La conspiració mundial que, sens dubte, està operant contra l'exemplar i irrebatible justícia espanyola té des d'aquesta setmana un nou i malvat còmplice: el ministre Cristóbal Montoro i, per elevació, tot el govern que presideix Mariano Rajoy. Al sospitós comportament de la justícia de països com Escòcia, Bèlgica o Alemanya, posant en qüestió ni més ni menys que la infal·libilitat del jutge Pablo Llarena, columna vertebral de la justícia hispana igual que el dogma de la infal·libilitat del Papa és pedra angular de l'Església catòlica, se suma ara el ministre Montoro afirmant que "ni un euro públic" s'ha gastat en l'1-O; per a escàndol d'un Albert Rivera sorprès com una monja en un bordell.

Que països on les tradicions de llibertat, democràcia i justícia independent no poden comparar-se a la tradició de la justícia espanyola, gresol de totes les llibertats i exemple magnífic d'independència i resistència davant tota mena de poder, democràtic o no, té un pas. Al cap i a la fi què saben a Europa de llibertat i democràcia que no se sàpiga a Espanya, el bressol de la democràcia orgànica. Però que un govern clarament assenyalat per tou, covard i contemporitzador davant de les provocacions secessionistes s'atreveixi a negar la malversació en seu parlamentària sobrepassa de llarg tot el que un bon espanyol pot i ha de suportar.

Quan tothom s'equivoca, és possible que pateixis la síndrome del Cid Campeador: el convenciment irracional que el món per complet està malament i només tu tens el poder d'arreglar-lo

Que a l'infal·lible jutge Llarena el sorprengui l'afirmació de Montoro només pot significar que la instrucció i les imputacions del jutge del Suprem es basen exclusivament en els informes de la Guàrdia Civil, que no hi ha en el procés un sol informe d'Hisenda que recolzi les proves aportades per la Guàrdia Civil i, el més sorprenent, que l'instructor no ha considerat necessari sol·licitar informes i documents a l'únic departament de l'administració que sap exactament com i on s'han acreditat les despeses: el Ministeri d'Hisenda.

Que el jutge s'estigui plantejant un acarament entre el ministre d'Hisenda i el cap de l'UCO de la Guàrdia Civil s'endinsa en els perillosos territoris del deliri. Quan tothom s'equivoca, des dels jutges belgues, escocesos o alemanys als ministres de Justícia d'Alemanya i d'Hisenda del govern d'Espanya o la comissària de justícia de la UE, és possible que, potser, el problema siguis tu perquè pateixis la síndrome del Cid Campeador: el convenciment irracional que el món per complet està malament i només tu tens el poder d'arreglar-lo.