40 anyades televisades

Reconec que posaves 'crisi dels 40' a Google i tenia la sensació que era jo. I és que complia tots els tòpics de la suposada fallida existencial del 4 i el 0. Malgrat tot, encara estic viva. He vist l’especial 40 anys i una nit de TV3 amb els meus fills, amb el propòsit d’ensenyar-los la televisió que mirava de petita. I llavors em vaig adonar que feia 20 anys que era als mitjans de comunicació, i que havia treballat o que coneixia personalment les cares de Som3cat. És més, soc de les poques que ha anat de convidada a sopar a casa de l’amfitrió de la gala, l’Albert Om. Y hasta aquí puedo leer.

Vaig començar a Com Ràdio amb en Jordi Estadella, una de les cares més respectades de la casa. Un geni de la comunicació a qui, per cert, van recordar brindant, com sempre. Després, vaig continuar a Els matins amb l’Oriol Soler, amb qui vaig coincidir també a Divendres, un programa en què l’Espartac Peran m'ho va ensenyar tot sobre els directes a les places dels pobles que anàvem visitant amb la doctora Folch, el gastrònom Pep Nogué i la xef Carme Ruscalleda. La televisió és una de les meves feines preferides perquè m'apuja l’ànim. La meva àvia Rosita no es podia moure de la cadira, i mentre els meus pares treballaven al Celler de Gelida, jo estava tota la tarda mirant la tele. Així va començar el meu amor pel mitjà. Amb el temps, em vaig acabar llicenciant, especialitzant-me en literatura, raó per la qual no és veritat que qui mira la tele no llegeix. Una passió que en teoria era negativa la vaig convertir en positiva. Volia ser la Mari Pau Huguet, i quan vaig compartir pantalla amb ella durant el concurs Batalla monumental a la Seu Vella de Lleida, li vaig explicar que la seva feina va inspirar la meva carrera. L’Huguet és una dona amb molt de talent que va haver de suportar episodis masclistes sagnants.

Quan estudiava a Califòrnia, vaig coincidir amb en Carles Costa (un dels meus amors platònics) i ens vam marcar un Sideways (la pel·lícula Entre copes) pels cellers de la zona. Per cert, la pel·lícula protagonitzada per Paul Giamatti, que ha fet més que cap altra per l'enoturisme, enguany també fa 20 anys.

Al Fòrum de Vic vaig conèixer en Xavi Coral, un gran amant i coneixedor dels vins. L'Andreu Buenafuente em va entrevistar al seu programa a La Sexta, i aquella trobada va ser el punt d’inflexió de la meva carrera. Vaig estar totes les temporades de Divendres de TV3 amb El Terrat i em van donar l’oportunitat de fer una secció de societat amb un Marc Giró que ara brilla com una estrella multipremiada. Al llarg de totes aquelles tardes de Divendres, vaig coincidir amb grans dones que ara considero amigues: l'Ana Boadas, la Marta Carreras, l'Helena Garcia Melero, l'Helena Vila i un llarg etcètera. Amb l’Ana Boadas vaig coincidir-hi més tard a TVE, a les ordres del meu mite televisiu: en Xavier Sardà.

La tele m’ha ensenyat que davant un directe tots i totes estem igual de nerviosos, siguis la Judit Mascó o la Mercedes Milà

Ara, la gent em reconeix pel carrer per un programa que vaig guanyar de Joc de cartes, però fa més de mitja vida que penco als mass media. Fins i tot vaig fer una temporada de Pop up xef amb en Marc Ribas, sent jurat amb en Santi Villas, un especial de La partida amb en Raül Balam i un El gran gran dictat especial amb l’Òscar Dalmau i en Queco Novell. I sí, li he donat a l’APM un material ben sucós.

El que pocs saben és que vaig començar a treballar a la Corpo com a assessora tècnica del programa del Canal 33 En clau de vi amb en Pitu Roca. No hi sortia, però l’amistat que vaig fer amb en Pitu m’ha fet una dona més intel·ligent. Patir la crisi dels quaranta no significa no valorar la vida que has tingut, amb un record molt especial per a la Tati Sisquella, de qui recordo perfectament el dia que va morir perquè va coincidir amb el meu segon avortament. Una professional fantàstica.

Recordo el senyor Bachs quan el van fer "Confrare del Cava". Jo tenia divuit anys i era dama amb les pubilles de Sant Sadurní que acompanyàvem la Martina Klein. Per cert, encara em peto quan recordo que a Torre Ramona no van voler investir confrares els Montsolís per incestuosos, com si la ficció de Nissaga de poder pogués escampar-se com la pesta per les terres del Penedès. La realitat i la ficció no poden viure divorciades. Ho tenia clar quan vaig assessorar els actors i els restaurants ficticis de la sèrie La Riera.

Que la tele m’ha marcat, ho demostren la Marta Pontnou, la Cristina Brondo, l'Anna Bertrand, la Laura Rossell, la Samanta Villar, la Maria Xinxó, la Bella Agossou, la Laura Fa o la Lorena Vázquez i la Mariona Mas, estilista d'Eufòria, amb les quals formem el grup de “Les Lentejuelas”, una de les màfies més fortes de Barcelona i part de Sabadell. La tele m’ha ensenyat que davant un directe tots i totes estem igual de nerviosos, siguis la Judit Mascó o la Mercedes Milà. La tele som tots, els que la fem i els que la mirem (i els que diuen que no la miren, però saben tot el que hi passa), i jo sí que vull continuar brindant 40 anyades més amb TV3!