Imagina que tens un trosset de terra a la vora de la mar. Una finca que van comprar tons iaios o sons pares quan la platja encara tenia centenars de metres i per a banyar-te els peus havies de caminar un bon tros. Una parcel·la on conserves cultius, negoci o mitja vida dels teus avantpassats. Imagina que, a cop de dècades, la mala gestió del riu, dels sediments i el canvi climàtic (tot això provocat pels humans) se menja el terreny i salinitza el conreu. I imagina que l'administració, en lloc de fer-te costat i buscar una solució estructural, t'espenteja cap a dins. Te fa recular, perdre la terra i, damunt, pretén no pagar-te'n ni cinc.

Esta és la tessitura amb la qual es troba bona part del Delta de l'Ebre i esta és la nova batalla que els seus habitants han de lliurar: la de l'atermenament. La Direcció General de Costes de Tarragona planteja una nova delimitació del que es coneix com a domini públic marítim-terrestre i que afecta més de 63.000 metres de litoral, tots ells dins del municipi de Deltebre. O sigue: la teua propietat privada es convertix en pública a cop de decret. No es tracta d'una expropiació sinó d'un atropellament. Allò teu, ara és meu. Allò que la teua família va adquirir i fer créixer amb gran esforç i il·lusió, ho donem per perdut i tirem enrere.

Les platges més afectades són la del Fangar, la Marquesa i el Nen Perdut. Ningú no nega que la situació és delicada i que cal prendre mesures. Però si la proposta d'actuació implica no fer res durant anys i, ara que ja anem tard, acabar de dixar-ho perdre, aleshores se'ls veu molt lo llautó als injustos governants. Abans de permetre que el Delta s'afone i donar el braç a tòrcer definitivament, tal vegada convindria fer propostes que ajuden a la seua supervivència. Primer parlem de mesures de protecció, si no és com aquella parella que té problemes i un dels dos membres decidix tirar la tovallola i dixar que la relació es perda a poc a poc, practicant un maltractament psicològic, fins que l'altre se'n cansa d'esperar. De qui seria l'error? De qui fa temps que demana redreçar la situació sense que se l'escolte prou o de qui l'ha menyspreuat fins a tal punt que sembla que ja no hi haja remei?

Lo Delta de l'Ebre és un espai mundialment protegit i no és només dels qui l'habitem: és patrimoni de tothom. Vatros també vos hauríeu de sentir al·ludits i emprenyats amb les agressions que rep

Davant l'avenç de les onades i la debilitat del riu, es pot invertir i aplicar la tecnologia que a altres països ha funcionat i salvar este paratge únic i protegit mundialment o bé es pot abdicar de les responsabilitats i prendre el terreny als seus legítims propietaris, donant-los a ells la culpa. Lo Delta està malalt i a un pacient se l'intenta curar, no se l'agredix. Però a este, en lloc de fer-li una transfusió, se li demana donar sang i abandonar-se a la seua sort. La gent està cansada d'este abús d'autoritat i la gent és de crosta de coco i està intentant frenar la pèrdua de territori. Perquè si recules una vegada, ja no faràs altra cosa a partir d'ara. L'aldea gal·la d'Astèrix continua dempeus i en lluita i vol dialogar i coordinar una defensa digna de la terra, una terra que no és només nostra: és patrimoni de tothom. Per tant, vatros també vos hauríeu de sentir al·ludits i emprenyats.

Si els alts càrrecs polítics que demanen paciència als usuaris amb lo drama de Rodalies usessen més lo tren, potser la cosa ja estaria resolta o no s'hauria malmès de manera tan flagrant. Així també, si els responsables d'este intent de robatori fossen nets de pagesos o tinguessen propietats al Delta, potser no se'ls acudiria un atac d'estes característiques. Ja el 2021 lo Ministeri per la Transició Ecològica va intentar una estratègia similar, que en aquella ocasió lo poble va aconseguir aturar. Ara, lo mateix poble, davant d'esta nova agressió —una més— ha tornat a respondre: en vint dies ha presentat 9.454 al·legacions demanant la paralització immediata de l'expedient. Un municipi de 12.000 habitants presentant gairebé 10.000 al·legacions. Avís per a navegants. Amb natros hau tocat os. Perquè som gent de pau i no volem que la sang arribe al riu però primer la sang que l'aigua. No vos sortirà tan barat.