Ahir es va pronunciar el fiscal del "cas Altsasu", José Perales. Al seu informe, va argumentar les raons per les quals considera que els vuit joves han de ser condemnats per delictes de terrorisme. Segons ell, el que va passar aquella nit del 2016 reflexa "el pitjor de la raça humana", el que "va conduir, a Europa, a les atrocitats més grans: la xenofòbia, el racisme i el feixisme". Considera el fiscal que els "supremacistes abertzales són un nacionalisme passat que vol l'expulsió d'unes persones perquè fan una feina que a ells no els agrada i únicament no volen forces de seguretat al seu poble".
Entén el fiscal que "ha estat provat que no va ser una baralla de bar ni una batussa, sinó una acció planificada per agredir els guàrdies civils amb una finalitat terrorista d'expulsar-los d'Altsasu i de Navarra". I afegeix que això "reflecteix que encara persisteix l'herència del terrorisme de baixa intensitat" encarregat per ETA i assumit per organitzacions juvenils del seu entramat. I per si no s'entén, explica el senyor Perales que la ideologia d'ETA va calar en els joves, i aquests van arribar a assumir que podien arribar a defensar-les amb violència, i que això és el més greu en aquest assumpte.
Considera que aquesta presumpta actuació dels joves pretenia també ser un avís als altres veïns del poble, perquè tots fessin el buit als guàrdies civils i a les seves parelles. I narra la por que elles han manifestat tenir davant de la possibilitat de dir públicament que tenen una relació sentimental amb agents de la guàrdia civil. Per al fiscal, aquesta por és la que pretenen imposar els radicals abertzales amb el suport de polítics "insignificants però també perillosos", i és que, subratlla, aquests polítics van a visitar les famílies dels acusats però no les famílies de les víctimes. Apunta que la dona del sergent presumptament agredit no pot sortir de casa seva i compara això amb el sofriment de les víctimes del terrorisme que van haver de marxar fa anys d'aquelles terres.
Tot això ha quedat rubricat amb una frase final, provinent del fiscal, sí. Del fiscal: "I no volem que vinguin d'aquí a vint anys a demanar perdó perquè llavors no valdrà, és ara quan es necessiten homes i dones de talla que facin un pas endavant i estiguin al costat de totes les persones que pateixen".
Com pot comprovar el meu estimat lector, les afirmacions de la fiscalia aquí rescatades són més aviat un discurs polític que un relat de fets comprovats i la seva conseqüent tipificació, en cas d'haver estat constitutius de delicte. Valoracions absolutament subjectives, des d'un relat ideològic que no deixa lloc a dubtes. El fiscal fa una valoració absolutament parcial i fonamentada en el seu punt de vista personal sobre qüestions d'índole política, plantejat més aviat els fets des d'una perspectiva del Dret Penal d'autor en lloc de fer la seva funció: això és, una valoració objectiva del que pugui provar-se.
I vostè pensarà: què és el dret penal d'autor? Una breu explicació per intentar comprendre el que està succeint actualment en aquest anomenat "estat de dret": el dret penal de l'enemic o d'autor fa referència a la manera d'aplicar el dret partint del subjecte jutjat. Posem un exemple senzill: durant un temps, el Codi Penal alemany sancionava les conductes de manera diferent si qui les cometia era jueu o no ho era. I de llavors ve la definició. Molt actual, per cert.
El dret penal de l'enemic o d'autor fa referència a la manera d'aplicar el dret partint del subjecte jutjat
En aquest cas específic tenim una situació paradigmàtica, de les que es podrien plantejar com un cas pràctic a la facultat. D'un costat, guàrdies civils (que no estaven de servei); de l'altre, un grup de nois de presumpta ideologia independentista (vostè vagi a saber en què es basa el fiscal per saber el que aquests nois i noies tenen als seus caps a nivell polític).
Si jo hagués de resoldre aquest "cas", tal com vaig aprendre a la Universitat, hauria de cenyir-me als fets objectius i provats: una baralla, a les cinc de la matinada, en un context de festes del poble (festes oficials, autoritzades per la delegació de govern espanyol). I segons la meva opinió, això és el que hauria de ser jutjat: si hi va haver lesions, si hi va haver amenaces, i en la mesura que això pugui ser provat, s'hauria d'estudiar i castigar. Lesions, potser amenaces, i sempre en el context d'una baralla, que no és el mateix que agressió (en l'última l'agredit és únicament víctima; en la primera, les dues parts s'agredeixen).
