Si es compta entre aquells que estan pensant que no s'acostaran a les urnes el pròxim 10-N, sàpiga que vostè és l'estrella, el votant més important. Tot el que faran durant aquesta setmana de campanya serà per captar la seva atenció i el seu afecte. Vostè és qui està determinant realment les estratègies d'uns i d'altres. Vostè i només vostè fa anar de corcoll els experts en demoscòpia, mentre permet que els seus pronòstics, com el paper, ho aguantin tot.

Si, al contrari, vostè és del grup d'un de cada deu que declara que ha decidit no anar a votar; ens sap greu, però avui no hi ha res per a vostè. Si se situa entre els fidels que pensen repetir el seu vot de l'abril, que tampoc no espera grans atencions, ni una campanya o un programa dissenyat per mobilitzar-lo encara més o que li donin efusivament les gràcies, vostè ja està amortitzat.

L'abstenció s'ha convertit en aquest elefant a l'habitació del qual ningú no vol parlar. Tres de cada deu electors que a l'abril es van molestar a votar per correu ara han decidit no fer-ho. Entre totes les dades que aporta el CIS, n'hi ha una que destaca sobre totes els altres: la participació podria esfondrar-se en gairebé deu punts. Els senyals no poden sonar més alarmants, però partits i candidats han preferit ignorar-los, convençuts que es tracta d'un problema que afectarà els altres, però a ells els beneficiarà.

Es tracta de deixar governar per omissió per fer el que cal fer amb el bloqueig polític, amb Catalunya o amb l'economia.

La dreta creu que l'emprenyament només està instal·lat en els electors d'esquerres, farts de la falta de serietat i fermesa dels seus. Els partits d'esquerres es veuen tan irresistibles que estan convençuts que els qui van de baixada són els votants de dretes, fastiguejats de la pobresa dels lideratges conservadors. Predominen els missatges orientats a mantenir l'altre en l'abstenció. Es demana implícitament l'abstenció contra algú. Es tracta de deixar governar per omissió per fer el que cal fer amb el bloqueig polític, amb Catalunya o amb l'economia.

Res més difícil i arriscat que fer els comptes del Gran Capità sobre un fenomen que sabem per experiència que les enquestes i els models electorals tenen greus dificultats per projectar. La raó resulta senzilla. El que no es mou sempre és el més difícil de mesurar.

Bona part de les enquestes conegudes es basen en l'assumpció que la caiguda de la participació no serà catastròfica i tant l'abstenció com el dubte castigaran fonamentalment Ciutadans. Els mateixos que a l'abril ens explicaven que el sistema electoral castigava Albert Rivera a l'Espanya buida afirmen ara que, per les mateixes raons, Vox quedarà beneficiat per aquest mateix sistema. La caiguda taronja dona per a tothom: fa disparar Vox, deixa que es recuperi el PP i alimenta una altra victòria socialista. Més que una desfeta electoral, sembla un miracle, la multiplicació dels pans i els vots.