Durant el dia d'ahir es va celebrar la consulta popular sobre monarquia o república. Mentre escric aquestes línies encara no coneixem l'afluència que hi ha hagut, la quantitat de vots a favor de la monarquia ni els que s'han decantat per la república.
En qualsevol cas, ha estat tot un èxit el fet que hi hagi hagut 700 punts de votació al territori espanyol i 15 fora d'Espanya. Sens dubte, sembla que el moviment és imparable i sens dubte, hi haurà més consultes fins que per fi sigui un clamor la necessitat d'escoltar el poble sobirà de manera vinculant en aquesta qüestió tan fonamental.
I és que, valorar i elegir entre monarquia o república necessita prèviament un debat profund basat en el coneixement d'ambdós conceptes. La simplificació que encara es produeix quan s'escolta els qui critiquen la monarquia "perquè els Borbons són..." demostra que es desconeix efectivament el que implica una república.
Evidentment que la imatge dels Borbons difícilment podria ser pitjor del que és. Però no és casualitat que així sigui, ja que els poders que fins ara protegien la família Reial, han deixat de fer-ho. Almenys fins al punt de filtrar el que succeïa i fer que els mitjans de comunicació ho expliquin. Perquè els fets que ara coneixem sobre Juan Carlos, van tenir lloc durant molts anys i fa molt de temps, i sembla ser que molts dels quals ara en parlen no ho feien. Hi havia un absolut silenci sobre tots els escàndols en els quals s'hi pogués veure embolicada la família Real. Algú va decidir en un moment que ja era l'hora d'obrir la capsa de pandora i crec que no m'equivoco quan penso que els qui han decidit això ho han fet pensant que és temps de canviar de règim.
Algú va decidir en un moment que ja era l'hora d'obrir la capsa de pandora i crec que no m'equivoco quan penso que els qui han decidit això ho han fet pensant que és temps de canviar de règim
Parlar de república és parlar de tot un sistema fonamentat en la igualtat de totes les persones que configuren un país. Igualtat de drets, sense inviolabilitats ni privilegis. Acabar amb qualsevol tipus de submissió i, sens dubte, assumir que cada ciutadà té un paper fonamental en la construcció de la societat que vol viure. República és, precisament, això: involucrar en el funcionament i millora del sistema a la ciutadania, que és sobirana i ha d'articular-se i organitzar-se en estructures per dur a terme allò que tindrà efecte directe en les seves vides.
El sistema republicà implica, segons la teoria del republicanisme cívic, un compromís amb els drets humans, amb les llibertats, tant a nivell col·lectiu com a nivell individual. Garantir que drets i llibertats estaran blindats en l'estructura i la sobirania popular té les eines per poder revertir qualsevol situació que pugui ser abusiva contra el poble.
Actualment és evident que la ciutadania manca absolutament d'eines per poder defensar els seus interessos. Per molt que ens omplim la boca a l'hora de parlar dels nostres representants polítics, del sistema democràtic i de no sé quantes coses més que brillen per la seva absoluta absència.
No disposem realment d'una xarxa teixida per col·lectius que operin més enllà de les subvencions o afiliacions directes o indirectes als partits polítics. El sistema actual, clientelista i ple de corrupció ha creat les seves pròpies organitzacions perquè sembli que hi ha una ciutadania activa on en realitat hi ha una ciutadania emmordassada.
La república ha de garantir la transparència, la participació, l'educació, la cultura, d'una manera absolutament lliure. Aliena de vernís polititzat, religiós, interessat. La formació d'una ciutadania conscient dels seus drets i de les seves circumstàncies, dotada de les eines necessàries per posar-los de relleu, defensar-los i aconseguir-los arribat el cas.
Republicanisme suposa una reestructuració de tot: de dalt a baix. No només eliminar la Casa Reial i tot el que comporta. No va d'això només. I precisament per tot això crec que és temps de pedagogia, de reflexió sobre els valors republicans en profunditat. Altrament, molt em temo que encara que canviem el nom i fins i tot les institucions, sense una societat compromesa amb la defensa dels seus drets i llibertats, no serem una veritable república encara que així ens diguem.
Hanna Arendt va convidar a fer precisament això: reflexionar sobre la qualitat ètica i cívica de les nostres democràcies a fi de poder avançar en una cultura política més en línia amb els principis i valors democràtics. És sorprenent el desconeixement generalitzat dels drets que tenim, fins i tot dels Drets Humans: i no és casualitat. Qui no sap allò que té dret a exigir, no ho reclama. I potser per això sigui, pel desconeixement que els interessa als qui se'n beneficien, que estiguem com estem.
El republicanisme, en definitiva, apunta a una sèrie de punts fonamentals: que cap ésser humà no sigui dominat per cap altre; que tots els ciutadans tenen el deure de construir la societat que garanteixi la igualtat i llibertat de tots i cadascun dels individus que en ella convisquin; la creació de lleis i institucions ha d'emanar del poble i establir-se sobre una base absolutament secular.
Com apuntava Pettit, és clau l'existència d'una societat crítica, per a la qual cosa prèviament necessitem una cultura democràtica que a Espanya no tenim.
Arribats a aquest punt, moltes preguntes sobre la taula, però potser la més fonamental: és compatible la democràcia amb aquest capitalisme? És compatible la democràcia amb el globalisme capitalista? Perquè per poder establir una república s'han d'assentar les bases i els objectius, i evidentment en els temps que estem vivint, la necessitat de fer-nos preguntes radicals és imperant. És Espanya un país sobirà? Canviaria realment alguna cosa si permetéssim que la república únicament consistís en la fi de la casa Reial?
Aquest és el risc que, molt em temo, estem a punt de patir: sense una comprensió més detallada del que hauria d'implicar una república, podria donar-se el cas que ens vulguin convèncer que tots els nostres problemes s'acaben acomiadant els monarques. I com no estiguem atents, el risc és molt alt que una altra vegada més, ens venguin un canvi quan en realitat només era un vernís.