Tanmateix, estem observant com el plantejament des del primer moment va ser diferent: en lloc de valorar fets objectius, s'ha posat el focus en qui són els subjectes. El fet que una de les parts pertany al cos de la Guàrdia Civil, i l'altra part presumptament té ideologia independentista. Partint d'això s'ha volgut plantejar el fet com un acte de terrorisme.
Els agents de la Guàrdia Civil, un sergent i un tinent, han presentat les seves acusacions. En elles, relaten el seu testimoni on indiquen que van ser atacats per unes vint persones; que van sentir pànic, que van témer per la seva vida; que van rebre cops i greus agressions; fins i tot, el sergent, que portava una camisa blanca el dia dels fets, ha manifestat que aquesta va quedar totalment destrossada, plena de sang, trepitjada; el tinent va patir una lesió al turmell.
El testimoni presentat per la seva part acaba de reconèixer que ha patit pressions.
Fins al dia d'ahir no havíem conegut una cosa que pot fer canviar tot aquest assumpte. I és important. Perquè alguns dels acusats porten gairebé dos anys en presó preventiva, complint una condemna sense que hagin estat jutjats. I precisament el que ahir es va presentar al jutjat podria demostrar que la versió donada pels agents era falsa.
En aquest document pot veure's clarament que la camisa blanca del sergent està en perfecte estat. I la presumpta pallissa que ell diu haver rebut ja hauria tingut lloc. Igualment, el sergent està en perfectes condicions físiques. Ni rastre d'agressió. El sergent està com la seva camisa: impecable. I pel que es veu, li sobrava energia per clavar un cop a la persona que estava immortalitzant el moment tirant-li el telèfon a terra. Tot això passa en presència dels agents de policia que no fan absolutament res.
Pot veure's com els allà presents sol·liciten que la policia identifiqui aquest senyor per interposar la corresponent denúncia i ningú els fa cas. I igualment, pot observar-se com s'emporten el sergent i la seva parella mentre aquest continua increpant els presents, molest perquè se l'estigui gravant.
Si el vídeo l'ha sorprès, no ha estat vostè l'única persona que s'ha quedat bocabadada.
Estem observant com el plantejament des del primer moment va ser diferent: en lloc de valorar fets objectius, s'ha posat el focus en qui són els subjectes
Fins i tot al fiscal l'ha sorprès el vídeo, precisament perquè la camisa blanca està impol·luta. Però diu que anem amb compte, perquè no se'n fia. No es fia que hagi pogut ser manipulat i no entén per què surt ara aquest vídeo, sense haver-lo conegut (ell) durant més d'un any...
Jo per la meva part considero que aquest vídeo té un valor incalculable, i que si jo el tingués, l'hauria mantingut en un lloc ben segur fins al moment processal oportú per evitar que el poguessin reaccionar amb algun muntatge o provar de destruir-lo d'alguna manera. I és que el vídeo pot desmuntar absolutament tot, al costat del que vostè veurà a continuació.
El segon vídeo que el convido a consultar el té vostè aquí
És la declaració de les pèrites mèdiques que han hagut de revisar els presumptament agredits. Es mostren sorpreses perquè segons els fets relatats (una vintena de presumptes agressors contra quatre) no hi hagi senyals de cap tipus. El que més crida l'atenció a les expertes és que no hi ha hematomes (blaus), que és el mínim que es produeix en una baralla.
En aquest mateix sentit, el bomber que va realitzar les primeres atencions i cures al tinent de la guàrdia civil va manifestar en seu judicial que "tenia una ferida petita que li curem amb un parell de gases i li vam posar una cèdula al turmell". I respecte a la parella del tinent, el bomber va manifestar que "va rebutjar l'assistència perquè es trobava bé".
Seguim.
El tercer i últim vídeo acaba de ser admès com prova pel tribunal. En ell es pot veure com un dels principals acusats, Adur Ramírez, es trobava en un partit de pilota basca el dia dels fets. I que anava vestit d'una manera totalment diferent que els presumptes agredits van relatar. Cap testimoni no ha manifestat haver-lo vist al lloc dels fets sinó tot el contrari: Adur no es trobava allà aquella nit, a l'hora en què van tenir lloc els aldarulls, segons les declaracions manifestades davant del tribunal.
De moment, la fiscalia demana penes de més de 370 anys de presó per als vuit acusats de terrorisme. Aquí pots llegir més sobre això
Segons la meva opinió, resulta evident que hi ha massa peces que no encaixen, o que, desgraciadament encaixen massa bé. A aquest pas morirem empatxats de justícia i d'estat de dret.