A partir d'avui comença l'agenda de la cimera de l'OTAN que tindrà lloc a Madrid. Espanya acull aquesta reunió quan es compleixen 40 anys des que hi va entrar, d'aquella decisió presa per un Felipe González que havia fet campanya per, "d'entrada, no formar part de l'Aliança". Un primer gir que ja anunciava què passaria amb cada promesa feta pels socialistes.
Explica Joan Garcés al seu llibre Soberanos e intervenidos que precisament l'entrada d'Espanya a l'OTAN va ser el que "va propiciar" l'establiment d'una monarquia parlamentària, i que tot el que va passar aquells anys (assassinat de Carrero Blanco inclòs) tenia molt a veure amb el fet que Espanya passés a formar part de l'Aliança.
Amb les bases de l'OTAN instal·lades a Espanya, passàvem a formar part de la xarxa nord-americana, a ser aliats dels Estats Units i a ser rebuts a la Unió Europea.
Avui és evident que la UE actua com a franquícia nord-americana, sense veu ni presència en el terreny internacional, sense haver sabut posar de relleu els suposats principis fundacionals del projecte. En lloc d'haver apostat pel diàleg, per la resolució del conflicte d'una manera negociada, els d'Ursula i Josep s'han llançat a enviar armes (en molts casos, les que ja no volien) i a escalfar més l'ambient contra Rússia, en lloc de comprendre que formem part d'un mateix continent, d'un projecte de pau sostingut en el temps i haver demostrat alguna cosa de les lliçons apreses després de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del Mur de Berlín.
Europa ha demostrat que té més de ianqui que d'europea. I com no redreci el rumb, li queda molt poc com a projecte creïble.
Mentre la sobirania dels seus estats membres es dessagna, mentre les nostres economies rebenten per l'efecte bumerang d'aquestes sancions que a Biden tant li agrada imposar els que l'agafen tan lluny... Europa obre els braços per integrar Ucraïna, un país que té per davant un llarguíssim camí per recórrer en democràcia, en pluralitat, en participació, en llibertat d'expressió, en lluita contra la corrupció, en separació de poders, en respecte a les minories... Un país que s'està endeutant per a les pròximes dècades, ja que haurà de fer front al pagament de les armes enviades, dels préstecs rebuts i que haurà d'afrontar també una reconstrucció a costa dels seus "col·legues" internacionals, que, en realitat, únicament volen treure el màxim benefici de la desgràcia d'aquesta població centreeuropea.
Ucraïna ha aconseguit aquesta setmana ser candidata per integrar-se a la UE. Tanmateix, és pràcticament segur que no s'integrarà a l'OTAN. Ho deia el que va ser secretari general, Javier Solana: aquesta cimera té dos punts calents. Un, la decisió sobre Ucraïna, i el segon, com dir-ho a Zelenski.
En aquesta cimera, no se sumaran tampoc a l'Aliança ni Suècia ni Finlàndia. Turquia va marcar les línies vermelles i sens dubte que de moment no es comptarà amb aquests nous socis, una cosa que al principi es va intentar dissimular, però que finalment ha quedat en evidència. Erdogan ho va assenyalar des del primer minut, però aquí es va tardar diversos dies a comentar-ho: Suècia, que allotja en les seves institucions membres del PKK, considerat per Turquia una organització terrorista, no entrarà a l'Aliança mentre Ankara en formi part. I Finlàndia ja ha dit que si Suècia no hi entra, ells tampoc.
Avui és evident que la UE actua com a franquícia nord-americana, sense veu ni presència en el terreny internacional, sense haver sabut posar de relleu els suposats principis fundacionals del projecte
A la cita a Madrid hi ha convidats més de 5.000 participants, que configuren les 40 delegacions internacionals. Vindran els caps d'estat i de govern dels diferents països integrants, així com els ministres d'Exteriors i Defensa. És lògic que les mesures de seguretat s'hagin elevat al màxim nivell.
Les dates clau seran dimecres vinent, dia 29, i el dijous 30, quan tindran lloc les diferents sessions a les instal·lacions d'IFEMA, amb un espai reservat de 54.000 metres quadrats organitzats en pavellons. Però les reunions bilaterals començaran a produir-se entre les delegacions des de dimarts.
Aquell dia serà quan Sánchez rebi a la Moncloa el primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese. Serà la primera visita de l'australià a Espanya i parlaran de negocis. A continuació, el president del govern espanyol rebrà Jacinda Andersen, primera ministra de Nova Zelanda. Després hi anirà el secretari general de l'OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, i junts aniran a les instal·lacions d'IFEMA per mostrar el lloc de l'esdeveniment.
Serà a la tarda quan Sánchez es reuneixi amb Biden, president dels Estats Units. Després d'aquesta entrevista, el nord-americà s'adreçarà a la Zarzuela per reunir-se amb Felip VI.
Després de la reunió amb Biden, Sánchez rebrà Katrín Jakobsdóttir, primera ministra d'Islàndia.
Se celebrarà un sopar oficial al Palau Reial ofert per Felip VI a les delegacions internacionals que participaran des de l'endemà en la cimera.
Dimecres tindrà lloc el començament de la cimera i la primera intervenció prevista en l'agenda serà la del primer ministre d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Al principi es va valorar l'opció que hi participés en persona, però finalment ho farà per via telemàtica.
La següent sessió abordarà els reptes globals, on es convida a participar països aliats que no pertanyen a l'OTAN (Suècia, Finlàndia, Àustria, Irlanda, Malta i Xipre). També estarà convidat el president del Consell Europeu, Charles Michel; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; i l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.
Són convidats també els representants de Geòrgia, Nova Zelanda, el Japó, Austràlia i Corea del Sud.
Serà dijous quan s'abordi el repte sobre el veïnatge sud, un assumpte rellevant per a Espanya, precisament en el moment en què s'estan produint tensions evidents amb la immigració provinent de l'Àfrica.
Després d'acabar la cimera, Sánchez tindrà una reunió amb Trudeau, primer ministre del Canadà.
Fins aquí l'agenda oficial.
Tanmateix, en paral·lel, se celebraran manifestacions, concerts, conferències i diferents activitats en rebuig de la cimera de l'OTAN.
Una iniciativa que ha estat promoguda per diferents grups d'esquerra, entre els quals destaquen formacions com a Esquerra Unida, i que han estat recolzades també per membres de l'actual govern espanyol, de la formació d'Unidas Podemos.
La preocupació des del govern espanyol és considerable, i potser per això s'han volgut llançar "notícies" a través de mitjans com Vozpópuli, El Confidencial o La Razón, assenyalant a persones, organitzacions, acusant-les de voler "boicotejar" esdeveniments. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que els CDR catalans (si és que això existeix ja), grups radicals independentistes bascos i gallecs s'haurien posat d'acord per arribar a generar tensions a Madrid aquells dies. Una informació "estranya" i sospitosa que sembla voler posar la bena abans d'una "esperada ferida".
Des d'Esquerra Castellana ja s'han expressat sobre aquesta "informació". També han mostrat la seva disconformitat amb la prohibició per part de la Delegació del govern espanyol a Madrid dels esdeveniments i concretament de la manifestació que havia estat convocada per al dia 29.
De moment, el dia d'avui, continuen vigents els actes reivindicatius contra l'Aliança Atlàntica, contra la participació d'Espanya i contra les decisions que estan prenent a l'esquena de la ciutadania.
Molts corbs ingenus que no fumen la pipa de la pau amb ells. "Per Manitú".