Fernando Alonso torna a ser protagonista en Fórmula 1, però aquesta vegada no pel seu rendiment en pista, sinó pel creixent malestar que està generant entre els seus companys de graella. El pilot asturià, conegut pel seu caràcter combatiu i la seva franquesa, ha intensificat en els últims grans premis una actitud que molts dels seus col·legues consideren conflictiva. Les tensions han assolit un nou punt crític després del recent Gran Premi del Canadà, on el seu comportament ha estat durament qüestionat per diversos rivals.
En aquesta cursa, Alonso va finalitzar en setena posició, però al final de l'esdeveniment no va dubtar a expressar públicament, davant de les càmeres de televisió, que segons el seu parer havia d'haver acabat quart. Va assenyalar amb claredat tres pilots -Antonelli, Piastri i Leclerc- com a responsables de presumptes infraccions durant el període de cotxe de seguretat. Alonso va defensar que els tres l'havien avançat de forma irregular i va demanar una sanció per a tots ells, convençut que el reglament li donava la raó. Tanmateix, la direcció de cursa no va trobar motius per penalitzar-ne cap, i els resultats es van mantenir.
Aquest tipus de declaracions, en les quals Alonso s'erigeix com a veu crítica i intenta condicionar decisions fora de la pista, estan desgastant la seva relació amb la resta de la graella. Encara que aquest tipus de comportaments no són nous en la seva trajectòria, el cridaner és l'acumulació recent de situacions similars, que el col·loquen en el centre de múltiples controvèrsies. Són diversos els pilots que comencen a veure-ho més com un element pertorbador que com un referent competitiu.
Un veterà cada vegada més aïllat al pàdoc
Alonso, amb més de dues dècades en l'elit, continua mostrant un alt nivell de pilotatge. Tanmateix, la seva experiència ja no serveix com a escut davant de les crítiques. Molts companys, especialment els més joves, interpreten les seves intervencions públiques com intents de desviar l'atenció, influir en els comissaris o exercir pressió sobre el reglament en el seu propi benefici. L'episodi del Canadà reforça aquesta imatge de pilot que busca conflictes innecessaris i que no dubta a assenyalar-ne d'altres fins i tot sense suport dels jutges.
El destacable en aquest cas és que el rebuig de la seva figura no prové sol d'un sector concret, sinó que comença a estendre's de forma generalitzada. Mentre alguns ho veuen com un competidor brillant però complicat, d'altres ja ho perceben com una figura incòmoda dins del campionat. Les reaccions dels pilots en ser preguntats per les seves paraules són cada vegada més fredes o evasives, i en alguns casos, obertament crítiques.
L'actitud de l'espanyol contribueix a augmentar la tensió en un entorn ja exigent per naturalesa. La seva insistència a voler corregir des de fora el que passa en la pista ha obert una esquerda entre ell i bona part del grup, que comença a distanciar-se tant personal com professionalment. Alonso continua sent una figura influent, però el respecte que genera per la seva trajectòria comença a veure's eclipsat per la seva tendència a protagonitzar conflictes que, per a molts, podrien evitar-se.
El clima en la Fórmula 1 actual exigeix col·laboració, respecte i convivència competitiva. Fernando Alonso, lluny d'alinear-se amb aquesta dinàmica, sembla decidit a seguir al seu paper de veu discordant, encara que això l'aïlli cada vegada més de la resta del pàdoc.