Un dels fenòmens més entretinguts i curiosos de la política catalana contemporània és el cangueli que s’apodera dels líders, diputats i militants d’Esquerra abans de les eleccions al Parlament. Com ens ha ensenyat la història més recent, a la Generalitat ERC només hi guanya quan la cosa es tracta d’enquestes. Però en el regne dels fets, primer Mas i després Puigdemont els robaren la cartera als republicans, ja fos mitjançant una coalició o amb aquella promesa falsa del retorn del 130. Però ara el pànic ha adquirit una derivada encara més profunda i el partit de l’Esperit Sant de Lledoners ha intensificat la seva mala astrugància en una perfecta tècnica de l’autoboicot; en pocs dies, les conselleries d’Esquerra han exhibit una manca inaudita de coordinació entre els departaments d’Educació i Salut, mentre Pere Aragonès jugava a la Grossa amb escassa sort.

Pel que fa al Departament d’Educació, a setmanes de l’inici del curs escolar més complex de la història de Catalunya i després de la bestialitat que ha representat tenir els nens catalans tancats cinquanta dies a casa (encara ningú ha assumit el despropòsit de tractar així els infants, i més encara aquells que pateixen impediments físics i mentals, dit sigui de pas), el conseller Bargalló ens ha regalat tot un màster de mutisme i d’ineficàcia que ha tingut la gràcia de superar la seva simpatiquíssima era del tripartit. Fa sis mesos, sis, que els nanos del país no van a l’escola i els pares de la tribu encara viuen amb la incertesa de no saber del cert com s’estructuraran la majoria de classes en termes de nombre d’alumnes i d’aplicació de programes escolars, com encara no se sap del cert si tots aquests mesos hauran servit per implementar avenços efectius en l’escola a distància.

 Cal celebrar que algú a ERC hagi permès que les rodes de premsa ara les encapçali Josep Maria Argimon

En el dia d’avui, diria que cap periodista del país ha fet a Bargalló la pregunta més clau de la política catalana actual: “Conseller, pot garantir l’assoliment dels objectius pedagògics pel curs 2020-21?”. Pel que fa la consellera Vergés, és normal que els companys de la premsa cada vegada tinguin menys esma de preguntar-li res, vistos els resultats de la seva oratòria, i cal celebrar que algú a ERC hagi permès que les rodes de premsa ara les encapçali Josep Maria Argimon; és a dir, algú que ha estudiat mínimament l’art de la medicina, encara que tingui el pecat de no dur el carnet del partit a l’encèfal. Tot i això, si la primera onada de contagis va salvar-se per la perícia dels directors d’hospital i de professionals sanitaris del país, aquests mateixos professionals ara són els qui ja des del mes de juny (ignorant el Departament) estan treballant per evitar qualsevol rebrot.

Durant la pandèmia, va ser el sector de la salut qui va inventar UCIs i mitjans de protecció en hores (si calia, estripant material de brossa) per salvar-los la vida als nostres padrins. Caldria repetir que l’educació és un dret igual de fonamental que el viure sa, i la conselleria del ram no ha parlat d’augmentar el torn dels professorats, ni de contractar estudiants a l’atur per fer reforços, ni de com adaptarà les mesures de distanciament en instituts i escoles que tinguin limitacions físiques com passa en els barracons de la república dels somriures. El conseller Bargalló s’amaga, sembla que tingui la pistola dels sindicats a l’esquena abans d’emetre qualsevol fonema, i així tenim la majoria de pares i mares del país resant perquè algú tingui la bondat d’adreçar-se’ls encara que sigui per amanyagar-los el caparró. I les competències d’educació, cal recordar-ho, són exclusivament del Govern.

En un ordre molt menor, però igualment simptomàtic, l’excel·lència gestora d’Esquerra s’ha tornat a palesar amb el tema de la retirada d’una campanya de la Grossa a causa del seu polèmic lema “Et preocupa la distància social? Prova l’ascensor social.” Doncs bé, després de fulminar-la, el VP Aragonès es disculpà tot afirmant via piulada que la campanya en qüestió no havia estat comunicada al Govern. Aquesta campanya havia passat, com a mínim, els filtres del Secretariat d’Hisenda, de les Direccions Generals de Tributs, Jocs i Difusió i de la seva mateixa responsable de comunicació, òrgans que no són ministeris de Tegucigalpa o del Marroc, sinó departaments de la Generalitat que depenen de la seva honorable persona. 

 No m’estranya que a Can Convergent sovint els basti amb seure al sofà i veure-les venir

Aragonès tampoc no informà la ciutadania de quant costaria no només fer una nova campanya, sinó retirar la present. Informar d’una despesa pública? Per què? Demanar perdó per amagar informació als ciutadans? Va, Manel, no em siguis llepafils! Si ho van fer amb l’aplicació de l’1-O, reina meva, doncs ja em diràs què polles explicaran ara per un simple sorteig! Doncs bé, tota aquesta cosa resumida és la gran aportació dels gestors d’ERC a la configuració d’aquest bellíssim nou estat d’Europa que tenim a tocar. No m’estranya que a Can Convergent sovint els basti amb seure al sofà i veure-les venir, perquè aquesta traça dels republicans en cagar-la i fitxar el més enze de cada poble, cal admetre-ho, és un art per al qual no tenen rival. I mira que les enquestes ens anaven bé, reina meva; puta pandèmia...

Ja té gràcia, però els republicans seran capaços de perdre unes eleccions en el pitjor moment del seu rival, amb la lenta descomposició del món convergent que ni Mas ni Puigdemont han sabut evitar, amb el seu millor actiu, Laura Borràs, sota amenaça d’inhabilitació i amb l’únic i sempitern recurs de tornar-nos a aixecar la camisa amb la tornada del 130 a Catalunya. Quan la cosa anava bé... el problemes venen per dos departaments que són essencials per a la gestió d’un govern i que tenen el teu mateix signe polític. No cal dir que si aquest ridícul el perpetrés el govern del PSOE, ja tindríem l’amic Rufián traient pols a la seva esplèndida fotocopiadora per dedicar-nos alguna de les seves performances al Congreso i a tot déu fent el ploricó sobre com en són d’incompetents els espanyols. En fi, amics republicans, sort amb les enquestes, i si teniu angoixa, gotet d’aigua i Alprazolam!