgamuros. Està sent very difficult tot això. Ho comprenc. Tants anys de calma, de tranquil·litat, de divertir-se alguna vegada insultant homosexuals, avortistes i rojos semblen quedar lluny. Com és possible?, et deus preguntar. Estàveu tan segurs que res no canviaria aquesta pau beneïda que us gronxava... Segurament tens als teus pensaments aquests dies els teus avantpassats, que són a la glòria. I el que pensarien si poguessin veure en què s'està convertint aquesta, la seva Espanya. És normal que serris de nou els llavis lamentant tanta suor i esforç vessat per acabar així: humiliats per Europa, l'Europa traïdora de la qual mai no vam haver de fiar-nos.

Aquesta Europa còmplice de l'independentisme, del terrorisme, un antre de vividors que no entén res de la glòria de la nostra pàtria. No saben res sbore l'orgull i dignitat que suposa ser espanyol, pertànyer a l'Imperi que un dia no va veure pondre-se el sol. Quin despropòsit acabar d'aquesta manera.

Hem perdut Tajani, quina gran pèrdua!, et deus dir. Ell i Drexler, que ens feien tantes moixaines!

Estic segura que pateixes per la humiliació de Llarena, que va camí de menjar-se per berenar la tercera euroordre. No hi ha dret, no hi ha respecte, no hi ha vergonya a Europa. Oi?

I aquest Tribunal de Justícia de la UE? Qui s'han cregut que són? Tu, amb la teva samarreta de la cara de Marchena... no tenen respecte per res ni per ningú.

D'acord que no tenen potestat per pronunciar-se sobre la condemna del Suprem, però, escolta, no han dit res del tema. I això ens permet agafar-nos a la taula de salvació. Repeteix-ho molt fort: immunitat no és impunitat! Colpistes!

Respira una altra vegada que segur que ja et sents millor.

Sé que trobes a faltar Borrell. I a Irene Lozano. On s'han ficat? Segur que estan solucionant tot aquest problema. Segur. Confiem-hi i mantinguem la fe.

Sé que fa mal sentir segons quines coses. Fins i tot al nostre estimat Losantos ja li diu algun tertulià que Espanya ha cedit sobirania a Europa i les sentències cal complir-les... sé que això se n'està anant de mare.

Només vull que et relaxis. Perquè em sembla que això acaba de començar. Un malson en el qual no entendràs res. Sempre et quedarà encendre la ràdio i posar gairebé qualsevol emissora, on intentaran acontentar-te. O la tele: posa la tele que allà es continuen ballant perquè tu no pateixis.

I per descomptat: no et desesperis que tens el Rei amb tu. Mai no et fallarà el Borbó. Al costat del prior del Valle, no estaràs sol. No et desesperis que això acaba de començar.

Benvinguts a Europa.