Després d'atribuir al procés que l'Agència Europea del Medicament no vingués a Barcelona, quan tothom sabia que era impossible, ara penjar-li la suspensió de la Barcelona World Race, quan en realitat es deu a la incapacitat de reunir els onze milions d'euros que costa l'esdeveniment, fa pujar un grau més el nivell de deliri a què les coses estan arribant a Espanya.

L'alegria i la gresca amb què l'oposició s'ha afegit al festival de declaracions absurdes i lectures frívoles, només per fer mal a l'alcaldessa Ada Colau, mereixien, sens dubte, un interès més gran. A aquest pas el següent serà atribuir al procés els problemes del màster màgic de Cristina Cifuentes i que ningú no s'atreveixi ni tan sols a dubtar-ho.

Que el jutge Pablo Llarena activi l'euroordre retorçant el delicte de malversació perquè encaixi a martellades en el delicte de corrupció —que l'ordre europea sí que cobreix—, sense que a ningú li resulti escandalós, ni tan sols estrany, que pugui fer-ho malgrat els principis de tipicitat i mínima intervenció que regeixen el nostre dret penal, també diu molt de l'espiral de l'absurd que s'ha anat apoderant d'Espanya. El nyap jurídic resulta tan descomunal que només l'espiral de silenci creixent que es va imposant en tot el que té a veure amb Catalunya pot explicar que amb prou feines uns quants s'atreveixin a assenyalar una evidència tan gran.

Que el jutge Pablo Llarena activi l'euroordre retorçant el delicte de malversació perquè encaixi a martellades en el delicte de corrupció també diu molt de l'espiral de l'absurd que s'ha anat apoderant d'Espanya

L'ordre de processament del jutge Pablo Llarena se sustenta sobre una concepció perfectament elàstica del concepte de violència i del tipus del delicte de rebel·lió. Només així es poden enumerar centenars d'actes de violència que ningú no va veure i connectar-los amb l'existència d'una trama i una estratègia de rebel·lió que, pel que vam poder comprovar en directe aquells dies, o bé estava molt mal planificada, o bé els conspiradors no acabaven d'entendre's entre ells.

L'activació de l'euroordre sobre l'arriscat pretext del delicte de corrupció només pot tenir una raó de ser: fiar-se més de la cooperació entre governs amics que de la possibilitat que algun tribunal europeu es posi a examinar, des de la distància i la serenitat, les proves que el jutge espanyol aporta per sustentar l'acusació de rebel·lió i demanar penes de més de vint anys de presó per a responsables polítics que, al cap i a la fi, estaven complint el programa amb què es van presentar i van guanyar unes eleccions. Tret que ara, a Espanya, voler alguna cosa i posar-se d'acord per aconseguir-ho sigui delicte de rebel·lió.