El mercat de MotoGP continua agitant els despatxos de les fàbriques i el nom d'Álex Márquez ha entrat de ple en l'òrbita de l'equip oficial Ducati. Davide Tardozzi, team manager de l'estructura de Borgo Panigale, va arribar a plantejar el menor dels Márquez com a possible substitut de Pecco Bagnaia en cas de produir-se un canvi en la alineació. La proposta tenia lògica esportiva, però el seu encaix estratègic és molt més complex.
Álex ha demostrat en les últimes temporades una evolució sòlida. La seva adaptació a la Desmosedici, la seva regularitat en cursa i la seva capacitat per maximitzar el material satèl·lit l'han situat com un dels perfils més consistents de la graella. Des del punt de vista tècnic, coneix la moto, entén el seu funcionament i ha sabut rendir fins i tot en versions exigents del prototip.
No és cap secret que Tardozzi valora aquest tipus de perfils: pilots capaços d'aportar estabilitat i resultats sense generar tensions innecessàries dins del box. En un context en què Bagnaia pogués abandonar el projecte o canviar de rumb, el nom d'Álex sorgia com una alternativa natural dins de l'ecosistema Ducati.
L'obstacle estratègic: Marc Márquez
Tanmateix, l'operació ensopega amb un condicionant evident: la presència de Marc Márquez com a líder absolut de l'equip. L'actual Ducati es desenvolupa al voltant de les seves sensacions i la seva capacitat per explotar el límit del tren davanter. La jerarquia interna està clarament definida i la fàbrica no vol alterar aquest equilibri.
La possibilitat de reunir els dos germans en el mateix equip oficial genera reserves dins de l'estructura italiana. Més enllà del rendiment, Ducati cuida amb especial atenció la gestió del lideratge i la percepció externa del projecte. A Itàlia, la figura de Marc sempre ha estat envoltada d'un context emocional complex per la seva històrica rivalitat amb Valentino Rossi, i ajuntar tots dos Márquez sota la bandera oficial no seria una decisió neutra des del punt de vista simbòlic.
Cal destacar que la direcció esportiva prioritza un full de ruta clar per al nou cicle reglamentari. L'estabilitat interna és considerada un actiu estratègic, especialment quan la fàbrica treballa ja en la moto que competirà sota les noves normes tècniques.
Acosta, el perfil que guanya força
En paral·lel, el nom que emergeix amb més intensitat és el de Pedro Acosta. El jove murcià encaixa millor en la planificació a mitjà termini de Ducati: talent emergent, ambició i un perfil que no altera la jerarquia existent. La combinació d'un campió consolidat amb una promesa cridada a liderar el futur resulta més coherent amb l'estratègia de la marca.
El destacable en aquest cas és que la proposta de Tardozzi no respon a una qüestió emocional, sinó a una lectura esportiva. Álex reuneix mèrits suficients per aspirar a un seient oficial i el seu coneixement de la Desmosedici és un valor afegit. No obstant això, el context intern limita aquesta possibilitat mentre Marc continuï com a referència del projecte.
Ducati planifica amb visió estructural. Si en algun moment l'escenari canvia i el lideratge esportiu es redefineix, el nom d'Álex podria recuperar força com a candidat natural. Però en la situació actual, la seva incorporació a l'equip oficial suposaria modificar un equilibri que la fàbrica considera clau per mantenir la seva posició dominant a MotoGP.
La proposta va existir, però la decisió final depèn d'un tauler on el rendiment és només una peça més dins d'una estratègia global.