Després d'haver permès la presentació de l'aberrant escrit d'acusació de la fiscalia en el judici del procés, a la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, només li queda una sortida digna: dimitir i anar-se'n a casa. Per presentar un escrit d'acusació la solidesa jurídica del qual i aportació probatòria no assoleix ni el nivell d'una tertúlia d'Intereconomía en els seus bons temps, ja teníem l'anterior fiscal general, Sánchez Melgar, que a més no enganyava ningú ni anava del que no era.
Aquí va un exemple de la solidesa jurídica de l'acusació per provar la violència i l'alçament que reclama el tipus penal de la rebel·lió. Afirmen els fiscals que Jordi Cuixart "va apel·lar a la determinació mostrada en la Guerra Civil fent servir l'expressió No passaran! el 20-S davant d'Economia". Això no és un argument jurídic. És una cosa que només pot dir o algú que ignora la història o algú que ignora el sentit comú o algú que té com a principal objectiu fabricar un escrit que serveixi per alimentar les tesis guerracivilistes de populars i Ciutadans.
L'estratègia no pot resultar ni més òbvia ni més matussera, igual que Albert Rivera reclamant que es neguin indults quan encara no hi ha hagut condemnes: Oriol Junqueras i els altres acusats ja són culpables i tot el que no sigui condemnar-los és cedir al xantatge, col·laborar amb el cop i ser còmplice dels colpistes.
Si la intenció era arreglar-lo ficant pel mig l'Advocacia de l'Estat, el fracàs és doble
El paper de la fiscalia és perseguir l'interès general i el respecte a la llei. La instrucció de Pablo Llarena i les acusacions de rebel·lió ni responen a l'interès general, ni a la literalitat de la llei, ni a la voluntat del legislador. La seva feina era tornar l'acusació a l'estricta lògica jurídica i procedir a una requalificació jurídica raonable i racional, no guiada per l'oportunitat política o el xovinisme judicial davant les severes rebolcades judicials arribades d'Europa. Aquesta i no una altra era la feina de María José Segarra i ha fracassat. Si no té el coratge civil, polític i jurídic necessari per fer la seva feina, ha de deixar lloc a qui estigui disposat a complir el seu deure. Si a més els teus subordinats se'n foten, ja es tracta d'una qüestió de dignitat.
Si la intenció era arreglar-lo ficant pel mig l'Advocacia de l'Estat, el fracàs és doble. El seu extravagant escrit d'acusació, a més de no respondre al seu estricte paper de defensor de l'interès patrimonial de l'Estat, agreuja i complica encara més la situació del procés sense millorar la situació dels processats en res significatiu. No només no ofereix el presumpte gest que se suposa pretén, sinó que ho posa tot més difícil als qui aposten pel sentit comú i molt més fàcil els qui només busquen l'enfrontament.
El govern de Pedro Sánchez acaba d'aconseguir la quadratura del cercle: assumir tot el cost polític d'haver propiciat un gest per tornar la racionalitat política i jurídica al procés al Suprem sense haver-ho fet i lligant-la encara més.