L'autonomia continua sent un dels elements més determinants en l'experiència diària amb un cotxe elèctric. Tot i que les xifres oficials han crescut de forma notable en els últims anys, el quilometratge real depèn en gran mesura de l'estil de conducció i de com es gestioni l'energia disponible. Més enllà de la capacitat de la bateria, existeixen hàbits que permeten optimitzar cada quilovat i prolongar la distància recorreguda amb una sola càrrega.
L'eficiència en un vehicle elèctric és especialment sensible a les variacions d'acceleració i velocitat. A diferència d'un motor de combustió, on el consum pot resultar menys perceptible a curt termini, en un elèctric qualsevol increment de potència sol·licitat té un impacte directe en la descàrrega de la bateria. En aquest sentit, la forma de conduir es converteix en una eina clau per maximitzar l'autonomia.
Suavitat i estabilitat en la conducció
El primer aspecte fonamental és la gestió de l'accelerador. Els motors elèctrics entreguen el parell màxim de manera instantània, la qual cosa permet acceleracions contundents des de parat. No obstant això, aquest desplegament immediat de potència incrementa de manera notable el consum energètic.
Una acceleració progressiva i constant redueix els pics de demanda i millora l'eficiència global. Mantenir una velocitat estable, especialment en vies ràpides, també resulta determinant. A mesura que augmenta la velocitat, la resistència aerodinàmica creix de forma exponencial, la qual cosa obliga el sistema a consumir més energia per sostenir el ritme.
Cal destacar que molts models incorporen modes de conducció específics orientats a l'eficiència. Aquests programes ajusten la resposta de l'accelerador i moderen el funcionament de sistemes auxiliars per reduir la despesa energètica. El seu ús en trajectes urbans o desplaçaments habituals pot aportar diversos quilòmetres addicionals d'autonomia.
Anticipació i aprofitament de la regeneració
El segon element clau és l'anticipació. En un cotxe elèctric, aixecar el peu de l'accelerador amb suficient marge abans d'una aturada permet activar la frenada regenerativa. Aquest sistema converteix l'energia cinètica en electricitat que s'emmagatzema de nou a la bateria.
Com més progressiva sigui la desacceleració, més gran serà la capacitat de recuperació energètica. En entorns urbans, on els semàfors i les retencions són freqüents, una conducció fluida i planificada permet recuperar part de l'energia que, d'altra manera, es perdria en forma de calor en els frens convencionals.
Crida especialment l'atenció que evitar canvis bruscos de ritme no només millora el confort de marxa, sinó que també incrementa l'eficiència. Una conducció constant, amb menys acceleracions i frenades innecessàries, optimitza el rendiment del sistema elèctric en conjunt.
El tercer aspecte té a veure amb la gestió dels consums secundaris. El climatitzador, la calefacció o la refrigeració de la bateria poden representar un percentatge significatiu de la despesa energètica, sobretot en condicions extremes de temperatura. Reduir-ne l'ús quan no és imprescindible contribueix a conservar autonomia.
A més, mantenir la pressió adequada als pneumàtics i evitar sobrecarregar el vehicle disminueix la resistència a la rodadura. La suma d'aquests tres principis —suavitat, anticipació i control de consums— permet ampliar l'autonomia real sense modificar el vehicle, únicament adaptant la manera de conduir a les particularitats de la mobilitat elèctrica.
