La Direcció General de Trànsit ha iniciat un canvi rellevant en la regulació de la mobilitat que afecta directament els vehicles amb etiqueta ambiental Zero. Fins ara, els cotxes elèctrics gaudien de certs avantatges operatius en l'ús d'infraestructures reservades, especialment en els carrils VAO d'accessos metropolitans. Tanmateix, el nou plantejament estratègic per al 2026 modifica aquest escenari i elimina algunes d'aquestes excepcions.

El gir respon a una visió diferent del problema de la mobilitat urbana. Des de la cúpula de l'organisme s'ha insistit que la qüestió principal ja no és únicament la reducció d'emissions, sinó la gestió de l'espai disponible a les grans ciutats. La saturació de determinades vies, fins i tot en corredors on es pretenia incentivar l'eficiència, ha portat a replantejar els criteris d'accés.

El document estratègic publicat per al pròxim exercici consolida aquest enfocament. La prioritat passa a ser l'aprofitament racional de la infraestructura existent, amb especial atenció als punts de major demanda en àrees metropolitanes i accessos a nuclis urbans.

Els carrils VAO tornen a la seva funció original

El canvi més significatiu afecta els carrils VAO (Vehicles d'Alta Ocupació). Aquestes vies van ser concebudes per fomentar l'ús compartit de l'automòbil i prioritzar el transport col·lectiu, permetent la circulació de turismes amb dos o més ocupants. Amb l'impuls a l'electrificació, els vehicles amb etiqueta Zero podien utilitzar-los fins i tot amb un únic conductor, una excepció que ara desapareix.

A partir de la nova regulació, el criteri d'accés tornarà a ser exclusivament l'ocupació del vehicle o el que indiquin els panells de senyalització variable en cada moment. L'etiqueta ambiental deixa d'atorgar privilegis en aquest tipus de carrils. En aquest sentit, tots els turismes, ja siguin elèctrics, híbrids o de combustió, quedaran sotmesos a la mateixa norma general.

La mesura respon a un desequilibri detectat en els últims anys. El creixement del parc d'elèctrics ha incrementat notablement l'ús dels carrils Bus-VAO, reduint la seva eficàcia com a eina de priorització del transport col·lectiu. Mentre la circulació en els carrils convencionals ha augmentat entorn d'un 10 % respecte als nivells de 2019, en el carril reservat l'increment ha assolit aproximadament el 22 %, generant episodis de congestió en trams clau.

L'incompliment de la norma continuarà considerant-se infracció greu, amb sancions econòmiques fixades en 200 euros. La DGT pretén així reforçar el caràcter estratègic d'aquests carrils i recuperar la seva capacitat per millorar la velocitat comercial del transport públic i dels vehicles compartits.

Una estratègia més àmplia per a 2026

La revisió dels carrils VAO forma part d'un paquet més ampli de mesures orientades a optimitzar la circulació a la xarxa estatal. El pla contempla restriccions específiques per a vehicles pesants i de transport de mercaderies en dates i trams determinats, especialment durant operacions especials o períodes d'alta intensitat circulatòria.

També s'introdueixen limitacions a la celebració de proves esportives i esdeveniments que puguin comprometre la fluïdesa del trànsit en corredors estratègics. D'altra banda, es reforça la gestió dinàmica de carrils, incloent-hi la possibilitat d'habilitar carrils en sentit contrari a l'habitual quan la demanda ho requereixi.

El document estratègic incorpora a més la prohibició d'avançaments en trams amb elevada sinistralitat o congestió, així com mesures especials davant condicions meteorològiques adverses o en vies amb alta presència de ciclistes. Cal destacar que totes aquestes actuacions comparteixen un mateix objectiu: maximitzar la capacitat operativa de la infraestructura existent sense necessitat d'ampliar físicament la xarxa.

Amb aquest replantejament, la DGT consolida un canvi de paradigma en la mobilitat. L'etiqueta ambiental manté la seva rellevància en altres àmbits regulatoris, però deixa de ser un element diferenciador en l'accés a carrils reservats. El focus es desplaça cap a l'ocupació del vehicle i l'eficiència en l'ús de l'espai, una variable que se situa al centre del debat sobre la mobilitat urbana a Espanya.