No li vull pas posar cap pressió a l’any 2024; de fet, només estic a l’expectativa de què passarà en tots els aspectes possibles que pot abraçar la nostra convivència social. I aquesta es pot entendre de l’abast que es vulgui. Sí que és cert que em preocupa l'estat espanyol, especialment, el rebrot —de fet rebrots—, de violència que es reflecteixen en les notícies dels mitjans de comunicació en diferents àmbits.

En l’apartat de successos sens dubte, d’això va la secció; però en d’altres i més enllà de la guerra —de fet, de les guerres que ara mateix estan vives al món, i significativament en les que s’intercanvien trets, que generen un context de tensió que envolta i deixa empremta en tot—, tenim un nou panorama polític gens afalagador. Estaria bé que només fos un petit connat del 2023 que s’hagi extingit amb el mateix 2023, i no sigui pas protagonista del 2024; cosa que es fa difícil de creure veient les imatges de les campanades alternatives convocades a Madrid.

D’estirabots de polítics forassenyats sempre n’hi ha hagut, però darrerament el que ha passat en alguns plens d’ajuntaments de l’estat espanyol em fan pensar que hi ha un salt qualitatiu que ha fet passar de l’agressivitat de la paraula, ja molt escalada de fa temps, a la de l’acció material representada en alguna mena de cop, empenta o llançament d’objectes que és molt més que perillosa.

Perquè un país sigui democràtic no només hem de tenir lleis democràtiques; cal que la ciutadania sigui la primera garant dels valors democràtics

La violència, de tota mena —repeteixo que no hauríem de passar per alt la verbal—, en política és la clara manifestació del fracàs de la possibilitat d’entesa, del respecte a aquell o aquella que té idees diferents de les teves i sense el qual la democràcia no és possible. Perquè un país sigui democràtic no només hem de tenir lleis democràtiques; cal que la ciutadania sigui la primera garant dels valors democràtics i això necessita la més escrupolosa observació d’aquest principi de respecte màxim en totes les nostres interaccions socials, és a dir, en les relacions amb els altres. De fet, hauríem de començar per nosaltres mateixos i mateixes.

És, però, decisiu com els i les nostres representants es comporten —també tots els personatges significats de manera social— perquè l’efecte multiplicador d’aquest tipus d’accions pot ser tan llaminer que ens hi podem acostumar només de veure-les.