Els cotxes híbrids endollables s'han convertit en una de les solucions més esteses dins de la transició cap a la mobilitat electrificada. Aquesta tecnologia combina un motor de combustió amb un d'elèctric i una bateria que pot recarregar-se mitjançant endoll, cosa que permet recórrer una certa distància sense consumir combustible ni emetre gasos contaminants.
Durant els últims anys, aquest tipus de vehicles ha guanyat protagonisme en el mercat europeu gràcies a la seva capacitat per reduir les emissions homologades i als avantatges administratius que reben en molts països. A Espanya, per exemple, els híbrids endollables compten amb l'etiqueta ZERO de la DGT, cosa que els permet accedir a zones de baixes emissions i gaudir de diferents beneficis fiscals.
No obstant això, dins de la mateixa indústria de l'automòbil comencen a sorgir crítiques cap a aquesta tecnologia. Alguns directius consideren que l'ús real que fan molts conductors d'aquests vehicles no coincideix amb el plantejament teòric amb el qual van ser concebuts.
El problema de l'ús real dels híbrids endollables
Els híbrids endollables estan dissenyats perquè els desplaçaments quotidians, especialment els urbans, es facin en mode completament elèctric. D'aquesta manera, el motor de combustió quedaria reservat per a trajectes llargs o situacions en què la bateria s'esgota.
En la pràctica, tanmateix, aquesta idea no sempre es compleix. Molts usuaris no recarreguen la bateria amb la freqüència necessària i utilitzen el vehicle principalment amb el motor de combustió. Quan això passa, el cotxe acaba funcionant com un híbrid convencional, però amb un pes més gran a causa de la bateria.
Crida especialment l'atenció que aquesta situació ha estat assenyalada directament per un dels principals directius del sector. François Provost, CEO de Renault, ha expressat de forma clara la seva visió crítica sobre aquesta tecnologia. “Són una mica falsos. L'autonomia en mode 100% elèctric es queda massa curta i als clients no els convenç prou per carregar-los”, va afirmar recentment en referir-se als híbrids endollables.
La crítica es centra en l'autonomia elèctrica limitada que encara ofereixen molts d'aquests models. Tot i que en els últims anys ha augmentat notablement, durant molt de temps la majoria dels híbrids endollables amb prou feines oferien entre 40 i 60 quilòmetres d'autonomia en mode elèctric. Aquesta xifra, segons alguns responsables de la indústria, no sempre resulta suficient per canviar els hàbits dels conductors.
En aquest sentit, molts usuaris continuen utilitzant el motor de combustió en la major part dels seus desplaçaments, mentre continuen gaudint dels avantatges administratius associats a l'etiqueta ZERO.
Noves tecnologies que busquen substituir els PHEV
Mentre alguns fabricants continuen desenvolupant híbrids endollables amb més autonomia elèctrica, altres grups automobilístics exploren solucions diferents dins de l'electrificació. Renault és un dels fabricants que està parant atenció a altres fórmules per reduir les emissions sense dependre tant d'aquesta tecnologia.
D'altra banda, la marca francesa observa amb interès el desenvolupament dels anomenats elèctrics d'autonomia estesa. Aquest tipus de vehicle també combina un motor elèctric amb un de combustió, però el seu funcionament és diferent al d'un híbrid endollable convencional.
En aquests models, el motor elèctric és l'encarregat exclusiu de moure el cotxe, mentre que el motor de combustió actua únicament com a generador per produir electricitat quan la bateria s'esgota. D'aquesta manera, el funcionament del vehicle continua sent principalment elèctric, però sense dependre exclusivament de la capacitat de la bateria.
Aquesta tecnologia encara no ha aconseguit una gran implantació a Europa, tot i que alguns fabricants ja han començat a explorar aquesta via. La idea és oferir autonomies molt elevades mantenint una experiència de conducció elèctrica, sense les limitacions de recàrrega que encara afecten molts usuaris.
El debat sobre el paper dels híbrids endollables dins de la transició energètica continua obert. Les declaracions de Provost reflecteixen una discussió creixent dins del sector, en la qual alguns fabricants qüestionen si aquesta tecnologia realment compleix el paper que s'esperava en la reducció d'emissions i en el canvi cap a una mobilitat totalment electrificada.
