El creixement del cotxe elèctric a Espanya ha portat noves situacions en carretera que, tot i que poc freqüents, generen debat quan es produeixen. Una d'elles és la immobilització del vehicle per esgotament total de la bateria. En aquests casos, la Dirección General de Trànsit aplica la normativa general de seguretat viària, que preveu sancions quan no s'actua de forma adequada.
Quedar-se sense energia no constitueix una infracció específica vinculada a la tecnologia elèctrica. La clau és en com es gestiona la incidència. Si el vehicle roman aturat al mig de la calçada, obstaculitzant la circulació i generant una situació de risc, la sanció pot pujar a 200 euros. L'obligació és clara: el cotxe ha de quedar apartat al voral i no al mig de la carretera.
La maniobra obligatòria en cas d'immobilització
Davant qualsevol avaria o pèrdua de mobilitat, el conductor ha de retirar el vehicle de la via sempre que sigui possible. Aquesta norma s'aplica per igual a turismes tèrmics, híbrids o elèctrics. No és cap secret que un cotxe aturat al carril suposa un perill evident, especialment en vies ràpides on la velocitat de circulació és elevada i els marges de reacció són reduïts.
En el cas d'un elèctric sense bateria, si el conductor no aconsegueix desplaçar el vehicle fins al voral i el deixa ocupant part o la totalitat del carril, es considera que està entorpint la circulació. La multa de 200 euros respon a aquesta conducta i no al fet d'haver esgotat l'autonomia. El fet destacable en aquest cas és que la normativa equipara aquesta situació a quedar-se sense combustible en un model de combustió.

A més d'apartar el cotxe, és obligatori activar els llums d'emergència i senyalitzar correctament la incidència amb els dispositius reglamentaris. Aquestes mesures busquen alertar la resta d'usuaris i reduir el risc de col·lisió fins que arribi l'assistència. La responsabilitat recau en el conductor, que ha d'actuar amb rapidesa i prioritzar la seguretat.
Convé subratllar que aquest tipus d'episodis es produeixen de forma molt puntual. La majoria de vehicles elèctrics actuals compten amb sistemes avançats de gestió energètica que informen amb antelació sobre el nivell de bateria i calculen l'autonomia restant en temps real. Les alertes progressives permeten planificar la recàrrega amb marge suficient en condicions normals d'ús.
Autonomia real i planificació energètica
Els models elèctrics de darrera generació superen amb freqüència els 400 quilòmetres d'autonomia homologada, i alguns assoleixen xifres encara més grans. Tanmateix, factors com la velocitat sostinguda en autopista, l'ús intensiu de climatització o l'orografia poden reduir l'abast real. En aquest sentit, la planificació del trajecte i la localització de punts de recàrrega formen part de l'experiència de conducció elèctrica.
Crida especialment l'atenció que, malgrat la millora constant de la infraestructura i dels sistemes de navegació integrats, continuïn registrant-se casos aïllats d'immobilització total. No obstant això, estadísticament continuen sent situacions excepcionals si es comparen amb el volum total de desplaçaments diaris realitzats per vehicles elèctrics.
La sanció prevista per la DGT actua com a recordatori que l'electrificació no modifica les obligacions bàsiques a la carretera. La tecnologia evoluciona, però les normes de seguretat continuen sent les mateixes per a tots els conductors. Romandre al mig de la calçada després d'esgotar la bateria implica un risc innecessari i és aquí on es fonamenta la multa.
L'avenç del cotxe elèctric no està exempt d'ajustos i aprenentatge col·lectiu. A mesura que el parc creix i l'experiència d'ús es consolida, la previsió energètica tendeix a integrar-se amb més naturalitat en la conducció diària. Mentrestant, la regla és inequívoca: davant una immobilització, el vehicle ha de quedar apartat al voral per evitar sancions i, sobretot, garantir la seguretat del conjunt del trànsit.