Ja ho va dir el nostre enyorat Mariano Rajoy, aquell president mesurat de quan la dreta espanyola era moderada: governar és molt difícil. La gent vol coses i no para de demanar-te que les facis. Que ho preguntin al president Torra, que aquesta setmana s'ha topat de nassos amb la realitat d'un país que sap fer dues coses alhora: defensar els seus drets polítics com a nació i reclamar els seus drets socials i els seus serveis públics. Perquè, quina sorpresa, les dues coses no són contradictòries i poden construir-se alhora. De fet, cal construir-les alhora perquè funcionin.

Resulta fascinant llegir i sentir als partits i mitjans de comunicació d'àmbit estatal interpretar les mobilitzacions de metges o bombers catalans com a símptomes de l'esgotament de la societat catalana amb el conflicte polític, o retreure'ls que protestin ara per les seves condicions de feina després d'haver-se manifestat en suport del procés, dels presos o de la República. Que ells des de la capital no puguin, pel que sembla, fer dues coses alhora no significa que a la resta de l'Estat no sapiguem identificar-nos com a nació i exigir una sanitat pública de qualitat sense més problema que les càrregues policials. Les protestes dels treballadors públics a Catalunya signifiquen el mateix que a Andalusia o a Santiago de Compostel·la: ja n'hi ha prou d'utilitzar la crisi per deteriorar, descapitalitzar i desmantellar els serveis públics.

La gent ni pot ni vol esperar que als seus governants i líders polítics els vingui bé governar, aprovar pressupostos i prendre decisions

No grinyola menys sentir portaveus de la majoria que sustenta el Govern qualificar de distracció que la gent es preocupi per assumptes de "poca importància" com les llistes d'espera quan l'únic que realment pot arreglar tots els problemes és votar. Com si fins aleshores no haguessin de retre comptes o fossin responsables del millor ús i govern dels milions d'euros en pressupostos i els milers de treballadors que gestionen.

El missatge que ha arribat aquests dies des del carrer a Catalunya pot manipular-se fins a l'avorriment per fer-lo sonar com convingui a cada bàndol o interès. Fins i tot pot ser ignorat o desatès o menystingut. Això no canviarà el que realment diu i que qualsevol que vulgui pot escoltar sense més dificultat. La gent ni pot ni vol esperar que als seus governants i líders polítics els vingui bé governar, aprovar pressupostos i prendre decisions. Pot ser que els partits a Catalunya i Espanya puguin esperar a les següents eleccions, però la societat no.