Fa una setmana es van organitzar actes a Euskal Herria per denunciar el que ha vingut suposant un tractament judicial específic a determinades persones pel fet de ser qui són. O qui suposadament eren, en alguns casos: etarres.

Amb l'aplicació de la llei antiterrorista a Espanya es va aplicar la norma d'una manera específica a un determinat col·lectiu de persones, una cosa que segons els principis sobre els quals s'ha de fonamentar el Dret, que són els de la igualtat de tots davant la llei, entre d'altres, no tindria cabuda en un Estat Democràtic.

La doctrina Parot, que va rebre el nom del pres d'ETA a qui se li va aplicar la singular manera de comptabilitzar anys de condemna per després establir beneficis penitenciaris, va ser definitivament tombada pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Precisament per ser una manera d'aplicar la llei que no complia amb les garanties necessàries.

Un parell de pinzellades per recordar que a Espanya la llei s'ha vingut aplicant en virtut de "per ser vós qui sou". Si ets basc independentista, es reinterpretaran els codis, es tendirà a pensar que hi ha un vincle amb el terrorisme i d'aquesta manera seran uns tribunals especials els que jutgin, passant en molts casos per sobre dels propis drets de les persones investigades.

Un "gairebé tot s’hi val", que ha servit per no investigar tortures, ni greuges múltiples contra persones que, en molts casos sense haver estat mai violentes, sense haver tingut el més mínim contacte amb el terrorisme, han vist com se'ls ha condemnat sense proves, i fins i tot sense que finalment pogués determinar-se la comissió d'un delicte per la seva part. S'han tancat diaris, mitjans de comunicació, s'ha tingut en presó preventiva durant "tot el temps possible" gent que després ha quedat en llibertat. Amb la por al cos, amb la seva imatge pública destrossada.

Això ho tenen en comú independentistes gallecs, bascos, i ara també catalans.

El que estem vivint amb els independentistes catalans ve a ser més del mateix. El "per ser vós qui sou".

A Espanya la llei s'ha vingut aplicant en virtut de "per ser vós qui sou". Sense haver tingut el més mínim contacte amb el terrorisme, persones han vist com se'ls ha condemnat sense proves, i fins i tot sense que finalment pogués determinar-se la comissió d'un delicte per la seva part

Evidentment a Catalunya no hi ha violència, per molt interès que hi hagi hagut en que aquesta es gestés o es generés per poder així tenir una certa excusa en l'aplicació de normes recargolades per fer-les encaixar. Però no s'ha aconseguit que la ràbia que molts senten es manifesti amb cap tipus de violència.

Però la manera de funcionar per part d'alguns aparells acostumats a la repressió de les idees, continua sent la mateixa.

Ho hem vist en el judici als líders polítics que es van personar davant la Sala Segona: aquest judici que quedarà gravat per a la Història del Dret. Per poder veure fins a on s'ha estirat la norma, fins a on s'ha jugat un paper per part dels tribunals que només es comprèn si es coneix que, en el fons, és el del "per ser vós qui sou".

I amb els exiliats és encara més flagrant. Allò de Puigdemont és de tal claredat que resulta vergonyós a qualsevol que hagi estudiat Dret. No hi ha, senzillament, per on agafar-ho.

Ja no és només el fet dels múltiples errors com una casa que s'han comès a l'hora de presentar escrits —que han estat molts— per part de Llarena i els seus companys: des d'errors en les traduccions (que no semblaven innocents), a confondre procediments, a sol·licitar lliuraments per vies que no corresponien.

Un ridícul rere l'altre, com deia Puigdemont en ser posat en llibertat.

Perquè el que va esdevenir a Sardenya divendres passat suposa una bufetada més a l'entramat pseudojudicial que tenen muntat en VillaEspaña. Un altre més. Quants en van? Si sumem Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Suïssa, passant per Finlàndia, per França, ser Eurodiputats, pràcticament podem dir que totes les batalles que ha hagut de torejar el president en l'exili, les ha guanyat per golejada.

No sé si VillaEspaña s'ha parat a pensar en el cost tan elevat que està tenint tot aquest enrenou en pel que fa a la seva imatge exterior: la Justícia espanyola queda en evidència una vegada i una altra. I com tota la maquinària està interconnectada, política i mitjans de comunicació s'han retroalimentat tant que al final han acabat per dotar Puigdemont d'una entitat de tals dimensions, que cada vegada que creuen sotmetre'l, se'ls acaba tornant sempre en contra.

El fet que Puigdemont estigui ara mateix passejant tranquil·lament per Sardenya, donant-se un bany de masses, el converteix i el reafirma com el que no ha deixat de ser: un líder incontestable, que transcendeix la causa independentista, doncs suposa ja un referent en la defensa dels principis democràtics, la justícia i la llibertat que fa falta recuperar i cuidar a Europa.

A ningú no se li escapa la intensitat que està posant la maquinària espanyola per intentar aconseguir un president legítim, que va engegar una cosa tan necessària en democràcia com un mecanisme per escoltar el seu poble. Una persecució per a la qual han servit tota mena de recursos, legals i il·legals. Tots.

Quan comencem a complir de veritat la Constitució, a tractar en igualtat de condicions a tothom, a aplicar la llei sent conscients que un referèndum no pot considerar-se delicte mai, i que robar és punible en qualsevol societat, potser ens apropem una mica en VillaEspaña al que podria començar a dir-se una democràcia i un Estat de Dret

Mentrestant, el rei emèrit, al qual ningú no va votar i que ha viscut sempre de l'erari públic finançat pels seus súbdits, està plàcidament relaxat a Abu Dhabi, a "cos de rei", protegit per les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la qual cosa suposa un cost per a les arques públiques. Ningú no el molesta, ningú no el persegueix, ningú no li reclama el que sens dubte ha estat, suposadament, la comissió de delictes seriosos contra la Hisenda pública. Per ser el rei qui és, sembla ser que disposa i gaudeix d'immunitat real, de la totpoderosa. Que s'estén més enllà fins i tot del que ja, per llei, el protegeix.

Algú pensa que això no es veu des de fora? Que des d'una visió democràtica, justa, en definitiva europea, això que fa VillaEspaña és absolutament delirant?

Quan comencem a complir de veritat la Constitució, a tractar en igualtat de condicions a tothom, a aplicar la llei sent conscients que un referèndum no pot considerar-se delicte mai, i que robar és punible en qualsevol societat, potser ens apropem una mica en VillaEspaña al que podria començar a dir-se una democràcia i un Estat de Dret.

De moment, tot recorda més aviat un sistema feudal, on els abusos cap als "febles" alimenten el poder dels "forts".

Per sort, a Europa, encara que a poc a poc, la resposta està sent unànime i ningú no sembla voler ser còmplice de tal abús.