Costa veure en quin sentit millora la situació dels presos polítics de l'independentisme barrejar el seu injustificable empresonament amb la negociació d'uns pressupostos per al 2018. En un diàleg on l'independentisme exigeix al govern Sánchez que prengui decisions que no pot executar sense assumir un cost polític insuportable i l'Executiu exigeix a l'independentisme que negociï uns milions per aquí i per allà com si els seus líders no estiguessin empresonats, només hi pot haver uns guanyadors: el PP i Ciutadans, que només han d'asseure's a gaudir de l'espectacle, comentar les millors jugades i rendibilitzar les contradiccions i rampells verbals d'uns i d'altres.

En aquesta negociació, on sense gestos per als presos no es parla de pressupostos i no es parla de pressupostos si s'exigeixen gestos per als presos, només hi ha dos resultats. Els presos segueixen a la presó i no hi ha pressupostos, la qual cosa portaria a unes eleccions on la dreta tindria molts números per guanyar; o els presos segueixen a la presó i hi ha pressupostos, cosa que obligaria uns i altres a haver de donar una pila d'explicacions que no poden donar i que mai no sonen bé. Fixi's que l'única cosa que es manté invariable és que els presos romanen a les seves cel·les en ambdós escenaris.

Reclamar amb arguments polítics que la fiscalia requalifiqui els fets o canviï la petició de penes només complica la possibilitat de fer-ho com toca i es pot: amb raons jurídiques

Si el realment important és alliberar els presos i propiciar-los un judici just, on es desmunti la surrealista instrucció del jutge Pablo Llarena i, com a molt, es valori la possibilitat de la concurrència d'un delicte de desobediència, el més intel·ligent és allunyar l'escàndol polític i plantejar jurídicament una batalla jurídica que es pot guanyar perquè sobren les raons; no ho dic jo, ho acaba de declarar Pascual Sala, que va ser president del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional: ni rebel·lió, ni sedició. Reclamar en els mitjans amb arguments polítics que la fiscalia requalifiqui els fets o canviï la petició de penes només complica la possibilitat de fer-ho com toca i es pot: amb raons jurídiques.

L'espectacle generat entorn de Pablo Iglesias a Lledoners pot ser que resulti òptim per al líder de Podemos i la seva quota de protagonisme com a vicepresident in pectore, càrrec al qual porta proposant-se des de desembre del 2015, en aquella roda de premsa ja llegendària quan va reclamar el CNI. Dubto molt que apropi un sol centímetre Oriol Junqueras a la porta de sortida de la presó.