Marc Márquez va tornar a demostrar en pretemporada que la seva velocitat natural roman intacta. El vigent campió del món, amb nou títols en el seu palmarès, va ser capaç de situar-se entre els més ràpids des del primer moment, reforçant la sensació que continua sent el gran referent de la graella. Tanmateix, en l'anàlisi interna de Ducati l'optimisme conviu amb una avaluació més prudent del seu estat físic real.
Jorge Lorenzo, bon coneixedor de les exigències de l'elit, ha assenyalat que el Márquez actual no és exactament el mateix dels seus anys més explosius. Segueix sent temible, precís i extremadament complet, però el seu pilotatge ha evolucionat. Ja no és aquell corredor que semblava despenjar-se en cada corba al límit absolut. Ara és més calculador, més fi en la traçada i menys impulsiva. Aquesta transformació pot interpretar-se com maduresa competitiva, encara que també respon a un context físic diferent.
Un campió que ha après a gestionar
L'evolució de l'estil de Márquez és evident. Després d'anys marcats per lesions i processos de recuperació exigents, el seu enfocament ha canviat. L'agressivitat extrema ha deixat pas a una conducció més racional, amb menys errors i major control de riscos. Des de fora, aquest canvi reforça la imatge d'un pilot complet. Des de dins, en canvi, s'analitza també què implica a nivell físic.
A Ducati no es limiten a valorar el rendiment en una volta llançada. Els informes tècnics posen el focus en la capacitat de sostenir l'esforç en condicions de cursa. I aquí sorgeix el principal interrogant. El mateix Márquez va reconèixer al final dels entrenaments que físicament no estava encara preparat per afrontar tandes llargues amb total garantia. Aquesta admissió, lluny de ser anecdòtica, va encendre un senyal d'alerta moderada en l'equip.
No és cap secret que MotoGP exigeix una resistència extrema. Les curses actuals, amb motos més potents i exigents físicament, castiguen especialment la part final. Mantenir la concentració i la força en les últimes voltes pot marcar la diferència entre guanyar o cedir posicions. Ducati sap que el campionat no es decideix en una volta ràpida, sinó en la consistència durant tota la distància de cursa.
Expectació davant el primer Gran Premi
La Ducati continua sent considerada la moto més completa de la graella. El seu equilibri general i la seva capacitat per adaptar-se a diferents estils ofereixen una base sòlida. La combinació entre aquesta maquinària i un campió de nou títols continua sent, sobre el paper, una de les més fortes del campionat. No obstant això, la incògnita física introdueix un matís que no passa desapercebut.
El destacable en aquest cas és que el dubte no afecta al talent ni a la velocitat, sinó a la resistència sostinguda. Márquez ha demostrat que pot ser competitiu des del primer dia, però l'exigència real començarà quan les curses obliguin a mantenir el màxim rendiment sense marge de descans. La gestió de l'esforç serà clau en les primeres cites.
A Borgo Panigale mantenen la confiança en el seu pilot, però també són conscients que la temporada és llarga i extremadament demandant. L'inici del campionat servirà com a termòmetre definitiu per avaluar si el vigent campió ha deixat definitivament enrere qualsevol limitació física. Fins aleshores, la combinació entre entusiasme i cautela defineix l'anàlisi interna sobre el veritable estat de Marc Márquez.