Vistos els esdeveniments que van marcar el 21-D, anunciat com el Waterloo de la democràcia a Espanya i que va ser una jornada de govern i activisme ciutadà que ja els agradaria tenir a França ara com ara amb els seus Armilles Grogues; filtrat el document de 21 punts que la Generalitat va portar a la cimera de Pedralbes com si fos un treball sorpresa de final de curs; constituïda la Santa Aliança al govern d'Andalusia, símbol i guia en la recuperació espiritual i nacional de l'Espanya immemorial, i sentit el president Sánchez en aquesta roda de premsa de cap d'any en què tots els presidents fan el que poden, excepte el nostre Mariano Rajoy, que les convertia en art, ja podem proclamar amb total certesa que falta poc perquè s'aclareixin totes les incerteses i sapiguem què serà en política l'any 2019: si un d'eleccions generals o un d'unes altres eleccions que tothom s'entossudeixi a projectar en unes de generals, malgrat els múltiples advertiments i avisos que els politòlegs fem, sense èxit, perquè s'evitin tals especulacions arriscades.

La devolució a la justícia catalana dels imputats per desobediència i l'inici del judici oral al Tribunal Suprem afegiran més confusió i soroll a un escenari on sobren els histrions excessius, convençuts que fer política és interpretar un drama de Calderón de la Barca amb tanta proporció de cafeïna com d'aigua al cos, però on falten els actors disposats a fer una interpretació continguda i pensada perquè duri en el temps; justament els imprescindibles i que avui més necessitem.

El temps s'acaba i les opcions són molt clares. O hi ha pressupostos, aprovats amb els vots dels nacionalistes catalans, i es guanya un any 2019 que permetrà explorar les possibilitats del diàleg i la concertació política per gestionar la situació catalana, o es va a eleccions al març o al maig, i a qui l'electorat la hi doni, el 155 o la reforma constitucional la hi beneeixin, parafrasejant el refrany castellà. Dependrà de si suma la dreta espanyola en missió divina o l'esquerra plural i el nacionalisme. Aquestes són les alternatives i queda menys d'un mes per decidir-se. És la realitat, i la política és l'art d'arranjar-se amb la realitat. Qui proclami o anunciï que hi ha altres opcions o que els terminis poden allargar-se menteix i ho sap o simplement no ho sap i per això menteix.

Hi pot haver, i sens dubte hi haurà, una desfilada interminable de coartades més o menys bones per justificar per què s'escull una opció o una altra, o per culpar els altres jugadors per les seves eleccions i les seves decisions. Un exercici d'estil que pot ser molt entretingut i il·lustratiu, però per al qual ja ens hem quedat sense temps. Facin joc i feliz aninovo per a totes i tots.