Pas a pas, el temps ho posa tot al seu lloc. Però, Déu n'hi do la lentitud amb què passa cada dia mentre s'espera que tot s'aclareixi!

Fa nou mesos que alguns ho estem dient de totes les maneres possibles, provant de fer entendre que sí, que a Espanya hi ha presos polítics, que la justícia no és independent, que vivim una realitat molt diferent de la que ens expliquen els mitjans de propaganda i al servei d'aquells que ho tenen tot lligat i s'entossudeixen a mantenir-ho ben lligat. I hem viscut en primera persona les pressions, la censura, els atacs, amenaces, insults, la persecució per provar d'explicar senzillament la nostra opinió.

Una opinió que sorgeix de la reflexió i l'experiència. Que ve de ser lliures, sense por de represàlies. Buscant sempre la informació veraç, des de les fonts més directes i provant d'abordar les qüestions més rellevants des de l'honestedat.

En aquests nou mesos he vist com eliminaven la meva veu d'on vaig treballar durant quatre anys: per l'"assumpte català". Perquè no era possible parlar en una tertúlia de televisió, d'un mitjà espanyol, de presos polítics, d'exiliats, i molt menys intentar explicar que "els Jordis", així com els altres investigats, no havien comès cap delicte. No va ser possible aportar aquesta opinió perquè tots els que pensàvem així vam ser literalment eliminats dels mitjans de comunicació principals a Espanya. No podien permetre que ningú els aixafés el relat.

Tanmateix, la sortida de Puigdemont i els consellers a altres països va fer que Espanya deixés de controlar el relat. I gràcies a aquesta decisió, la d'internacionalitzar el "conflicte", s'ha pogut desmuntar tot un cabdell de mentides. Aquestes mentides amb les quals tants s'han omplert la boca aquests mesos: cada vegada que deien allò de "colpistes, fugits, covards, delinqüents i polítics presos".

Ara que Alemanya diu que no, que no hi ha rebel·lió ni res semblant en el que va succeir a Catalunya durant la tardor del 2017; ara que un tribunal independent, que no té res lligat i no té cap obligació de tenir respecte a Espanya ens diu a tots que Puigdemont no ha comès delicte d'alteració o desordre públic. Ara que a Alemanya només obren la porta per parlar de la possible malversació (que ja ha estat negada ni més ni menys que pel mateix govern d'Espanya), és moment de parlar més clar que mai, si és possible.

És moment que tots els portaveus de tots els mitjans de propaganda es retractin públicament. No estaria de més que cada insult que hem rebut tots els que hem defensat senzillament el que ara es demostra cert i sense fissures, ensenyessin la pota. Per decència personal i per decència, en definitiva, d'un país que no està a l'altura de dir-se democràtic.

Perquè, fins ara, tots els mitjans de comunicació principals ordien a l'uníson un mateix relat. Sense atendre més opció que la dels seus amos. Sense plantejar el més mínim dubte.

Algun dia la societat espanyola s'adonarà de tot el que ha d'agrair al poble republicà català i als seus dirigents

I serà ara quan comencem a llegir coses que molts no entendran, com ja està succeint: "clatellada a Llarena", "plantofada de la justícia alemanya a Espanya". I serà el moment de tornar a explicar el que no ens han volgut deixar fer. És temps de pedagogia, de molta paciència i de mantenir la perseverança.

Perquè no se sosté per enlloc que consultar el poble pugui ser delicte. Perquè ningú assenyat pot pensar que persones pacífiques que volen defensar un projecte polític tan digne com qualsevol altre de democràtic, puguin ser perseguides i destrossades d'aquesta manera. Perquè no hi ha dret a totes les barbaritats que s'han sentit, llegit i vist durant aquests mesos per part de la classe política espanyola i dels seus portaveus en els mitjans, sense més intenció que rentar el cap a la gent i manipular-la de manera mesquina.

No hi ha dret que un jutge posi i tregui euroordres al seu aire. No pot considerar-se justícia la que actua segons convé a uns interessos determinats, que precisament no són els de la justícia i la veritat. Ja n'hi ha prou!

No hi ha justícia quan hi ha persones a presó que no han comès cap delicte, que a més tenen fills molt petits i que estan patint haver estat forçosament i il·legalment distanciats durant nou mesos. No hi ha justícia quan, d'una banda, es deixa al carrer condemnats per delictes greus i, tanmateix, es manté entre reixes persones que no només són innocents, sinó que a més són referents socials de cultura democràtica i pacifisme.

No és sana una societat que empresona líders que han de ser exemple de civisme i convivència i que té en llibertat persones sobre les quals s'estan vessant acusacions gravíssimes i que tenen condició d'"aforats".

S'acosta una tardor intensa i interessant. I a més, esperançadora, perquè tot apunta que, curiosament, seran aquests que "volien trencar Espanya" els que aconsegueixin fer-nos obrir els ulls, els que facin trontollar les restes del franquisme. Aquests, els acusats d'odiar Espanya, són els que semblen estar més preocupats perquè sigui democràtica i justa.

Algun dia la societat espanyola s'adonarà de tot el que ha d'agrair al poble republicà català i als seus dirigents. El més trist és que, com sempre, ja serà tard.

I aquell dia, potser, el poble es farà la pregunta tan necessària: "Qui eren realment els delinqüents?".