Recentment, vaig llegir un article de la periodista Esther Ballesteros, publicat a elDiario.es, on parlava de les possibles indemnitzacions que hauria d'afrontar l'Estat arran del desenllaç del denominat cas Cursach, pel qual, finalment, va ser absolt l'empresari balear Bartolomé Cursach després d'un periple judicial d'anys en què no només es va veure a la presó, sinó sotmès a tota mena de judicis paral·lels i privacions, producte del que no era més que una actuació delictiva en contra seu.

La qüestió de les indemnitzacions no és el que m'interessa, perquè no hi ha diners al món que puguin compensar tot el que van patir tant Cursach com la resta d'acusats en aquest procediment; el que és autènticament rellevant és la trama ordida per arruïnar-li la vida i enviar-lo a la presó.

Va ser una trama de corrupció judicial, fiscal i policial per la qual persones desconeixedores de les línies vermelles que separen els estats democràtics i de dret dels que no ho són, van construir una acusació per treure'ls de circulació.

Segons diu Esther Ballesteros, ara ve una altra etapa investigativa —esperem que no es quedi només en això— "per esbrinar si l'exjutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel Ángel Subirán, encarregats durant prop de tres anys d'instruir, el cas Cursach, van incórrer en presumptes delictes de prevaricació, detenció il·legal i coaccions a testimonis quan van intentar aixecar les catifes d'una presumpta trama dirigida a salvaguardar els interessos del considerat rei de la nit mallorquina".

En realitat, tot va ser una trama de corrupció judicial, fiscal i policial per la qual persones sense escrúpols, desconeixedores de les línies vermelles que separen els estats democràtics i de dret dels que no ho són, es van concertar per construir una acusació en contra de Cursach i altres a fi de treure'ls de circulació, perquè havien assolit el convenciment de la seva culpabilitat però no tenien manera de demostrar-ho... o, com ocorre en la repressió en contra de l'independentisme, treure de circulació la gent incòmoda.

El problema no és tant que aquest tipus de pràctiques es donin, sinó com de difícil resulta demostrar-les.

Però la notícia no es queda allà, també diu que la investigació oberta és per aclarir "les suposades pràctiques delictives que han brollat en els últims mesos durant el judici del cas Cursach: les que haurien desplegat Penalva, Subirán i una inspectora de blanqueig de la Policia Nacional mentre investigaven el magnat del lleure nocturn amb l'objectiu, suposadament, d'apuntalar les seves tesis incriminatòries i aplanar futures condemnes".

Arribats a aquest punt, ens hauríem de preguntar: quantes vegades s'han donat aquest tipus de situacions, de trames corruptes mitjançant les quals es pretén "apuntalar tesis acusatòries i aplanar futures condemnes"? Estic segur que no és una pràctica habitual, però també sé que no és un fet aïllat.

Resulta molt difícil que jutges i fiscals acceptin que aquestes pràctiques es donen en determinats casos, que les mateixes hagin excedit del que és lícit i ètic i que s'accepti que hi han participat jutges, fiscals i agents de policia.

Comprar testimonis, a diferent preu, és una cosa que alguns fan amb més assiduïtat de la que qualsevol sistema democràtic i de dret es pot permetre per continuar dient-se així. El problema no és tant que aquest tipus de pràctiques es donin, sinó com de difícil resulta demostrar-les, i això es dona per diversos factors.

El primer és la dificultat d'aconseguir proves d'aquestes actuacions. No és senzill trobar maneres clares de demostrar que estem davant d'actuacions d'aquest tipus i que els testimonis han estat manipulats o directament comprats, no necessàriament amb diners, perquè per a una persona que és a la presó o que arrisca molts anys de presó, la llibertat sol ser un preu més que adequat per prestar-se a formar part d'una cadena de corrupció en la qual cada baula és necessària.

El segon consisteix a franquejar el corporativisme generador d'una indeguda impunitat. En realitat, resulta molt difícil que jutges i fiscals acceptin que aquestes pràctiques es donen en determinats casos, que les mateixes hagin excedit del que és lícit i ètic i, pitjor encara, que s'accepti que en aquests contubernis hi han participat jutges, fiscals i agents de policia.

No només es compren testimonis i es manipulen, sinó que sobre ells es construeix una realitat paral·lela mitjançant la qual es porta a judici persones que no han fet res il·legal.

