En ple procés de transformació del mercat automobilístic, la conversa sol girar al voltant de dues grans opcions: motors de combustió tradicionals o vehicles elèctrics. Tanmateix, entre ambdós extrems existeix una alternativa que combina baix cost d'ús i avantatges mediambientals sense dependre d'endolls. Es tracta dels cotxes que funcionen amb GLP, gas liquat del petroli, capaços de repostar per un preu que ronda els 0,90 euros el litre i que a més compten amb etiqueta ECO.
Encara que la seva presència a Espanya no és tan comuna com la d'híbrids o elèctrics, el GLP fa anys que està consolidat en altres mercats europeus. La seva proposta resulta especialment atractiva per a aquells que recorren molts quilòmetres i busquen un equilibri entre inversió inicial, autonomia i cost per quilòmetre.
Un combustible econòmic amb impacte directe a la butxaca
L'argument principal del GLP és el preu. Amb un cost que sol situar-se prop dels 0,90 euros per litre, repostar aquest combustible suposa un estalvi significatiu enfront de la gasolina o el dièsel en escenaris de preus elevats. Encara que el consum en litres pot ser lleugerament superior a causa del menor poder energètic del gas, el cost final per quilòmetre continua sent inferior en la majoria de situacions.
El destacable en aquest cas és que l'estalvi no depèn de tarifes elèctriques variables ni d'horaris específics, com succeeix amb els cotxes elèctrics. El conductor pot repostar en pocs minuts i continuar la marxa amb total normalitat. A més, els models bifuel permeten alternar entre GLP i gasolina, ampliant notablement l'autonomia total del vehicle.
Aquest sistema elimina la necessitat d'instal·lar un punt de càrrega domèstic o planificar desplaçaments en funció de la xarxa de recàrrega. En trajectes llargs, la combinació d'ambdós dipòsits permet superar amb facilitat les autonomies habituals de molts elèctrics compactes, mantenint un cost operatiu contingut.
Una alternativa eficient, encara que minoritària
A Espanya, el cotxe de GLP continua sent una opció minoritària, en part eclipsada pel protagonisme de l'electrificació. No obstant això, des del punt de vista econòmic, ofereix una relació molt competitiva entre inversió i despesa per quilòmetre. La diferència de preu enfront d'un model de gasolina equivalent sol ser moderada quan s'adquireix de fàbrica, i l'adaptació posterior també resulta més assequible que el salt a la mobilitat elèctrica.
Cal destacar que aquests vehicles obtenen l'etiqueta ECO, cosa que els permet beneficiar-se de avantatges en determinades ciutats, com menors restriccions en episodis de contaminació o bonificacions en aparcament regulat. Aquesta classificació els situa en una posició intermèdia interessant dins del marc normatiu actual.
En termes de manteniment, el motor manté la base d'un propulsor de gasolina convencional, la qual cosa facilita les revisions i evita la complexitat associada a bateries de grans dimensions. La tecnologia és coneguda pels tallers i no requereix infraestructures específiques més enllà del dipòsit addicional i el sistema d'injecció adaptat al gas.
El cotxe de GLP no pretén substituir l'elèctric en entorns urbans ni competir amb els híbrids endollables en tecnologia, però sí que ofereix una solució pragmàtica per a aquells que prioritzen el cost per quilòmetre i l'autonomia. Amb un combustible que ronda els 0,90 euros el litre i l'avantatge de l'etiqueta ECO, representa una alternativa eficient i econòmicament racional en un mercat cada cop més divers.