Tot el que necessita saber sobre estratègia es concentra en el duel final entre Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker en La venjança dels Sith. El mestre recomana al seu padawan que es rendeixi perquè ell ha guanyat la terra ferma i ocupa la posició elevada. Anakin desatén l'avís i pateix la mutilant derrota que el convertirà en Darth Vader. El president Torra hauria d'haver seguit des del principi el savi consell del cavaller jedi: no lluitis quan estàs sobre terra inestable i el teu adversari es troba en una posició elevada, perquè el més segur és que perdis. En el tema dels llaços, Torra es movia en arenes movedisses i, a més, havia perdut l'avantatge que confereix la posició institucional en aquest tipus de debats partidistes.

No estem davant una qüestió de llibertat d'expressió i la seva defensa. Ho estaríem si s'haguessin retirat en qualsevol altre moment. Però ara ens trobem en una campanya electoral i les regles i els procediments són el més rellevant. Ens movem en una qüestió de procediment i dret electoral. És la Junta Electoral Central que decideix què pot i no pot estar en els espais públics durant una campanya. Són les regles que tots els participants en la cursa electoral s'han donat i han acceptat. Si cada participant comença a córrer respectant només les seves pròpies regles, la competició només pot acabar de la pitjor manera possible.

Si el que es pretén és recordar la situació injustificable dels presos catalans, tampoc no s'entén gaire bé aquest afany que només ha servit per distreure l'atenció del malson jurídic que estem vivint en el Tribunal Suprem

L'argumentació del president se sostenia malament jurídicament i encara pitjor políticament. La Junta Electoral Central ha jugat sempre amb l'avantatge de la posició elevada que li confereix el seu caràcter institucional de vigilant del procés electoral. No és un competidor, ni un rival, és l'àrbitre; barallar-s'hi sempre acaba en expulsió. També és cert que hauria d'haver exercit aquest paper arbitral amb més discreció i menys escarafalls, evitant aquest espectacle de donar terminis tipus Límit 48 hores, com en la immortal pel·lícula del gran Walter Hill. Al cap i a la fi, es tracta de la Junta Electoral Central, no d'una superproducció de Hollywood a la recerca del superèxit i l'aplaudiment de les masses. La seva feina consisteix a mantenir la pluralitat i la igualtat en la competència electoral des de l'equilibri i la prudència. L'autoritat es guanya així. No amb cops d'efecte, ultimàtums i dosis massives d'efectes especials.

Si el que es pretén és recordar la situació injustificable dels presos catalans, tampoc no s'entén gaire bé aquest afany per allargar un assumpte que ja se sabia que acabaria en retirada i que només ha servit per distreure o dispersar l'atenció del malson jurídic que estem vivint en el Tribunal Suprem; on fa setmanes que busquen la pistola fumejant de la rebel·lió sense trobar-la. No va aparèixer amb els comandaments polítics ni amb els comandaments policials. Malgrat els múltiples anuncis, tampoc no ha aparegut amb les declaracions, entre l'absurd i el xocant, dels guàrdies civils; però estàvem tan distrets amb els llaços que molts ni el van veure.

Jordi Galves
Extrem dret (20) Un detall que no ho és Jordi Galves
Gonzalo Boye
Opinió Un judici del segle XIX Gonzalo Boye