Comencen a manar les dones, al Vaticà. Curiosament, la presència a alt nivell de dones prenent decisions a la Santa Seu coincideix amb un cisma a l’Església Catòlica, que directament no és provocat per cap assumpte femení, però que hi té relació. Els fets que s’han concatenat són els següents: el Papa acaba de nomenar un alt càrrec vaticà i ha escollit una religiosa salesiana, Alessandra Smerilli, per governar una estructura dedicada a ecologia, economia, seguretat, migracions i refugiats. Una perla a ulls del Papa i un dels dicasteris que més li interessa mantenir (és nou i va ser una idea del seu predecessor, el papa Francesc). Sor Alessandra Smerilli és, per tant, la nova prefecta del Dicasteri pel Servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu, un galimaties de nom per definir un ministeri social vaticà d’enorme importància. Amb aquest nomenament, el papa Lleó XIV escull la tercera dona al vèrtex de l’estructura.
A la mateixa setmana, els bisbes de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X han incorregut ipso facto en l'excomunió latae sententiae reservada a la Seu Apostòlica per haver comès "un acte de naturalesa cismàtica". Aquest acte ha passat a Êcone, a Suïssa, i consisteix a haver consagrat a 4 mossens sense mandat pontifici. La consagració episcopal de preveres sense mandat pontifici ha estat un acte que ha atemptat contra la voluntat del Papa.
Ja des d’època del papa Pau VI els lefebvrians, com se’ls coneix, estaven mantenint converses amb Roma per evitar trencar amb la comunió, i hi ha hagut aproximacions i concessions per part de Roma, però finalment no han donat fruit. El francès Lefebvre va fundar aquest grup (Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X) els anys 70 oposant-se a gestos de modernitat. No era només un tradicionalista retorn al llatí com a llengua litúrgica única, sinó el rebuig a posicions que no acceptaven cap diàleg amb el món (i naturalment cap diàleg amb altres confessions cristianes i molt menys amb altres religions).
Aquesta Societat no era un apèndix suís minoritari: tenia capil·laritat a desenes de països, i molts laics s’hi van adherir. Ara, si volen, poden parlar amb els bisbes de les diòcesis on són i mirar com poden reintegrar-se a la comunitat eclesial.
Aquesta mà ferma de Lleó XIV és la que no accepta passos enrere en la sinodalitat, aquesta manera de procedir que busca processos compartits i presa de decisions col·legiada
El papa Lleó i el seu pragmatisme americà havien anat advertint als superiors d’aquesta societat que si tornaven a ordenar bisbes de manera il·lícita incorrerien en un cisma. El papa esperava un gest que no ha arribat. Aquesta mà ferma de Lleó XIV és la que no accepta passos enrere en la sinodalitat, aquesta manera de procedir que busca processos compartits i presa de decisions col·legiada. Entendre així el govern implica escoltar, i el Papa ha vist com els bisbes suïssos dissidents no l’han volgut escoltar.
Mentrestant, Lleó ha escoltat els seus col·laboradors i ha decidit posar al vèrtex a sor Alessandra Smerilli. Amb ella ja són 3 les dones que manen al Vaticà: Brambilla, Alvarado i Smerilli.
És insòlit, històric i significa que el pontífex americà és un home conseqüent. Va dir que la dona necessitava espais i visibilitat a l’Església, i ho està facilitant. La reverenda en qüestió és una religiosa salesiana, Filla de Maria Auxiliadora o F.M.A, segons les sigles. Fins ara era secretària i el seu cap era un cardenal. El Papa ha decidit que per prendre decisions no cal ser cardenal. S’escriu fàcil i cap en una línia, aquesta frase, però té una fondària molt rellevant, perquè en el fons aquest trencament suposa acceptar que no cal ser home prevere ordenat ni cardenal per assumir un alt càrrec a la Santa Seu.
Smerilli no estarà sola. El seu número dos és el proprefecte del dicasteri, el cardenal Baggio. El reconeixement del lideratge d’aquesta dona marcarà una línia a emular. Smerilli és economista, té 51 anys i sobretot és una dona naturalment competent que tothom valora per la seva disponibilitat i el seu enfocament inclusiu, intentant que ningú quedi als marges. Des de la covid fins avui, la religiosa ja havia actuat com a directora executiva, reorganitzant l’estructura del dicasteri. Smerilli és una dona que creu que l’Església ha d’escoltar, ha d’estar en diàleg i ha de col·laborar. Lliçó de la setmana vaticana: la manera unilateral dels lefebvrians suïssos tenia els dies comptats. El tenaç mode de governar col·legial de la religiosa italiana s’imposa.