Tinc un dubte. Bé, en realitat en tinc molts. Però ara mateix voldria parlar-li d'un.

Jo, ciutadana espanyola, que ha de confiar en les institucions del seu país, en una democràcia consolidada, en un Estat de Dret, tinc un dubte que em treu la son.

Com a demòcrata que sóc, se respectar i comprendre que, encara que no governi el partit que m'agradaria que ho fes (cosa bastant improbable perquè a dia d'avui no m'agrada cap), he d'estar tranquil·la en pensar que el que governa ho fa des de l'escrupolós respecte a tot el que representa. Sobretot a mi, que sóc una ciutadana que no els ha votat i que, per tant, s'han de cuidar del fet que les seves decisions em tinguin en compte d'alguna manera.

Entenc que, malgrat que puguin prendre mesures amb les que jo estigui en desacord (per a això estan les ideologies), les declaracions que els i les ministres fan en el Congrés tenen presumpció de veracitat. No, no rigui. Que ja sabem que els polítics menteixen per sistema, però no voldria jo confondre aquí el polític amb el governant. Em sembla que són estadis diferents. I al Govern li atribueixo qualitats que entenc, des d'una pàtina institucional, que els altres partits que no governen no tenen.

D'altra banda, sigui com sigui, continuo sent ciutadana d'aquest país democràtic i fonamentat en un Estat de Dret, crec en la justícia. Que és imparcial i és justa. I que, per a això, ha de fonamentar-se sempre sobre fets comprovats que no donin lloc a dubtes. És tota una garantia saber que no et jutjaran mai per una cosa que no pugui demostrar-se. Per alguna cosa el principi de presumpció d'innocència és fonamental.

Diu el Govern espanyol que no es va gastar ni un euro de diners públics per realitzar el referèndum de l'1 d'octubre

Doncs bé, jo tinc un dubte, com li deia: diu el Govern espanyol que no es va gastar ni un euro de diners públics per realitzar el referèndum de l'1 d'Octubre. Ho ha dit el ministre d'Hisenda, i ho ha confirmat el president del Govern espanyol. Vaja, el màxim responsable en la matèria i el màxim responsable en totes les matèries. Partint de la base que li indicava al principi, se suposa que un govern no menteix a la seva ciutadania. Ja, tots sabem algunes mentides mítiques dites per presidents, com aquelles "armes de destrucció massiva" que més aviat que tard li passaran factura al senyor Aznar. Però no vull divagar, torno a l'assumpte: la malversació per la qual es pretén ara sol·licitar el lliurament -mitjançant una euroordre- de Puigdemont des d'Alemanya i per la qual, hi ha persones a la presó esperant a ser jutjades. Bé, i tot això, a més, forma part d'una estratègia rocambolesca per anar ficant a la presó o enviant a l'exili tots els possibles candidats a ser elegits presidents de la Generalitat de Catalunya.

El Govern espanyol ha dit que no es va destinar un sol euro de diners públics. I entre altres coses ho ha dit perquè ho ha de saber, ja que dies abans de la celebració de l'1 d'Octubre es van encarregar des de Madrid d'intervenir els comptes de l'administració catalana. I per si hi hagués dubtes, Montoro no ho ha dit només una vegada, sinó dues, i una d'elles en seu parlamentària. Consta en acta.

Tanmateix, no se sap bé de quina manera el jutge d'instrucció, el Senyor Llarena, sí que considera que s'ha produït malversació de cabals públics. Es basa, segons sembla en informes de la Guàrdia Civil, que han fet comptes i tenen una idea aproximada del que va poder costar l'assumpte de les urnes i les paperetes. Però de moment, ni una sola prova sobre això. I sigui dit de passada, hem de tenir certa prudència amb els informes que la premsa diu que provenen de la Guàrdia Civil, ja que segons s'ha publicat, recentment els agents van realitzar informes d'actuacions realitzades en pobles que no surten als mapes. I tot això per no parlar d'informació tan memorable com "the nota" de la CIA, que gràcies al Senyor Hernandez va veure la llum, qui sap per acontentar qui o quins interessos. Perquè el que sí que es va demostrar com a cert va ser la carta provinent de l'Agència d'Intel·ligència nord-americana negant rotundament haver emès cap tipus de "nota".

Què farà la justícia ara, quan els responsables de vetllar pels comptes de Catalunya asseveren que no hi va haver malversació? Haurà Montoro i M.Rajoy de desmentir el que han afirmat en seu parlamentària? Pretendran ara intentar explicar-nos que la malversació de cabals públics és una altra cosa diferent al què hem estudiat a les facultats de Dret?

Com veu, estimat lector, ser patriota i estimar a Espanya es fa difícil

No seria forassenyat, ja que han intentat reescriure el delicte de rebel·lió, han provat de ficar amb calçador en una euroordre tipus penals que no estaven contemplats i s'han dedicat a servir-se de mitjans de comunicació perquè expliquessin una realitat ben diferent: aquesta que parlava d'hecatombes financeres, estampida d'empreses, i mil malsons més.

Com veu, estimat lector, ser patriota i estimar Espanya es fa difícil. Perquè o bé m'està mentint el meu govern descaradament, o bé la justícia s'entossudeix a seguir a ulls clucs uns informes que, de moment, no tenen cap prova. Estic desitjant veure la declaració de Montoro davant de Llarena. Per allò de constatar que, efectivament, regeix la separació de poders i que la justícia és independent.