El cor, o les entranyes, són el nucli de les connexions, l’amor incondicional, l’atenció a l’altre i la compassió entre persones. Hi ha una branca de la filosofia i de la teologia, l’agapeologia, que estudia la naturalesa, el significat i l'impacte de l'amor incondicional, conegut en grec antic com a ἀγάπη. Analitza l'amor des d'una perspectiva ètica, religiosa i interpersonal, explorant com aquest sentiment influeix en les relacions humanes i la creença. En català, agápē és el terme per descriure un tipus d'amor incondicional i reflexiu, en el qual l'amant té en compte només el bé de l'ésser estimat. Els primers cristians el van emprar per referir-se a l'amor especial per Déu, a l'amor de Déu envers la humanitat.
Existeix una lògica oculta i misteriosa de l'amor com a fenomen ontològic. Ho ha explicat a Barcelona el filòsof Lenart Škof. Escoltant-lo, he entès que, si creuem els camps de la filosofia, l'espiritualitat i la investigació contemporània en fenòmens psi (també coneguts com a paranormals), podem explorar els marges i descobrir-hi que, al llarg de la història de la religió i de la ciència occidental, els esdeveniments màgics i miraculosos han estat massa sovint relegats al domini de la fe o de la superstició i gairebé completament desestimats.
L'agapeologia és capaç de canalitzar els nostres anhels més profunds en el funcionament de l'amor que uneix les persones i els éssers vius, cura les ferides, i ens protegeix i alimenta
Sota el títol “Respiració i cor — L’agapeologia com a bressol de la religió”, Škof explora la relació entre respiració, cor, amor i experiència religiosa des d’una perspectiva filosòfica i intercultural. Škof és professor de Filosofia i Estudis Religiosos, director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i Religiosos del Science and Research Centre Koper d’Eslovènia i degà de l’Alma Mater Europaea University. El pensador eslovè defensa que, basant-nos en reflexions filosòfiques, espirituals i teològiques sobre l'ontologia del fons, l'agapeologia és capaç de canalitzar els nostres anhels més profunds en el funcionament de l'amor que uneix les persones i els éssers vius, cura les ferides, i ens protegeix i alimenta. La genealogia de la vida es revela com l'agapeologia de l'energia-amor.
Comparteixo l’esperança que la col·laboració científica entre la filosofia, la teologia (i l'espiritualitat) i la ciència continuï apropant-se en el futur, en qüestions que ens connecten i fins i tot ens lliguen a través de les coordenades i camps coneguts i encara desconeguts del nostre univers. El Papa donarà a conèixer aviat la seva primera encíclica, i aquests conceptes hi emergiran, sobretot relacionats amb una intel·ligència artificial que ho té tot, però potser no el més essencial. El cor, per exemple.