Un comboi de 14 vehicles i 55 bombers de la Generalitat va sortir de Lleida per anar a ajudar a la feina d’extinció de l’incendi de Jarilla, a Extremadura, i ningú els va esperonar amb un "a por ellos". Tampoc ningú no esperonava l’avió de vigilància i atac i l’helicòpter bombarder (d’aigua). L’ajut el va oferir el govern de Salvador Illa atenent la petició del Centro Nacional de Emergencias un cop valorat el descens del risc d’incendi forestal a Catalunya coincidint amb el final de l’onada de calor i l’entrada d’un front de pluges.

El comboi consistia en dues columnes mòbils i va estar integrat per un sotsinspector, 5 caporals, 2 sergents, 2 oficials, 43 bombers i dos sanitaris.  El personal i els vehicles provenien de totes les Regions d’Emergències i de la unitat GRAF, que van col·laborar fent tasques d’anàlisi de comportament i d’evolució dels incendis i maniobres amb foc tècnic per ajudar a estabilitzar flancs.

Després dels grans incendis que a Catalunya vam començar a patir als anys noranta, van néixer els GRAF i es va invertir en una tecnologia i una ciència que tenen com a punta de llança a l’inspector Marc Castellnou, un referent Mundial, el Messi dels incendis. D’això se’n diu també creure’s l’autogovern, saber per a què el vols més enllà del poder. En canvi, els incendis d’aquest estiu han despullat el sentit de les autonomies del cafè per a tothom.

Si Catalunya fos un estat independent, també enviaria bombers a Extremadura. I a on calgués. Sempre que hi hagués algú amb un mínim seny al capdavant, clar. No es tracta de l’estat de les autonomies. No es tracta d’un país. Es tracta de solidaritat i humanitat

Bé, el cas és que el conseller extremeny de Presidència, Abel Bautista, que és també secretari general del PP d’Extremadura, va acceptar l’oferiment del govern de la Generalitat "amb els braços oberts” i va mostrar a Salvador Illa "l'agraïment" per l'oferiment i "per ser solidaris amb el poble extremeny". L’home va destacar la importància de la "solidaritat" entre els diferents territoris d'Espanya: "Si una administració no ho pot fer, en aquest cas el govern central, que va manifestar que no tenia més mitjans per a un incendi de 130 quilòmetres de perímetre i que, per tant, no podia ajudar més, sí que ho pot fer una comunitat autònoma”. I Bautista va afegir que “aquest és l'estat de les autonomies i aquest és la solidaritat entre els diferents territoris del nostre país".  A l’home se’l veia emocionat i va reblar "això sí que és un país i, per tant, l'alegria és immensa, encara que no pugui expressar-ho per la dificultat del moment, és immensa”. S’ha fet tanta catalanofòbia que s’han arribat a creure que els catalans portem cua i fem olor de sofre. I després se sorprenen.

El que venia a dir el conseller és que ara sí que Catalunya s’ha portat bé i no el 2017. Doncs els explico un secret. Si Catalunya fos un estat independent, també enviaria bombers a Extremadura. I a on calgués. Sempre que hi hagués algú amb un mínim seny al capdavant, clar. No es tracta de l’estat de les autonomies. No es tracta d’un país. Es tracta de solidaritat i humanitat. I el debat sobre la sobirania és una cosa diferent.

Deia que els incendis han despullat l’estat de les autonomies, que no estaven preparades i tenien uns recursos de cartró-pedra. Per això van demanar suport a l’Estat. I per això —i, de passada desgastar-lo— Alberto Núñez Feijóo va córrer a culpar a Pedro Sánchez. Que, per cert, fa cara de plegar aviat. Però el líder del PP és el culpable del lamentable espectacle de retrets entre polítics mentre Espanya cremava. Vol una llista de piròmans i s’hi hauria de posar ell el primer.