Dimecres passat, mentre els meteoròlegs de la tribu ens advertien sobre la necessitat d’abrigar-se quan fa fred i TV3 dedicava més de mitja hora d’un informatiu nocturn pretesament seriós a xerrar sobre la metafísica dels flocs de neu, a la xarxa circulaven uns àudios molt simpàtics (previs a l’1-O) en què alguns dels nostres líders barrinaven com podien seguir venent-nos la moto d’unes estructures d’estat que no tenien preparades, documents interessantíssims que, mecatxis, no van eclipsar ni un segon l’espantosa dèria climàtica de La Nostra. No compro l’argument de PP i Cs segons el qual TV3 és un òrgan de propaganda estalinista, però crec sincerament que hauríem de començar a debatre a fons sobre com s’informa als mitjans públics del país; perquè, quan el clima anul·la una informació política candent, és que hi ha quelcom que no acaba de rutllar.

Darrerament, tinc la sensació que a la tribu tot queda sota la neu i que tot déu aprofita riuades i inclemències temporals per amagar les vergonyes sota els flocs innocents, com si el posterior desgel no en mostrés la forma exacta. Mentre escric aquest article, contemplo com un Parlament que es diu autònom aprova una resolució delirant que oblida les promeses fetes per Junts per Catalunya i Esquerra als electors, una falòrnia retòrica que sembla redactada per un funcionari amb la vista posada al codi penal espanyol. De fet, si tot déu ja ha declarat que la proclamació del 27-S fou simbòlica (hauríem de canviar aquest bell adjectiu, seguint Baudrillard, pel mot simulacre), ja no ve d’aquí treure-la de la resolució! I no parlem de l’1-O, que segons afirmà Artur Mas fou una consulta inofensiva, rellevant només perquè els polis estrangers decidiren tustar-nos la padrina.

Com més aviat passi tot aquest teatre i els partits es refugiïn en la calidesa del govern autonòmic repartint-se els càrrecs i les engrunes de tota la vida, més eufemismes i ridículs ens estalviarem

Com tota nova cabriola, la cosa també té el seu corresponent eufemisme: a partir d’ara, segons sembla, els nostres líders impulsaran un quelcom anomenat “acció republicana”, un nou alehop a partir del qual es vol fer república sense haver-la defensat!!! Amb tota la paciència de la que sóc capaç, veig Marta Rovira dient coses tan pintoresques com que “Volem una República plena de continguts. La independència és un mitjà”. Ai, carai! Jo que em pensava que el Parlament l’havia votada fa només fa sis mesos, i ara resulta que és un mitjà, tot i que deu ser un mitjà simbòlic, per no perdre el costum! Sincerament, com més aviat passi tot aquest teatre i els partits es refugiïn en la calidesa del govern autonòmic repartint-se els càrrecs i les engrunes de tota la vida, més eufemismes i ridículs ens estalviarem. Veure el meu Parlament segrestat per la retòrica em fa molta pena.

Els partits es presentaren a les eleccions del 21-D amb l’agenda i la promesa claríssima de restituir el govern. Es pot disfressar tant com es vulgui l’incompliment, perquè al país de la neu sempre hi ha una jugada mestra o una forma d’astúcia que embolica la realitat fins a desfigurar-la, però tot això ha acabat en un frau electoral. Jo prego als partits que, per mínima decència, o abandonin el llenguatge abrandat d’una república que no existeix o moguin el cul per convocar unes eleccions on jurin pel més alt no renunciar als seus programes i candidats, amb la promesa de fotre el camp si ho incompleixen. Passi el que passi, acabeu amb aquesta agonia, perquè d’aquí a ben poc fins i tot celebraré veure com el plom d’en Tomàs Molina em parla de com en són de grans les caramelles que ens adornen el paisatge i les coves, amb aquell somriure de gatet tan del procés.