“El pla d’Iberia ampliarà la bretxa entre Barajas i el Prat en la llarga distància”, llegeixo aquest dijous al diari La Vanguardia. El subtítol encara és més interessant: “L’aerolínia fa una gran aposta per Madrid i deixa Barcelona per a Level”. Evidentment, la notícia no és cap sorpresa. L’aposta estratègica per Madrid per part del govern de l’Estat i de les grans empreses és estructural, un objectiu essencial. Ampliar l’aeroport del Prat sense canviar les regles de joc (model de gestió, lliure competència, capacitat de decisió) no servirà per a res. De fet, segurament Catalunya no necessita ampliar l’aeroport del Prat, sinó que Catalunya necessita una aerolínia nacional, un objectiu totalment assolible amb un grapat d’empresaris determinats i el suport institucional de la Generalitat de Catalunya. De què servirà tenir un aeroport més gran si Aena continua alterant les decisions de les companyies? Més del 70% dels passatgers que aterren a Barcelona ho fan en aerolínies de baix cost, mentre que a Madrid no superen el 25%. Algú creu que això és per casualitat? És clar que no. Barajas és l’aeroport d’Estat i el Prat és per als turistes de sol i platja. Per cert, l’ampliació projectada no serà un camí de roses, tenint en compte que Catalunya encara no ha complert les condicions ambientals que la Comissió Europea li va imposar durant la darrera ampliació, fa més de dues dècades. Per quina raó la UE hauria d’aprovar ara una nova ampliació, si les promeses ambientals anteriors no es van dur a terme? A Brussel·les ja van entenent que no som de fiar.

L’any passat, les illes Balears van rebre 18,7 milions de turistes, gairebé un 5% més que l’any anterior. Tenint en compte que l’arxipèlag té 1,2 milions d’habitants, durant l’any passat van arribar 15 turistes per cada autòcton. No és només insostenible; és un suïcidi col·lectiu, que es tradueix en un empobriment de la població general, en una forta davallada de la qualitat de vida, en una crisi hidrològica i en una emergència habitacional. El més paradoxal és que les mateixes autoritats que esperonen aquesta fugida cap endavant prenen mesures pal·liatives, com la limitació de cotxes que poden circular per Mallorca, Eivissa i Formentera. En comptes d’afrontar la malaltia, només en combaten alguns símptomes, la qual cosa no provocarà cap canvi de tendència ni de model. Les Balears han apostat i continuen apostant per un model econòmic basat en el turisme de masses i en la construcció sense límits, que provoca l’enriquiment desorbitat d’una minoria a costa de condemnar les futures generacions.

De què servirà tenir un aeroport més gran si Aena continua alterant les decisions de les companyies?

Catalunya va rebre l’any 2024 un total de 32 milions de turistes. La xifra és menor que a les illes Balears, però la tendència és a l’alça. A Barcelona ja hem tocat sostre, i els ciutadans que no hi tenim cap interès concret hi veiem més pegues que no pas beneficis. Un aeroport amb més capacitat servirà, bàsicament, per atraure més i més turistes, i per atendre aquests turistes caldrà dur més i més mà d’obra amb sous baixos i escàs valor afegit. I per allotjar tots aquests treballadors caldrà construir més i més habitatges. El nostre model econòmic no es basa únicament en el turisme de masses i en la construcció, però s’hi assembla cada cop més. Mentrestant, la indústria malda per progressar enmig d’un laberint de traves burocràtiques que n’afecten la competitivitat. Per exemple, a hores d'ara ja és improbable que es faci mai la tan anunciada planta de bateries coreanes a Mont-roig del Camp, a causa de diversos recursos interminables contra les modificacions urbanístiques necessàries. També hem sabut ara que l’empresa paperera Miquel y Costas s’ha vist obligada a renunciar a les ajudes que ja tenia adjudicades pel retard de la Generalitat de Catalunya a donar els permisos per a bastir una planta de biomassa a la Pobla de Claramunt. Trobaríem molts d’altres exemples.

En aquest context, jo no estic necessàriament en contra de l’ampliació de l’aeroport, sinó que estic en contra d’ampliar la tercera pista perquè sí, sense cap altra explicació que un argumentari propagandístic ben travat que pretén donar-nos gat per llebre. Els defensors de l’ampliació de l’aeroport sostenen que calen vols directes i sense escales des de l’altra punta del món per atraure inversors amb valor afegit. Com a dogma argumental està molt bé, però aquesta teoria no se sosté; a Catalunya fa dècades que hem rebut inversions enormes (ara precisament es compleixen trenta anys de l’obertura de Port Aventura) amb l’aeroport actual, i fins i tot arribaven quan no teníem la T1, que es va inaugurar el 2009. Un inversor estranger que vulgui guanyar diners a casa nostra no ho deixarà de fer si per venir ha de fer escala a Múnic o a Madrid, de la mateixa manera que venen milions de turistes fent escala a Múnic o a Madrid. Potser aquí hi ha alguna cosa que no se’ns ha explicat bé, pels motius que siguin. Però si l’ampliació de l’aeroport ha de servir per aprofundir en un model econòmic fallit que ens empobreix, que foragita els nostres joves dels nostres barris, que amenaça la nostra identitat i que esgota els nostres recursos, per mi no cal el facin i que deixin tranquils els ànecs de la Ricarda i el Remolar.