Aquest és un país tan fantàstic que resulta que vas un diumenge a l'hora de l'aperitiu a la presentació d'una candidatura per les generals i surts amb un nou partit. Ha passat a l'antic Hospital de Sant Pau de BCN durant la presentació de Democràcia i Llibertat i ho ha anunciat el president en funcions, Artur Mas: "En aquesta llista hi ha la llavor d'un nou partit polític que començarà a caminar a principis de l'any vinent, (nota de l'autor: i ara, molta atenció a la frase següent) hi hagi investidura o no". El folre l'ha posat Quico Homs, número u del que de moment només és una llista electoral: "aquesta és una candidatura de gent honesta". Ara, si li sembla, passem aquestes dues frases per la traductora, bàsicament perquè signifiquen la fi d'un procés que va començar amb el trencament de CiU i que portarà un dels canvis més importants dels últims anys al panorama polític de la Catalunya "moderada" i que afectarà, naturalment, a CDC però també de rebot, a la resta de partits.
Convergència ha mort. I Artur Mas, sigui president o no (d'aquí la frase "hi hagi investidura o no"), crearà en tres mesos un nou partit que, superat el pacte de Junts pel Sí, estaria llest per a les eleccions del març (d'aquí la frase "començarà a caminar a principis de l'any vinent"). Però si al final hi ha acord amb la CUP i no hi ha eleccions, millor per a Mas perquè tindria més temps per posar les totxanes d'aquesta nova Casa Gran del Catalanisme (o CGC 2.0). Una CGC 2.0 que, si mira el logo de la candidatura, tindrà com a concepte força (el concepte força, un concepte, per cert, que com a concepte ja ha passat de moda engolit per altres conceptes com el frame) és la "llibertat".
Aquest nou partit (de moment candidatura) ajunta una CDC passada pel cirurgià plàstic i sense les mines internes que tenia com a conseqüència de les activitats d'en Junior (d'aquí la frase "aquesta és una candidatura de gent honesta"), la part d'Unió no duraniana (un altre tema interessant serà veure què passa el dia 21 de desembre amb les sigles d'una UDC sense presència a cap Parlament) i Reagrupament, un dels tres trossos resultants de l'esclat de l'Esquerra Republicana de l'època en què la seu del partit semblava Albacete per la quantitat de navalles que hi volaven (els altres dos trossos van ser l'actual ERC, exemple de cohesió interna que està sorprenent a més d'un, i una Solidaritat Catalana per la Independència que l'última notícia d'actualitat que ha penjat a la seva web és del 30 de setembre).
Per tant, al tauler hi tenim ara mateix:
1/ la reorganització de l'espai de l'esquerra "amb el sistema" a qui el fracàs de QWERTY (nom col·loquial de CSQEP –Catalunya Sí que es Pot–) ha fet entendre que necessiten més a Ada Colau que a Podemos, sobretot després d'adonar-se que Pablo Iglesias encara ara no ha entès res.
2/ la reorganització de l'espai socialdemòcratacristianoliberal moderat que ha optat per l'independentisme.
3/ la reorganització de l'espai catalanista d'esquerra no "progre" amb Esquerra Republicana fent de pal de paller dels escindits d'un PSC que ja és la federació catalana del PSOE i d'un maragallisme a qui ZP va fer obrir els ulls a la realitat que els Reis realment no són federalistes.
4/ la futura reorganització d'un espai Duran sense tocar poder via urnes (veurem si es resitua com a lobby extern).
5/ la reorganització de l'espai de Junts pel NO, amb dues marques potents a Espanya (PP i PSOE) i una marca que aspira a ser-ho (Ciutadans). En aquest últim cas, un cop demostrat amb Inés Arrimadas que ara mateix la divisa és més potent que el candidat, caldrà veure si els poders que donen suport a Albert Rivera com a manera de desfer-se de la Marca Espanya que representa l'antic règim, continuaran apostant per ell. Vaja, que el dubte és saber si l'operació neteja que va començar amb l'abdicació del Rei, arriba a la resta d'un establishment totalment corcat. El problema és que un creixement tan ràpid com el de Ciutadans comporta l'entrada de molta gent de cop, cosa que dificulta els filtres i que els aboca al gran risc que se'ls instal·lin personatges estranys (bé, "estranys" és una manera amable de dir que els poden entrar autèntics experts en vulnerar el codi penal).
Fixi's, i tot això un diumenge al matí a l'hora de l'aperitiu i per culpa del president més en funcions de la nostra història recent que va i decideix explicar, com qui no vol la cosa, que una abelleta amb una llavor s'ha trobat una floreta, l'ha fecundat i als tres mesos naixerà un nou partit... i que, per tant, la funerària ja li prepara una cerimònia molt bonica a Convergència (QEPD).