El tercer és el propi de qualsevol concert criminal que fa que totes les baules d'aquesta delictiva cadena es mantinguin unides a través del silenci còmplice, ja que sense el testimoni dels partícips en el delicte difícilment es podran trobar línies d'investigació que portin a un resultat probatori mínimament útil per desmuntar una bastida d'aquestes característiques.

El quart factor a tenir en compte no és només que es comprin testimonis i es manipulin, sinó que sobre ells es construeixi una realitat paral·lela mitjançant la qual es porta a judici, gratuïtament, persones que no han fet gens il·legal i, sumat a això, que s'instal·lin potents relats periodístics que formen part d'aquest procés de destrucció de l'enemic, i tot això, a partir de decisions i objectius que disten molt de ser els propis de la justícia i la recerca de la veritat.

No sempre passa com en el cas de Cursach, però pot passar que en altres procediments alguna baula feble de la cadena delictiva —perquè són trames autènticament delictives— acabi trencant-se i, com que la vida dona moltes voltes i algunes vegades les casualitats, els reflexos, el saber aprofitar les oportunitats o totes aquestes circumstàncies juntes ajuda que aquestes voltes s'accelerin, resulti que una acusació sustentada en unes actuacions il·legals acabi quedant en evidència producte d'una inoportuna relliscada o, segurament, d'un secret traït ves a saber per quin motiu.

Aquestes cadenes són tan sòlides com ho és cada una de les baules que le componen, i, si alguna es trenca, la integritat de la cadena queda irremeiablement compromesa.

La manera en què es compren testimonis per "apuntalar" tesis incriminatòries i "aplanar futures condemnes" no és nou ni és excessivament costós, tret que tinguem per molt valuosos els principis bàsics que han de regir en tot estat democràtic i de dret. En la major part de les ocasions, comprar testimonis no implica cap desemborsament de diners, n'hi ha prou amb oferir el que és adequat, que, com ja he dit, en el cas d'un pres el representa el fet de recuperar la seva llibertat, i en el d'un acusat, no tornar a trepitjar la presó gràcies a una rebaixa substancial de pena.

La dinàmica comissiva d'aquest tipus d'actuacions és sempre la mateixa, i hi participen, també, els mateixos, és a dir, aquells que tenen accés directe al "venedor de testimonis" i compten amb la seva confiança, els qui necessiten "apuntalar les seves tesis acusatòries" i els qui volen "aplanar futures condemnes"; aquestes cadenes són tan sòlides com ho és cada una de les baules que els componen, i, si alguna es trenca, per les raons que sigui, llavors la integritat de la cadena queda irremeiablement compromesa.

Ja veurem si del cas Cursach —persona que ni tan sols conec— s'aprenen lliçons, però estic segur que aquest no serà l'únic procés penal en què comprovarem com la compra de testimonis ha estat l'única manera de construir una acusació allà on ni tan sols hi ha hagut delicte. No deixa de resultar interessant, en tot cas, que qui hagi volgut "apuntalar" la seva tesi acusatòria sigui una responsable de la brigada de blanqueig de capitals, i això per una cosa molt senzilla: es tracta d'un tipus penal tan ampli que gairebé hi cap qualsevol conducta.

Contra un culpable, n'hi ha prou amb aplegar les proves, però contra un innocent són moltes les il·legalitats que s'han de cometre per "apuntalar les tesis acusatòries" i "aplanar futures condemnes".

Quan les baules de les cadenes criminals —perquè això és el que són— generen casos com el de Cursach, es trenquen, i llavors tot són laments, sorpreses i queixes, i també maniobres de tota mena per intentar disminuir l'impacte que genera en qualsevol sistema de justícia el fet de descobrir que dins d'aquest sistema hi ha pomes podrides que, fins aquest moment, gaudeixen de la millor de les reputacions, però és allà quan es comprova la fortalesa d'un sistema, i això dependrà, en gran manera, de la resposta que es doni a aquests descobriments.

En qualsevol cas, és important tenir present que contra un culpable no és necessari comprar testimonis ni generar realitats paral·leles, n'hi ha prou amb aplegar les proves, però contra un innocent són moltes les il·legalitats que s'han de cometre per "apuntalar les tesis acusatòries" i "aplanar futures condemnes". En aquest procés, i perquè la cadena no és propietària de totes les baules, algunes, per intranscendents que inicialment puguin semblar, acaben trencant-se, i ho fan traint, fins i tot, el secret professional, cosa que no les desmereix, sinó que simplement les exposa encara més.